Alta Velocitat Espanyola
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019 Espanya és el primer país amb més línies d'alta velocitat d'Europa.[3]
| AVE | |
|---|---|
 | |
 | |
| Inauguració | 1992 |
| Operador | Renfe |
| Tipus servei | Alta Velocitat Llarg recorregut |
| Línies | 6 |
| Estacions | 22 |
| Longitud | 2.230 km (2010) |
| Velocitat | ≃300 km/h |
| Ample ferroviari | 1435 mm |
L'empresa encarregada de l'AVE, Adif Alta Velocidad va ser des del seu inici l'empresa pública que més deute acumulava a Espanya.[4]
Història modifica
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[5] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
El 2016 va multar un càrtel d'empreses per repartir-se les adjudicacions relatius a l'AVE.[6][3]
El servei d'AVE València-Castelló inaugurat el gener de 2018 no donava efectivament el servei d'alta velocitat per ser reduïda.[7] Es constatà que el viatge s'allargava per fer-se sobre unes vies que ja abans estaven saturades.[8]
El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[9] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[10]
El 14 de març de 2019, la Comissió Nacional dels Mercats i Valors va imposar multes milionàries a diversos càrtels d'empreses que es dedicaven a trucar els contractes, pràctica que feren durant catorze anys.[3]
Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[11]
Recorreguts modifica
Crítiques modifica
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[12][13][14][15][16] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[17] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d'un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d'unir el sud i amb el nord d'Europa.[18][19]
Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[20]
Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[21]
Vegeu també modifica
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona. |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola |
- ↑ «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Línea Madrid-Sevilla». Adif. Arxivat de l'original el 4 d'octubre 2013. [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Vélez, Antonio M. «Los agujeros negros del AVE: sobrecostes, amaños y corrupción tras una inversión de más de 50.000 millones». eldiario.es, 30-03-2019 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Larrouy, Diego «Adif Alta Velocidad ya supera en deuda al Fondo de Rescate de los bancos: 17.900 millones». eldiario.es, 03-04-2018 [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Multa de 5,64 millones de euros a cuatro empresas y nueve de sus directivos por repartirse las adjudicaciones de los suministros de desvíos ferroviarios de Adif». CNMC, 06-07-2016. [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ Lafita, Íngrid «Per què l'AVE València-Castelló no és "alta velocitat"?». Diari La Veu, 22-01-2018 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ Lafita, Íngrid «El servei de Rodalia València perd 10 milions d'usuaris en 12 anys». Diari La Veu, 23-08-2019 [Consulta: 26 agost 2019].
- ↑ «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].
- ↑ Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018]. Arxivat 2018-12-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-21. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑ Mestre, J. «El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE». Levante-EMV, 18-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
- ↑ «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-30. [Consulta: 14 juliol 2011].
- ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
- ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].
- ↑ Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].