Albercoc

fruit de l'albercoquer

L'albercoc (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en català occidental) és el fruit de l'albercoquer, un arbre de la família de les rosàcies. El nom científic de l'albercoquer és Prunus armeniaca (pruna d'Armènia) i pertany al gènere Prunus.

Infotaula d'ésser viuAlbercoc
Apricots.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Albercocs
Albercoquer a Mauella

A banda d'albercoc, arreu dels Països Catalans existeixen múltiples variants lingüístiques per designar-lo: abercoc, abrebaracoc, abricoc, abricocs, abricot, alalbricoc, albaricoc, albecroc, albericoc, albircoc, ambercoc, amercoc, aubercoc, aubericoc, aurecoc, baracoc, barracoc, benacroc, berecroc, bericoc, bricoc, bricot, brioc, mercoc, obrecoc i ubercoc.[1][2][3][4][5]

EtimologiaModifica

L'origen de la paraula albercoc és llatí. Els romans anomenaven aquesta fruita persica praecocia (traduït literalment: 'préssec precoç') perquè l'albercoc s'assembla al préssec i madura abans que ell.[6][7][8] Del llatí passà al grec, que era la llengua culta, a través d'un calc fonètic, i es va anomenar πραικόκιον (praikókion).[5]

La paraula catalana albercoc prové de l'àrab أَلْبَرْقُوق (al-birqûq/barqûq), que al seu torn la manllevà del grec bizantí o medieval βερικοκκίᾱ (berikokkíā, 'albercoquer'), derivat del grec tardà. A partir d'aquest punt es va estendre a totes les llengües romàniques i germàniques.[9]

EspècieModifica

Els albercocs són espècies pertanyents a la família Prunus Armeniaca. La posició taxonòmica de P. brigantina està en disputa. S'agrupa amb espècies de pruna segons seqüències d'ADN de cloroplast,[10] però està més estretament relacionat amb espècies d'albercoc segons seqüències d'ADN nuclear.[11]

DescripcióModifica

És un fruit carnós, una drupa, de forma arrodonida, amb un nucli dur que conté una sola llavor gran.[12]

La carn n'és dolça, poc sucosa, de color groc ataronjat, i ferma. El contingut en carotè és el que li dona el color taronja; l'albercoc és ric en pectines que s'inflen fàcilment amb aigua, fenomen que li dona suavitat. L'albercoc se separa fàcilment seguint la ranura mitjana.[13]

La pell n'és vellutada, el color de la qual pot anar del color groc al vermell; de vegades està tacada amb petites pigues. L'albercoc és un fruit comestible. El color vermell no garanteix la maduresa (el grau de maduresa és apreciat per la fragància i la flexibilitat de la fruita), i l'albercoc madura després de collir-lo: és climactèric.

HistòriaModifica

L'albercoc és, com el préssec, un fruit de pinyol del gènere Prunus, originari de la Xina.[14]

Els albercoquers salvatges creixen principalment a la cadena de muntanyes de Tian Shan, a l'Àsia Central (Kirghizstan i Xinjiang) i en diverses regions de la República Popular de la Xina (Gansu, Hebei, Henan, Jiangsu, Liaoning, Nei Mongol, Ningxia, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan), així com a Corea i al Japó.[5]

L'albercoc es conrea a la Xina des de fa més de 2.000 anys.[15] A causa d'aquest antic cultiu en àmplies zones del territori xinès occidental i septentrional, és difícil determinar-ne la distribució originària exacta, ja que no és possible saber quines formes són realment salvatges i quines s'han escapat del conreu. No obstant això, els darrers estudis sobre l'estructura genètica de les poblacions permeten afirmar que el centre de diversitat de l'albercoc es troba a Xinjiang. La seva empremta genètica hi és molt abundant.[16]

La introducció de l'albercoc al Pròxim Orient es va fer a través de l'Iran (en persa, albercoc es diu zerdalou) i a Armènia, vora el segle I aC.[a][17] Els romans, i després els grecs, van conèixer llavors l'albercoc.

