Albercoc

fruit de l'albercoquer

L'albercoc (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en català occidental) o abercoc o abrecoc o abricoc o abricot o albericoc o ambercoc o aubercoc o barracoc[1] o mercoc o ubercoc[2][3][4] és el fruit de l'albercoquer, de la família Rosaceae. El nom científic de l'albercoquer és Prunus armeniaca (pruna de Armènia). Pertany al sots-gènere dels Prunus, secció Armeniaca amb els quatre altres albercoquers del món.

Infotaula d'ésser viuAlbercoc
Apricots.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Albercocs.
Albercoquer a Mauella.

EtimologiaModifica

Albercoc prové de l'àrab: أَلْبَرْقُوق (al-birqûq/barqûq); la paraula d'origen llatí és persica praecocia, que significa literalment préssecs primerencs (de l'adjectiu praecox, que significa precoç), havent arribat a través del grec: πραικόκιον (praikókion).[4]

DescripcióModifica

És un fruit carnós, una drupa, de forma arrodonida, amb un nucli dur que conté una sola llavor gran.[5]

La carn és dolça, poc sucosa, de color groc ataronjat i ferma. El contingut en carotè és el que li dona el color taronja i l'albercoc és ric en pectines que s'inflen fàcilment amb aigua, fenomen que li dona la seva suavitat. L'albercoc se separa fàcilment seguint la ranura mitjana.[6]

La pell és vellutada, el color de la qual pot anar del color groc al vermell; de vegades està tacada de taques semblants a petites pigues. L'albercoc és un fruit comestible. El color vermell no garanteix la maduresa (el grau de maduresa és apreciat per la fragància i la flexibilitat de la fruita) i l'albercoc madura després de collir-lo: és climactèric.

HistòriaModifica

L'albercoc és, com el préssec, un fruit d'os del gènere Prunus, originari de la Xina.[7]

Els albercoquers salvatges creixen principalment a la cadena de muntanyes de Tian Shan, a l'Àsia Central (Kirghizstan i Xinjiang) i a diverses regions de la República Popular de la Xina (Gansu, Hebei, Henan, Jiangsu, Liaoning, Nei Mongol, Ningxia, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan) així com a Corea i al Japó.[4]

L'albercoc es conrea a la Xina des de fa més de 2.000 anys.[8] A causa d'aquest antic cultiu en àmplies zones del territori xinès occidental i septentrional, és difícil determinar-ne la distribució original exacta, ja que no és possible saber quines formes són realment salvatges i quines s'han escapat del cultiu. No obstant això, els darrers estudis sobre l'estructura genètica de les poblacions permeten afirmar que el centre de diversitat de l'albercoc es troba a Xinjiang. Els seus recursos genètics hi són molt abundants.[9]

La introducció de l'albercoc al Pròxim Orient es va fer a través de l'Iran (en persa, albercoc es diu zerdalou) i a Armènia, vora el segle I aC.[a][10] Els grecs, i després els romans, van conèixer l'albercoc en aquell moment.

El nom científic d'armeniaca va ser utilitzat per primera vegada pel naturalista suís Gaspard Bauhin (a Pinax Theatri Botanici ).[11] La creença de l'origen armeni va ser recolzada per Carl von Linné, que va batejar l'espècie com a Prunus armeniaca (1753). Segons Augustin Pyramus de Candolle (Origen de les plantes cultivades, 1882), seria el botànic Joseph Decaisne qui seria el primer a sospitar de l'origen xinès de l'arbre.[12]

Uns segles després de la seva arribada a Armènia, el cultiu de l'albercoc es va establir també a Grècia, la península Itàlica, Síria, Turquia i el Kurdistan.[10]

CultiuModifica

MaduresaModifica

L'albercoc és un fruit climactèric que, com el tomàquet o el plàtan, presenta una crisi respiratòria durant la seva maduració, caracteritzada per un fort augment de la respiració, acompanyada de la producció d'etilè. Quan el fruit encara és a l'arbre, la taxa de maduració es correlaciona amb l'alliberament d'etilè. Tan bon punt es produeix l'alliberament d'etilè, el fruit evoluciona ràpidament cap a la maduresa.[13]

VarietatsModifica

Entre les moltes varietats existents, les que es produeixen als Països Catalans són:

  • Albercoc vermell del Rosselló: es cultiva a Catalunya Nord. Té el certificat de Denominació d'Origen Protegida. Es cullen a les acaballes del mes de maig. A Ribesaltes s'hi fa una festa en el seu honor.[14]
  • Albercoc Helena: es cultiva a Catalunya Nord.[14]
  • Albercoc Royal: es cultiva a Catalunya Nord.[14]
  • Albercoc Treats: es cultiva a Catalunya Nord.[14]
  • Albercoc Galta Vermella: es cultiva principalment a les Illes Balears. El poble de Porreres n'és l'epicentre.[15]
  • Albercoc Morro de Bou: es cultiva principalment a Mallorca.[16]
  • Albercocs de Menorca: a Menorca hi ha més de 30 varietats d'albercoc.[17]

Producció mundialModifica

 
Producció d'albercoc a la Unió Europea entre 2005 i 2007.

La producció mundial de l'albercoc està dominada per Turquia, més concretament per la regió de Malatya, amb unes 695.300 tones d'albercocs produïdes el 2009, seguit de l'Iran amb 397.700 tones. La major part de la producció turca està destinada a l'assecat.


Albercoc

Producció en tones. Xifres del 2017.[18]
Dades FAOSTAT (FAO)

  Turquia 985.000
Uzbekistan 532.565
  Itàlia 266.372
  Algèria 256.890
  Iran 239.712
  Pakistan 178.957
  Espanya 162.872
  França 148.500
  Afganistan 131 816
  Marroc 112.538

ÚsModifica

Ús culinariModifica

 
Un pastís d'albercoc.

