Benigànim

municipi del País Valencià

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBenigànim
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 56′ 37″ N, 0° 26′ 38″ O / 38.943611111111°N,0.44388888888889°O / 38.943611111111; -0.44388888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Vall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
CapitalBenigánim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5.716 (2023) Modifica el valor a Wikidata (171,14 hab./km²)
Gentilicibeniganí, beniganina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície33,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Dades històriques
Festa patronalMoros i Cristians, finals d'Agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Antonio Puchades Arce Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46830 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46062 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46062 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbeniganim.es Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

Benigànim està situat en el sector nord-est de la Vall d'Albaida. En el seu terme hi ha zones de gran interés paisatgístic, com ara la Solana, on s'han localitzat vestigis de poblaments del tercer mil·lenni aC, del període prehistòric del Calcolític-Eneolític.

Per carretera, des de València, s'arriba a la localitat a través de la A-52 per a enllaçar amb la N-430 i accedir a la CV-610 cap a Gandia i més avant amb la CV-611. Per ferrocarril es pot arribar a través de la línia 47 de Renfe Mitjana Distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi.

El terme municipal de Benigànim limita amb les localitats de Barxeta, Bellús, Quatretonda, el Genovés, Xàtiva, la Pobla del Duc, Guadasséquies i Sempere, totes situades a la província de València.

Història

modifica

D'època prehistòrica hi ha un petit soterrament, del tercer mil·lenni aC, a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle iv aC. La fundació, a partir d'una alqueria musulmana, s'atribuïx a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. El 1240, Jaume I va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers perquè el repoblaren. Serà cedit successivament a diverses famílies, igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrassí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadasséquies, els quals mantindrà fins al segle xvii. El 1602, Felip III de Castella li atorga el títol de vila reial, la qual cosa comporta la independència de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València.

Economia

modifica

L'economia de Benigànim es basa en el sector industrial; no obstant això, també s'aprecia una important activitat comercial i de serveis, característica de tota la zona nord-est de la Vall d'Albaida. L'activitat industrial és diversa, amb sectors com ara el vidre, la fusta, el plàstic, el tèxtil, la tradicional de l'espardenya i algunes indústries menors prou diversificades.

Fins a la crisi del barroc en el segle xvii, la gran font de riquesa va ser el sector agrícola, especialment el de la vinya, però a partir de la recessió va decaure el sector i la vila es va especialitzar en xicotets negocis i en el comerç de licors i l'arrop i talladetes, que va originar una classe mitjana aleshores quasi inexistent en altres regions. En l'actualitat subsistix una xicoteta activitat agrícola.

Predominen els cultius de secà: vinya, oliveres i els fruiters de secà (prunes, albercocs i bresquilles). Les formes de regadiu antigues han sigut substituïdes per les formes modernes de regadiu per goteig, sobretot en els fruiters.

Demografia

modifica

Des del segle xviii, en què hi hagué una important expansió agrícola, la tendència demogràfica ha estat a l'alça; en la dècada de 1950, fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete, atreta pel creixement del sector industrial, representada pel calcer i el tèxtil. El 2014, el nombre d'habitants, de gentilici beniganins, era de 6.183. Un 76,80%, segons cens de 2001, saben parlar valencià.

Evolució demogràfica[1]
1857 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2009 2010 2014
3.263 3.184 3.242 3.492 3.613 3.398 3.583 3.662 3.560 3.994 4.476 5.077 5.326 5.437 5.572 5.946 7.469 6.754 6.183

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP) i 2 de Compromís per Benigànim (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benigànim

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Amparo Canals Senabre 1.612 45,98% 6 ( -1)
Partit Popular   Miguel Boluda Sempere 1.392 39,70% 5 ( )
Compromís per Benigànim   Josep Enric Calero Martí 471 13,43% 2 ( +1)
Vots en blanc   31 0,88%
Total vots vàlids i regidors 3.506 100 % 13
Vots nuls 48 1,35%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.554 76,86%**
Abstenció 1.070* 23,14%**
Total cens electoral 4.624* 100 %**
Alcaldessa: Amparo Canals Senabre (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 6 de PSPV i 2 de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Xàtiva,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Benigànim és Amparo Canals Senabre del Partit Socialista del País Valencià.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francisco Salvador Oliver 19/04/1979 --
1983–1987 Francisco Salvador Oliver AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Salvador Oliver AP 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Salvador Oliver PP 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Salvador Oliver PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Ramón Vayá Vicent PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Ramón Vayá Vicent PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Juan Antonio Puchades Arce PP 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Antonio Puchades Arce PP 11/06/2011 --
2015–2019 Amparo Canals Senabre PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Amparo Canals Senabre PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Transports

modifica
 
Estació ADIF Benigànim.

L'estació de ferrocarril de Benigànim pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a Línia Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
         
València-Nord            
         
Xàtiva  
         
El Genovés
         
Benigànim
         
La Pobla del Duc
         
Montaverner
         
Bufalí
         
Albaida
         
Agullent
         
Ontinyent
         
Agres
         
Cocentaina
         
Alcoi

Edificis d'interès

modifica
 
Església de Sant Miquel arcàngel.

A més, destaca el barri de la Illeta, nucli de la població àrab; hi ha edificis civils com ara l'Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l'arc medieval.

 
Festes de moros i cristians a Benigànim l'any 2010
  • Festes patronals i de moros i cristians. Festes del Crist. Oficialment comencen l'última setmana d'agost. El dimecres és la "nit de les paelles", el dijous "la nit de l'olla", el divendres la presentació, el dissabte a la vesprada l'"Entrada de Moros i Cristians", el diumenge es realitza "l'ambaixada" i la "nit de les disfresses", el dilluns es realitza una altra "ambaixada" i una processó, i finalment, acaben el dimarts amb una cavalcada.
  • Festa de la Beata Josepa de Santa Agnés. Se celebra el 21 de gener, però anteriorment se celebra un novenari; l'últim dia del qual, la vespra del dia de la festa, s'encén una foguera a la plaça de la Beata Agnés. A la matinada, comença el dia amb la popular despertà, cantada per la gent del poble, seguida de diverses misses. A les 11 h, es fa una missa de campanya multitudinària. A les 17 h comença la processó, que té una durada d'unes 3 hores. En el recorregut, es representen escenes plàstiques de la vida de la beata, i els carrers per on transcorre la processó estan engalanats pels veïns, tasca que a vegades pren molts mesos de preparació. La festa conclou amb el sorteig dels festers de l'any següent i amb un gran castell de focs d'artifici. En l'actualitat, la Conselleria de Turisme tramita la seua declaració com a interés turístic.
  • Festa de Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana següent al 17 de gener (dia de sant Antoni). Es fa una foguera, carreres de cavalls i una cavalcada; i a l'ermita té lloc la missa, processó, benedicció d'animals, repartició de pans beneïts i una mascletà.
  • Festa del Xop (festa de la Mare de Déu dels Desemparats). Se celebra el segon cap de setmana de maig i està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. És tradicional, el dissabte, plantar al mig d'una plaça un xop de grans dimensions perquè el diumenge els joves hi puguen pujar dalt. També el diumenge se celebra la processó amb la imatge de la Verge pels carrers de la barriada. En els últims anys, en les cases han tingut la pròpia iniciativa que, en passar la imatge per davant de les cases, li llancen pètals de rosa, a imitació de la processó de la ciutat de València

Festes de barris o de caràcter exclusivament religiós

modifica
  • Setmana Santa. La Setmana Santa de Benigànim consta de nombroses celebracions litúrgiques, l'acte central de les quals és la processó del Sant soterrament de Divendres sant al vespre, una tradició que va ser la més esplendorosa de la vall d'Albaida i que s'està recuperant en l'actualitat.
  • Festa de la Mare de Déu de les Neus. Se celebra el primer cap de setmana d'agost en honor de la Mare de Déu de les Neus. En els seus primers anys, va tenir un gran atractiu turístic i festiu, ja que van anar-hi grans cantants i humoristes de l'època, però amb el pas dels anys va decaure; fins i tot, va haver-hi anys en què la festa no es va celebrar, però ara ha ressorgit. Hi cal destacar la nit del dissabte amb una revetla o discomòbil, i el diumenge la processó de la imatge recorrent els carrers de la barriada.
  • Festa de la Mare de Déu del Carme. És una festa molt recent, encara que realment és recuperada, ja que l'original es va perdre amb el pas dels anys. Se celebra el dia 16 de juliol al carrer de les Ànimes, amb una eucaristia de campanya i després un romiatge amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.
  • Festa del Barri de la Creueta. És una festa recent que se celebra amb jocs populars i una cavalcada de disfresses l'últim cap de setmana de juliol.
  • Rosari de la Divina Aurora. Cada primer de maig, els veïns del carrer de l'Aurora fan una processó resant el rosari en honor de la seua patrona, finalitzant amb la celebració de l'eucaristia a l'església de la Immaculada Concepció (Agustines descalces).
  • Puríssima Concepció. Cada any, el 8 de desembre i el primer dia de maig, joves de la localitat festegen a la Puríssima Concepció amb la celebració de l'eucaristia i la repartició de pa beneït.

Personatges destacats

modifica

Referències

modifica
  1. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya: Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842 i Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana: Habitants Benigànim des de 1986 (xifres INE) (castellà)
  2. Cuquerella, Toni «El PSPV tindrà a Benigànim l'alcaldia més gran de la Vall d'Albaida gràcies al pacte de govern amb Compromís». comarcalcv.com, 17-06-2019. Arxivat de l'original el 30 de març 2022 [Consulta: 20 maig 2020].
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.522 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 142 [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benigànim», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benigànim. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].

Enllaços externs

modifica