Obre el menú principal

Bellús és municipi valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Infotaula de geografia políticaBellús
Escut de Bellús
Escut de Bellús
Presa Bellus Vista Antic Balneari.JPG

Localització
Localització de Bellús respecte del País Valencià.png
 38° 56′ 43″ N, 0° 29′ 14″ O / 38.945277777778°N,0.48722222222222°O / 38.945277777778; -0.48722222222222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència

Capital Bellús
Població
Total 314 (2018)
• Densitat 33,05 hab/km²
Gentilici Bellusser, bellussera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 9,5 km²
Altitud 180 m
Limita amb
Partit judicial Ontinyent
Organització política
• Alcalde Jose Luis Korta
Identificador descriptiu
Codi postal 46839
Codi de municipi INE 46049
Codi ARGOS de municipis 46049
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El riu Albaida, que naix a la falda de la serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida, drena la vall i travessa la zona de matollar i pineda de la Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià),[1] creant transversalment un pas estret, el congost de les Aigües de Bellús o Estret de les Aigües[2] entre els municipis de Benigànim i de Bellús al sud; i els termes i del Genovés i de Xàtiva al nord; entre la serra Grossa i la serra de la Creu.[3] És l'únic pas natural entre les comarques de la Costera i la Vall d'Albaida.

HistòriaModifica

En el seu terme, de 9,7 km², s'han trobat nombroses mostres de la cultura musteriana, pertanyents al paleolític mitjà. Parròquia annexa a la de Benigànim, va ser declarada independent el 1574. De gran importància és la batalla que tingué lloc dintre del seu terme, l'1 de setembre del 1522, durant la guerra de les Germanies en què les tropes reials, prèvia la presa de Xàtiva i Alzira, derrotaren els agermanats. Darrere l'expulsió dels moriscos, el 1609, el senyor territorial i primer marquès de Bèlgida, Francesc Bellvís, atorgà, l'11 de juny de 1611 carta pobla a 33 pobladors.

Administració i políticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Diodoro Ferrando Cuquerella Independent (CIL) 19/04/1979
1983 - 1987 Diodoro Ferrando Cuquerella PDL 28/05/1983
1987 - 1991 Diodoro Ferrando Cuquerella UV 30/06/1987
1991 - 1995 Diodoro Ferrando Cuquerella UV 15/06/1991
1995 - 1999 Diodoro Ferrando Cuquerella UV 17/06/1995
1999 - 2003 Diodoro Ferrando Cuquerella UV 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Vicent García Monzó PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Joan Vicent García Monzó PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Susana Navarro Ferrando PP 11/06/2011
2015 - 2019 Susana Navarro Ferrando PP 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
415 413 408 383 391 399 385 383 385 387

Edificis i llocs d'interésModifica

Hi ha la Cova de la Petxina i la font de l'Alfama; font termal d'aigües bicarbonatades, que surten a 39°C.[4] i que, en el segle XVIII va donar lloc a un balneari que a mitjan segle passat arribà a ser un complex hostaler amb bones instal·lacions, on també s'envasava i comercialitzava l'aigua. Avui es troba totalment abandonat.

Del seu patrimoni cal destacar:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «serra Grossa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Bellús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «estret de les Aigües de Bellús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «balneari de Bellús». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica