Obre el menú principal

Alta Velocitat Espanyola

Alta Velocitat Espanyola
(S'ha redirigit des de: AVE)
Aquest article tracta sobre la línia d'alta velocitat. Si cerqueu l'organització empresarial, vegeu «Associació Valenciana d'Empresaris».

Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial[1] creada el 1992[2] de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV - 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en castellà buscant una imatge comercial per a aquests trens.2019[cal citació]

Infotaula xarxa de transports de les Illes BalearsAlta Velocitat Espanyola
AVE
Renfe AVE.svg
Trenes.jpg
Inauguració 1992
Operador Renfe
Tipus servei Alta Velocitat
Llarg recorregut
Línies 6
Estacions 22
Longitud 2.230 km (2010)
Velocitat ≃300 km/h
Ample ferroviari 1435 mm
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[3] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'Adif a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.

El desembre de 2018 dos empreses de transport aeri de passatgers, Air Nostrum i Acciona, s'uniren per competir contra l'AVE.[4] El mateix mes, el Govern espanyol aprovà l'alliberament del tràfic ferroviari entre Alacant i Madrid perquè, a partir del 2021, puguin participar-hi operadors privats.[5]

Segons dades de 2019, l'eix València-Barcelona era utilitzat per més passatgers que vuit de les línies d'AVE, esdevenint el setè eix amb més passatgers.[6]

RecorregutsModifica

CrítiquesModifica

Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[7][8][9][10][11] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[12] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[13][14]

Un informe del 2012 fet per la RACC conclogué que l'AVE no genera suficients beneficis per viatger.[15]

Un informe del Tribunal de Comptes de la Unió Europea, publicat el 2018, concloïa que l'AVE era car i ha sigut construït seguint criteris polítics i no econòmics.[16]

Vegeu tambéModifica

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola  
  1. «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
  2. «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].
  3. M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
  4. «Air Nostrum se alía con Acciona para competir contra el AVE de Renfe». Levante-EMV, 16-12-2018 [Consulta: Levante-EMV].
  5. Benito, F.J. «El Gobierno aprueba el decreto para "privatizar" el AVE entre Alicante y Madrid a partir de 2021». Diario Información, 21-12-2018 [Consulta: 21 desembre 2018].
  6. Mestre, J. «El eje València-Barcelona supera en pasajeros a ocho líneas de AVE». Levante-EMV, 18-03-2019 [Consulta: 1r maig 2019].
  7. «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
  8. «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  9. http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
  10. http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios
  11. Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  12. Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
  13. «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
  14. Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
  15. «El AVE no alcanza el umbral de rentabilidad por viajeros en ninguna línea». La Vanguardia, 03-05-2012 [Consulta: 20 febrer 2018].
  16. Suanzes, Pablo R. «Demoledor informe del Tribunal de Cuentas europeo sobre el AVE: muy caro, político y sin pasajeros». El Mundo, 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].