Ferrmed
Ferrmed és una associació internacional de caràcter multisectorial i un grup de pressió, liderat des de Catalunya, que té com a objectiu principal la impulsió d'un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d'unir el sud i amb el nord d'Europa,[1] per tal de contribuir a la millora de la competitivitat de les empreses europees, l'obtenció d'una millor connexió dels ports i aeroports amb llurs hinterlands, la promoció d'un gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental, la consolidació dels principals vectors de progrés a la Unió Europea i els seus països veïns i el desenvolupament sostenible mitjançant la reducció de la contaminació i l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle.[2]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Ass. sense afany de lucre |
| Camp de treball | Transport intermodal i ferroviari |
| Objectius | Eix ferroviari Escandinàvia-Mediterrani Occidental |
| Idioma oficial | anglès, francès, alemany, castellà |
| Història | |
| Creació | 5 d'agost de 2004, Brussel·les |
| Activitat | |
| Àmbit | Europa |
| Activitat | Conferències, lobbisme |
| Membres | 150 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Joan Amorós i Pla |
| Secretari general | Josep M. Rovira |
| 1r Vicepresident Espanya | Federico Félix (Proave) |
| 2n Vicepresident Espanya | Juan Cámara (Cierval) |
| Vicepresident França | Noël Comte (CCIR Roine-Alpes) |
| Vicepresident Països Baixos | Victor Schoenmakers (Port de Rotterdam) |
| Lloc web | ferrmed.com |
Des de Ferrmed, s'ha fet entre d'altres una crítica de l'actual política d'inversió de l'AVE radial des de Madrid i s'ha reclamat el Corredor Mediterrani, en qualificar de ruïna econòmica el sistema actual de l'AVE radial espanyol.[3] Durant un congrés a Brussel·les, Amorós va precontizar que probablement sol la independència de Catalunya podria desbloquejar aquest assumpte, vital pel desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià.
El 2015 van celebrar l'assemblea al Palau de la Generalitat Valenciana.[4] En aquesta ocasió el seu president, Joan Amorós va retreure al govern central que una connexió d'ample europeu fins a València, promesa pel Ministeri de Foment per finals de 2015, només i amb prou feines atenyerà el Port de Barcelona el 2017.[5] A l'inici del 2016, Ferrmed va aunuciar «accions dràstiques» si el Corredor Mediterrani no es reactiva. Pels empresaris de tota la zona des de la frontera francesa cap a Almeria ha de ser una prioritat absoluta per al govern nou.[6]
L'associació amb seu a Brussel·les té uns cent cinquanta membres: empreses, cambres de comerç, ports, companyies ferroviàries, universitats, etc.[7]
Objectius tècnics d'una xarxa eficaç modifica
Per a millorar l'eficàcia del transport de mercaderies als eixos principals, Ferrmed proposa els estandards següents:[8]
- Les línies principals han de ser d'ample estàndard, a doble via, electrificades (de preferènciea de 25 KV) i acceptar una massa per eix de 22,5 a 25 tones
- Han de respondre al gàlib ferroviari segons la norma de la UIC (Unió Internacional de Ferrocarrils) amb una pujada maximal de 12 mètres per quilòmetre.
- De preferència amb signalització segons el sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS).
- L'equip de les vies, estacions i vies de pas han de ser adaptades a trens de 1500 metres de longitud, per a trens de 3.600 a 5.000 tones.
Referències modifica
- ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ «Ferrmed Great Axis» (en anglès). LivingRail, s.d. [Consulta: 22 gener 2016].
- ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ ACN «El president de FERRMED creu que la independència impulsaria el corredor». Emporda Info, 12-11-2015. «Amorós diu que Catalunya tindria "una xarxa ferroviària de primera classe" i troba "absolutament inadmissible" l'actitud de Madrid»
- ↑ Zafra, Ignacio «Consell, Ferrmed y alcaldes critican el retraso del corredor mediterráneo». El Pais, 02-12-2015.
- ↑
- ↑ «Membres» (en francès). ferrmed, 2012. [Consulta: 22 gener 2016].
- ↑ «Die FerrmedStandards» (en alemany), 2011. Arxivat de l'original el 2009-11-30. [Consulta: 22 gener 2016].