L'albercoc es consumeix fresc, però també sec (albercoc sec) o preparat de diverses maneres: compota, melmelada, pastissos, albercocs en almívar (en conserva), així com en plats salats, com el conill amb albercoc o el salmó amb orellanes d'albercoc.[19]

L'albercoc també es consumeix en nèctars, preparats a partir de puré d'albercoc, aigua i sucre. El nèctar d'albercoc, anomenat erròniament suc d'albercoc, de vegades es pot tallar lleugerament amb nèctar de préssec per suavitzar l'acidesa natural de l'albercoc.

En alguns països, com ara el Pakistan, també es menja el nucli de l'albercoc. Tot i això, cal tenir en compte que conté una substància cianogenètica anomenada amigdalina, que després de la hidròlisi allibera àcid cianhídric (cianur d'hidrogen). Aquesta activació només es produeix després de la ingestió. Concretament, la ingestió d'alguns nuclis d'albercoc no té perill, però el fet de menjar-ne diverses desenes comporta un risc mortal.[20]

A les varietats comercialitzades als països europeus, aquesta ametlla es consumeix en oli (oli d'albercoc) i s'utilitza en la composició del persipà al nord d'Europa (a diferència del massapà, en què apareixen les ametlles), les famoses galetes amaretti i el licor amaretto agredolç a Itàlia.[21][22] L'albercoquina és un aiguardent d'albercoc produït al centre del Valais. La més famosa prové d'una varietat molt antiga, Luizet. A Hongria, el pálinka es pot preparar a partir d'albercocs, amb el nom de barack.[23]

 
Xarop de Qamar Al-Deen.

Entre les regions famoses pels seus albercocs secs hi ha el Ladakh indi i l'Aurès argelià. La Qamar Al-Deen, pasta d'albercoc sec que entra en la composició d'una beguda del mateix nom, és una especialitat de Síria.[24]

Vegeu Albercoc en el Viccionari, el diccionari lliure.
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Albercoc

NotesModifica

  1. D'Armènia prové el nom científic Prunus armeniaca.

ReferènciesModifica

  1. Sanna i Useri, Josep. Diccionari Català de l'Alguer (en català). L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 126. ISBN 84-7129-391-9. 
  2. «Petit atles IEC - albercoc». Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Diccionari Català-Valencià-Balear (mercoc)». [Consulta: 16 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 «albercoc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2021].
  5. «Albaricoque: todas las propiedades que debes saber» (en castellà), 04-06-2018. [Consulta: 16 març 2021].
  6. «El albaricoque» (en castellà), 11-06-2018. [Consulta: 16 març 2021].
  7. Jean Guillaume. «Annexes». A: Ils ont domestiqué plantes et animaux. Éditions Quæ, 2010, p. 456. ISBN 978-2-7592-0892-0. 
  8. Shiu-ying Hu. Food Plants of China (en xinès). The Chinese University Press (HK), 2005, p. 844. 
  9. Zhaohe Yuan, Xuesen Chen, Tianming He, Jianrong Feng, Tao Feng, Chunyu Zhang «Population Genetic Structure in Apricot (Prunus armeniaca L.) Cultivars Revealed by Fluorescent-AFLP Markers in Southern Xinjiang, China». Journal of Genetics and Genomics, 34, 11, 2007.
  10. 10,0 10,1 Daniel Zohary, Maria Hopf. Domestication of Plants in the Old World: The Origin and Spread of Cultivated Plants in West Asia, Europe, and the Nile Valley. Oxford University Press, USA, 2001, p. 328. 
  11. «トップページ | 京都大学貴重資料デジタルアーカイブ» (en japonès). [Consulta: 17 març 2021].
  12. de Candolle. Origine des plantes cultivées (en francès). 
  13. Grimplet, Jérôme. Génomique fonctionnelle et marqueurs de qualité chez l'abricot (Tesi) (en fr), 2004-12-08. 
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «ALBERCOC, ORGULL DE LA REGIÓ CATALANA» (en català). [Consulta: 17 març 2021].
  15. «IB3 | FRED I CALENT: La plena d'albercoc de galta vermella». IB3 Televisió.
  16. Jordi, Els Arbres Del. «Els arbres del Jordi: ELS ALBERCOQUERS», dilluns, 27 juliol 2015. [Consulta: 17 març 2021].
  17. Al·lès, Bep. «Els albercocs, la fruita del mes de juny» (en català). AraBalears, 22-06-2018. [Consulta: 17 març 2021].
  18. «The state of apricot culture» (en anglès).
  19. «L'albercoc - proper.cat - Productes de proximitat, productes catalans» (en català), 12-05-2016. [Consulta: 17 març 2021].
  20. (anglès) Lasch, E.E. et El Shawa, R. « Multiple cases of cyanide poisoning by apricot kernels in children from Gaza. » Pediatrics, 68(1): 5 (1981).
  21. «Receta de galletas Amaretti al estilo italiano» (en castellà), 09-10-2017. [Consulta: 17 març 2021].
  22. «AHardy USA LTD. - GOZIO Amaretto Almond Liqueur», 19-11-2008. [Consulta: 17 març 2021].
  23. «Pálinka, el aguardiente de la Europa del Este» (en castellà). Halcón Viajes, 03-06-2015. [Consulta: 17 març 2021].
  24. «Qamar Al-Deen (Apricot juice); famous middle eastern drink» (en anglès americà), 22-04-2017. [Consulta: 17 març 2021].