Fortalesa de la Ciutadella

antiga ciutadella militar a Barcelona
Per a altres significats, vegeu «la Ciutadella de Roses».

La Fortalesa de la Ciutadella, o simplement la Ciutadella, fou construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la doble missió de defensar la ciutat i de reprimir qualsevol intent de revolta dels barcelonins. Fou enderrocada el 1869 i en el seu solar s'hi construí el parc de la Ciutadella. Només en queden tres edificis: la capella, l'antic Palau del governador, ocupat per un institut d'ensenyament i l'Arsenal, actual seu del Parlament de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fortalesa de la Ciutadella
Imatge
Dades
TipusFortalesa i ciutadella Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoris Prosper Van Verboom Modifica el valor a Wikidata
Construcció1r març 1716 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1869 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1r març 1716 – 25 gener 1725construcció
1868 demolició Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 11″ N, 2° 11′ 21″ E / 41.38647°N,2.1892°E / 41.38647; 2.1892
Format perCapella de la Ciutadella
Palau del Parlament de Catalunya
Palau del Governador de la Ciutadella Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data5 maig 1949
Codi BCIN4209-MH Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC41153 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC20850 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Capella de la Ciutadella
Id. IPAC42299 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona579 Modifica el valor a Wikidata

Bé integrant del patrimoni cultural català
Palau del Parlament de Catalunya
Id. IPAC42298 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Palau del Parlament de Catalunya
Id. Barcelona125 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès nacional
Palau del Governador de la Ciutadella
Id. IPAC42300 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona680 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Activitat
OcupantAcadèmia Militar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La desfeta de l'11 de setembre de 1714 va representar un conjunt de reformes i de grans canvis en el conjunt del sistema defensiu de la ciutat de Barcelona, i a partir de 1715, un cop descartat el projecte del comte de Lecherrainne per construir una fortalesa a les Drassanes de Barcelona.[1] l'enginyer militar espanyol d'origen flamenc Joris Prosper Van Verboom[2] ideà un projecte on va replantejar totes les defenses militars barcelonines. Aquest preveia refer i ampliar el castell de Montjuïc, reforçar el paper de les Drassanes com a caserna militar, revisar el sistema de bastions i afegir defenses exteriors, com el Fort Pienc i el fort de Don Carles. A l'interior de la ciutat de Barcelona es van construir noves casernes militars, tot reconvertint edificis civils, com els Estudis al capdamunt de la Rambla, o religiosos, com el Convent de Sant Agustí Vell[3] o el monestir de les Jonqueres. Però l'element clau que configurava totes aquestes reformes i el nou sistema defensiu i repressiu de la ciutat fou la construcció d'un nou fort de considerables dimensions: la Ciutadella.

 
Plànol de Barcelona de 1715 amb el projecte de Ciutadella i la superposició sobre la trama urbana
 
Plànol de Barcelona del 1806 amb la Ciutadella integrada dins les muralles i el passeig de l'Esplanada inaugurat el 1802, separant-la de la ciutat

La proposta no era nova, ja que anteriorment els enginyers militars castellans van voler fer realitat aquesta idea, però per manca de mitjans econòmics no es va realitzar mai. El bastiment d'aquesta fortalesa naixia d'una doble necessitat: millorar la pròpia defensa de la capital catalana, i buscar el control militar de la ciutat, amb la intenció ben explícita de «dominar al pueblo de Barcelona». En primer lloc, era necessari fortificar considerablement la ciutat, atesa la seva vàlua estratègica, i que requeria un fort i nombrós contingent militar. Calia transformar la ciutat en una peça al servei de la monarquia, i que esdevingués en la principal plataforma militar del regne a la Mediterrània.

En aquest moment el fet, que l'exèrcit fos el propi de la ciutat, ençà la segona meitat del segle xvii, comportà el creixement de les tensions ciutadanes, i més quan aquest exèrcit estava format per soldats professionals o mercenaris, tots forans a la ciutat. Per tant des de l'òptica de Barcelona, aquests no eren els seus soldats, sinó els soldats del rei, un monarca que s'havia allunyat de Catalunya. Si al segle xvi era normal que la mateixa població de Barcelona s'armés en situacions d'emergència a la ciutat o quan el rei ho requeria, tres-cents anys més tard era una raresa.

En segon terme, i directament relacionat amb aquest incòmode statu quo, feia de Barcelona una ciutat inclinada a la revolta, fama reconeguda arreu d'Europa. Durant el setge de Barcelona de 1714 van convergir aquestes dues realitats. Mentre que defensant la ciutat hi trobem fonamentalment la ciutadania, amb militars professionals, com Antoni de Villarroel, i un petit contingent de soldats, per l'altre costat, les tropes d'assalt estaven formades per nombroses tropes professionals de Felip de Borbó. Amb la victòria de les tropes assaltants, fou suprimit immediatament l'òrgan de govern de la ciutat, el Consell de Cent, que fins feia poc havia gestionat la defensa de la ciutat. A partir d'aquest moment, les muralles van deixar de ser percebudes com un element propi de defensa, i van passar a esdevenir un element d'opressió, càstig i vigilància sobre la ciutat i els seus ciutadans. I com no, la construcció de la Ciutadella esdevingué el símbol màxim d'aquesta opressió.

És en aquest punt quan Verboom va proposar edificar una ciutadella pentagonal de grans dimensions, equiparable a les de Torí, Anvers o Parma. La fortalesa havia de protegir i augmentar les defenses al sector més desprotegit de la marina i el punt més dèbil de la defensa de terra, aquells que Verboom havia aconsellat per dur a terme l'atac durant el setge, i per on les tropes franco-castellanes feren la seva entrada a la ciutat: el Portal Nou i el de Santa Clara. Alhora, a més de proporcionar protecció dels atacs exteriors, també hauria de subjectar militarment la ciutat, en dominar els seus barris més poblats, i en envoltar-la mitjançant una cortina de foc amb els forts de la Ciutadella i Montjuic. D'aquesta manera per construir la ciutadella i establir al seu voltant la imprescindible esplanada, es va haver de modificar ostensiblement l'urbanisme de la ciutat, tot enderrocant una bona part de la trama urbana articulada d'antic al voltant de l'eix del Rec Comtal, i als sectors més allunyats del barri de la Ribera, incloent-hi també el monestir de Santa Clara.

 
Plànol de la fortalesa, ubicat a l'església militar de la Ciutadella

L'1 de març de 1716 es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d'aquest moment que s'iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la Ribera,[4] deixant així lloc a l'esplanada de la fortalesa, que el 1720 acollí l'Acadèmia Militar de Barcelona promogud per Joris Prosper Van Verboom.[3] No fou fins al 25 de gener de 1725 quan es van donar per finalitzades les obres de la Ciutadella, el mateix any del Tractat de Viena, i que suposava la pau entre Felip V i l'emperador Carles V.

 
L'Arsenal de la Ciutadella el 1725

L'estudi planimètric realitzat a partir dels plànols originals de Verboom, ajudat amb la constatació arqueològica contrastada a partir de les diverses intervencions realitzades en els darrers anys, ha demostrat la quasi total coincidència i exactitud en l'execució del projecte sobre el terreny. Les dimensions de la fortificació eren de 321,5 m de distància entre les puntes dels baluards contigus, i un diàmetre de 547 m des del seu centre fins als seus cinc baluards (del Rei, de la Reina, del Princep, don Fernando i don Felipe) i revellins; si incloguéssim també el fossat s'ampliaria fins als 617 m de diàmetre. La documentació recuperada de l'Arxiu General de Simancas ha permès constatar les alçades de la fortalesa: els dos baluards enfrontats a la ciutat tenien 16,3m des dels peus del fossat, mentre que els tres restants tenien 11,2 m., ja que no presentaven cavallers, element que permetia augmentar la potència ofensiva. Finalment, la contraescarpa tenia una alçada d'uns 6m, i que evidentment es corresponia a la fondària del fossat. Les dimensions totals de la ciutadella borbònica eren d'unes 28,6 hectàrees d'extensió, i que s'equiparà en el seu moment als grans forts europeus, com la de Lille, o el castell de Sant Ferran de Figueres.

L'any 1751, sota la direcció de l'enginyer militar castellà Juan Martín Cermeño,[5] es dugueren a terme les darreres intervencions i reformes en el conjunt de les defenses urbanes de la ciutat de Barcelona, i que replantejava la proposta de Verboom, per tal de resoldre definitivament la revisió de les fortificacions de la ciutat. Aquests treballs van permetre finalitzar la construcció de la Ciutadella i refer el castell de Montjuic, a més de revisar tot el sistema de baluards de la ciutat. Finalment a mitjan segle xviii es tancà el darrer accés a la ciutat: el nou portal de Mar, pocs anys abans de l'enderroc definitiu de les muralles de Barcelona.