El nom científic d'armeniaca l'utilitzà per primera vegada el naturalista suís Gaspard Bauhin (en Pinax Theatri Botanici).[18] La creença de l'origen armeni va ser recolzada per Carl von Linné, que batejà l'espècie com a Prunus armeniaca (1753). Segons Augustin Pyramus de Candolle (Origen de les plantes cultivades, 1882), seria el botànic Joseph Decaisne el primer a sospitar l'origen xinès de l'arbre.[19]

Uns segles després de la seva arribada a Armènia, el cultiu de l'albercoc es va establir també a Grècia, la península Itàlica, Síria, Turquia i el Kurdistan.[17]

ConreuModifica

MaduresaModifica

L'albercoc és un fruit climactèric que, com el tomàquet o el plàtan, presenta una crisi respiratòria durant la maduració, caracteritzada per un fort augment de la respiració, acompanyada de la producció d'etilè. Quan el fruit encara és a l'arbre, la taxa de maduració es correlaciona amb l'alliberament d'etilè. Tan bon punt es produeix l'alliberament d'etilè, el fruit evoluciona ràpidament cap a la maduresa.[20]

VarietatsModifica

Entre les moltes varietats existents, les que es produeixen als Països Catalans són:

  • Albercoc vermell del Rosselló: es cultiva a Catalunya Nord. Té el certificat de Denominació d'Origen Protegida. Es cullen a les acaballes del mes de maig. A Ribesaltes es fa una festa en el seu honor.[21]
  • Albercoc Helena: es cultiva a Catalunya Nord.[21]
  • Albercoc Royal: es cultiva a Catalunya Nord.[21]
  • Albercoc Treats: es cultiva a Catalunya Nord.[21]
  • Albercoc Galta Vermella: es cultiva principalment a les Illes Balears. El poble de Porreres n'és l'epicentre.[22]
  • Albercoc Morro de Bou: es cultiva principalment a Mallorca.[23]
  • Albercocs de Menorca: a Menorca hi ha més de 30 varietats d'albercoc.[24]

Producció mundialModifica

 
Producció d'albercoc a la Unió Europea entre 2005 i 2007

La producció mundial d'albercoc està dominada per Turquia, concretament a la regió de Malatya, amb unes 695.300 tones d'albercocs produïdes el 2009, seguit de l'Iran, amb 397.700 tones. La major part de la producció turca està destinada a l'assecat.


Albercoc

Producció en tones. Xifres del 2017.[25]
Dades FAOSTAT (FAO)

  Turquia 985.000
Uzbekistan 532.565
  Itàlia 266.372
  Algèria 256.890
  Iran 239.712
  Pakistan 178.957
  Espanya 162.872
  França 148.500
  Afganistan 131 816
  Marroc 112.538

ÚsModifica

Ús culinariModifica

 
Un pastís d'albercoc

L'albercoc es consumeix fresc, però també sec (albercoc sec) o preparat de diverses maneres: compota, melmelada, pastissos, albercocs en almívar (en conserva), així com en plats salats, com el conill amb albercoc o el salmó amb orellanes d'albercoc.[26]

L'albercoc també es consumeix en nèctars, preparats a partir de puré d'albercoc, aigua i sucre. El nèctar d'albercoc, anomenat erròniament suc d'albercoc, de vegades es pot tallar lleugerament amb nèctar de préssec per suavitzar l'acidesa natural de l'albercoc.

En alguns països, com ara el Pakistan, també es menja el nucli de l'albercoc. Tot i això, cal tenir en compte que conté una substància cianogenètica anomenada amigdalina, que després de la hidròlisi allibera àcid cianhídric (cianur d'hidrogen). Aquesta activació només es produeix després de la ingestió. Concretament, la ingestió d'alguns nuclis d'albercoc no té perill, però el fet de menjar-ne diverses desenes comporta un risc mortal.[27]

En les varietats comercialitzades als països europeus, aquesta ametlla es consumeix en oli (oli d'albercoc) i s'utilitza en la composició del persipà al nord d'Europa (a diferència del massapà, en què apareixen les ametlles), les famoses galetes amaretti i el licor amaretto agredolç a Itàlia.[28][29] L'albercoquina és un aiguardent d'albercoc produït al centre de Valais. La més famosa prové d'una varietat molt antiga, Luizet. A Hongria, el palinka es pot preparar a partir d'albercocs, amb el nom de barack.[30]

 
Xarop de Qamar Al-Deen

Entre les regions famoses pels seus albercocs secs hi ha el Ladakh indi i l'Aurès algerià. La Qamar Al-Deen, pasta d'albercoc sec que entra en la composició d'una beguda del mateix nom, és una especialitat de Síria.[31]

Vegeu Albercoc en el Viccionari, el diccionari lliure.
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Albercoc

NotesModifica

  1. D'Armènia prové el nom científic Prunus armeniaca.

ReferènciesModifica

  1. «Prunus armeniaca». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 juny 2022].
  2. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 126. ISBN 84-7129-391-9. 
  3. «Petit atles IEC - albercoc». Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Diccionari Català-Valencià-Balear (mercoc)». [Consulta: 16 març 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «albercoc | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2021].
  6. Plantilla:Cite Merriam-Webster
  7. Plantilla:Cite American Heritage Dictionary
  8. Dean, Sam. «On the Etymology of the Word Apricot». Bon Appetit, 09-05-2013. [Consulta: 22 octubre 2018].
  9. "abricot (French)". Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales.
  10. Reales, Antonio; Sargent, Daniel J.; Tobutt, Ken R.; Rivera, Diego «Phylogenetics of Eurasian plums, Prunus L. section Prunus (Rosaceae), according to coding and non-coding chloroplast DNA sequences» (en anglès). Tree Genetics & Genomes, 6, 1, 01-01-2010, pàg. 37–45. DOI: 10.1007/s11295-009-0226-9. ISSN: 1614-2950.
  11. Liu, Shuo; Decroocq, Stephane; Harte, Elodie; Tricon, David; Chague, Aurelie; Balakishiyeva, Gulnara; Kostritsyna, Tatiana; Turdiev, Timur; Saux, Marion Fisher-Le «Genetic diversity and population structure analyses in the Alpine plum (Prunus brigantina Vill.) confirm its affiliation to the Armeniaca section» (en anglès). Tree Genetics & Genomes, 17, 1, 05-01-2021, pàg. 2. DOI: 10.1007/s11295-020-01484-6. ISSN: 1614-2950.
  12. «Albaricoque: todas las propiedades que debes saber» (en castellà), 04-06-2018. [Consulta: 16 març 2021].
  13. «El albaricoque» (en castellà), 11-06-2018. [Consulta: 16 març 2021].
  14. Jean Guillaume. «Annexes». A: Ils ont domestiqué plantes et animaux. Éditions Quæ, 2010, p. 456. ISBN 978-2-7592-0892-0. 
  15. Shiu-ying Hu. Food Plants of China (en xinès). The Chinese University Press (HK), 2005, p. 844. 
  16. Zhaohe Yuan, Xuesen Chen, Tianming He, Jianrong Feng, Tao Feng, Chunyu Zhang «Population Genetic Structure in Apricot (Prunus armeniaca L.) Cultivars Revealed by Fluorescent-AFLP Markers in Southern Xinjiang, China». Journal of Genetics and Genomics, 34, 11, 2007.
  17. 17,0 17,1 Daniel Zohary, Maria Hopf. Domestication of Plants in the Old World: The Origin and Spread of Cultivated Plants in West Asia, Europe, and the Nile Valley. Oxford University Press, USA, 2001, p. 328. 
  18. «トップページ | 京都大学貴重資料デジタルアーカイブ» (en japonès). [Consulta: 17 març 2021].
  19. de Candolle. Origine des plantes cultivées (en francès). 
  20. Grimplet, Jérôme. Génomique fonctionnelle et marqueurs de qualité chez l'abricot (Tesi) (en francès), 2004-12-08. 
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 «ALBERCOC, ORGULL DE LA REGIÓ CATALANA». [Consulta: 17 març 2021].
  22. «IB3 | FRED I CALENT: La plena d'albercoc de galta vermella». IB3 Televisió.
  23. Jordi, Els Arbres Del. «Els arbres del Jordi: ELS ALBERCOQUERS», dilluns, 27 juliol 2015. [Consulta: 17 març 2021].
  24. Al·lès, Bep. «Els albercocs, la fruita del mes de juny». AraBalears, 22-06-2018. [Consulta: 17 març 2021].
  25. «The state of apricot culture» (en anglès).
  26. «L'albercoc - proper.cat - Productes de proximitat, productes catalans», 12-05-2016. [Consulta: 17 març 2021].
  27. (anglès) Lasch, E.E. et El Shawa, R. « Multiple cases of cyanide poisoning by apricot kernels in children from Gaza. » Pediatrics, 68(1): 5 (1981).
  28. «Receta de galletas Amaretti al estilo italiano» (en castellà), 09-10-2017. [Consulta: 17 març 2021].
  29. «AHardy USA LTD. - GOZIO Amaretto Almond Liqueur», 19-11-2008. Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: 17 març 2021].
  30. «Pálinka, el aguardiente de la Europa del Este» (en castellà). Halcón Viajes, 03-06-2015. [Consulta: 17 març 2021].
  31. «Qamar Al-Deen (Apricot juice); famous middle eastern drink» (en anglès americà), 22-04-2017. [Consulta: 17 març 2021].