El 1753, per alleujar els problemes d'habitatge provocats per l'enderroc del barri de la Ribera, a iniciativa del marquès de la Mina es va aixecar el barri de la Barceloneta seguint el projecte d'urbanització de Joris Prosper Van Verboom de 1719.[1]

 
Enderroc de la Ciutadella l'any 1869

Enderrocament modifica

La primera petició per a l'enderroc de la Ciutadella fou presentada al rei pels regidors de l'ajuntament de Barcelona, el 29 de desembre de 1794, i fou desatesa igual que les peticions de 1840, 1845 i 1862.[6] Les Corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en 10 de desembre de 1869 la llei per la qual la propietat dels terrenys de la fortalesa passava a l'ajuntament[7] a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de casernes de substitució.[8]

Intervencions arqueològiques modifica

Diverses intervencions arqueològiques realitzades en els darrers anys han permès posar al descobert diferents elements que conformen la fortalesa borbònica, i que confirmen les evidències dels plànols del projecte original del segle xviii.[9]

La Ciutadella va ser enderrocada a l'alçada de la cota superior de la contraescarpa, fet que suposava uns 6 m de potència de paraments conservats sota del subsòl del parc de la Ciutadella, en concret del fossat, de la contraescarpa i de l'escarpa. Els treballs arqueològics als passeigs de Pujades i de Picasso van posar al descobert, entre d'altres, dos fragments de la contraescarpa; un fragment de la cortina que unia els baluards del Rei i del Príncep; un tram del passadís a prova de bomba que se situava sota el baluard del Rei; i part de les dues cares i el flanc nord/nord-oest del revellí a través del qual s'accedia a la porta principal de la fortalesa mitjançant dos ponts llevadissos.

Molt a prop, al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, es va documentar restes del baluard del Rei, així com un tram de 75 m de muralla, i les restes del camí cobert de la contraescarpa, que delimitava tot el conjunt defensiu. L'any 1989 es dugué a terme una important obra d'infraestructura a bona part del parc de la Ciutadella que va posar al descobert importants restes de l'edifici borbònic, que reaprofitaven estructures de la muralla medieval, així com trams de muralla compresos entre els Baluards del Rei i de la Reina, on es localitzava la porta principal d'accés, i un segon tram situat entre els Baluards de la Reina i el Príncep. Entre d'altres, també es van localitzar diversos segments de la contraescarpa o talús del vall oposat a l'escarpa; i es van testimoniar dues parts del revellí que es trobava entre el baluard de la Reina i el del Príncep.

Enfront del Parlament de Catalunya, unes obres van posar al descobert les restes de les antigues edificacions internes (una cantina i un forn de pa) de la Ciutadella, així com el seu enderroc l'any 1869.

Finalment, diverses intervencions realitzades en els darrers any al passeig de la Circumval·lació han permès posar al descobert, entre d'altres, diferents elements d'aquest fortalesa: el fossat i la seva contraescarpa; el camí cobert que envoltava l'edifici; un tram de quasi 30 m de longitud d'una de les cares del baluard de la Reina i les restes d'un passadís cobert que comunicava la Ciutadella amb la ciutat a través del Portal de Mar.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 50. ISBN 1998. 
  2. Cámara Muñoz, Alicia. Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). CEEH, 2005, p. 188-189. ISBN 8493464317. 
  3. 3,0 3,1 «La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle xviii». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2015].
  4. Torras i Ribé, Josep Maria; Sobrequés i Callicó, Jaume. Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Rafael Dalmau, Editor, 2005, p. 271. ISBN 8423206815. 
  5. Cámara Muñoz, Alicia. Los ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). Madrid: Fernando de Villaverde Ediciones, 2005. ISBN 84-9781-205-0. 
  6. Sobrequés i Callicó, Jaume; Vicens, Francesc; Pitarch, Ismael E. El Parlament de Catalunya. Publicacions del Parlament de Catalunya, 2001, p. 108. ISBN 8439353685. 
  7. Benet, Josep; Martí, Casimir. Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856). Curial, 1976, p. 498. ISBN 8472560864. 
  8. Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 403. ISBN 8472834379. 
  9. Gea, Miquel; Santanach, Laia. "Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona. Contextualització i característiques bàsiques" a: Quarhis, 6. Barcelona: Museu d'Història, 2010, p. 178-195. 

Bibliografia modifica

  • Cámara Muñoz, Alicia. Los ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). Madrid: Fernando de Villaverde Ediciones, 2005. ISBN 84-9781-205-0. 
  • Cubeles, Albert; Puig i Verdaguer, Ferran. "Les Fortificacions de Barcelona" en: Abajo las murallas!!!: 150 anys de l'enderroc de les muralles de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura. Museu d'Història de la Ciutat, 2005, p. 48-71. ISBN 84-934161-0-X. 
  • Galera, Montserrat; Roca, Francesc; Tarragó, Salvador. Atlas de Barcelona: segle XVI-XX. Barcelona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, 1982. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa de la Ciutadella