Obre el menú principal

Les Agustines Descalces són un orde religiós femení de clausura, fundat per Joan de Ribera en 1597. Va ser un orde nascut durant les reformes dels ordes religiosos del moment i va quedar vinculat als agustins recol·lectes i els carmelites descalços.

Infotaula d'ordeAgustines Descalces
Juan de Rivera.jpg
Gravat del s. XVIII amb Joan de Ribera, fundador de l'orde
Tipus Orde mendicant femenina, de clausura
Nom oficial Monges Agustines Descalces
Nom oficial llatí Moniales Augustinensiae Discalceatae
Altres noms Agustines Descalces de Sant Joan de Ribera, Agustines de Sant Joan de Ribera
Hàbit Túnica negra, amb tirants amples al pit que passen per sobre la cogulla de la toca, blanca; vel negre
Objectiu Vida contemplativa, oració, devoció a l'Eucaristia
Fundació 18 de desembre de 1597, Alcoi per Sant Joan de Ribera
Regla Regla de Sant Agustí (s. IV)
Constitucions 1597, sobre les constitucions de les carmelites descalces de Santa Teresa de Jesús
Branques i reformes Des de 1957 forma part com a federació de l'Orde dels Agustins Recol·lectes
Primera fundació Monasterio del Sant Sepulcre (Alcoi), 18 de desembre de 1597
Fundacions destacades Múrcia (1616)
Fundacions a terres de parla catalana Dénia (1604), Santa Úrsula (València, 1605), Benigànim (1611), l'Olleria (1611), Xàbia, Sogorb
Persones destacades Dorotea de la Creu, beata Agnès de Benigànim, beata Josepa Masià
Lloc web http://agustinasdescalzasdealcoy.gadelart.com/paginas/completo.htm
Modifica les dades a Wikidata

No s'han de confondre amb les Agustines Recol·lectes, fundades en el mateix moment i de vegades anomenades Agustines Descalces Recol·lectes.

HistòriaModifica

 
Porta del Sant Sepulcre d'Alcoi, primera fundació de l'orde.

Sant Joan de Ribera, llavors bisbe de València, volia que Teresa de Jesús fundés un convent a la diòcesi de València i va proposar-li. La santa no volgué fer-ho, ja que el bisbe volia que la fundació estigués sota la jurisdicció de la diòcesi, i Teresa volia el contrari, que les fundacions fossin independents del bisbat i depenguessin del capítol general de l'orde. Davant la negativa, el mateix Joan de Ribera impulsà la fundació d'un convent on implantar la reforma carmelitana. La nova comunitat estava formada per tres monges carmelites descalces i tres canonesses agustines.

La fundació s'establí a Alcoi el 18 de desembre de 1597 i va adoptar la Regla de Sant Agustí juntament amb les constitucions de Santa Teresa de Jesús. S'hi combinaven, doncs, l'esperit agustinià i el carmelita, juntament amb una especial devoció a l'Eucaristia, promoguda per Joan de Ribera. Ell mateix en redactà les modificacions a les constitucions teresianes, que disposaven una clausura estricta, dues hores diàries d'oració mental, vida en comú, presidida per la sencillesa i l'austeritat, pobresa real, prohibició de privilegis o beneficis, dejunis, treball en comú, edificis pobres i que les comunitats tinguessin pocs membres. A més, la subjecció de l'orde a l'arquebisbat de València.

La reforma s'estengué per València i Múrcia. El 1604 s'obrí el convent de Dénia i en 1605, el de Santa Úrsula de València. Almansa (1609), l'Olleria i Benigànim (1611), Múrcia (1616) van ser les primeres fundacions, a les quals se sumarien Xàbia i Sogorb.

Els trasbalsos del segle XIX i la Guerra civil van afectar els convents, alguns dels quals van ser suprimits. La vida monàstica es va restaurar el 1939, amb moltes baixes i manca de recursos. El 30 de juliol de 1957, el prior general dels agustins recol·lectes va impulsar l'agrupació dels convents en una Federació dels Monestirs d'Agustines Descalces d'Espanya, a la qual s'uniren les comunitats existents, llevat d'Almansa i Dénia, que preferiren passar a la congregació de les Agustines Recol·lectes. Des de llavors, l'orde ha estat assistit espiritualment pels agustins recol·lectes.

Al final de 2005, la federació compta amb quatre monestirs: Alcoi, L'Olleria, Benigànim i Múrcia.

Entre els membres destacats hi ha Dorotea de la Creu, la beata Agnès de Benigànim (1625-1696) i la beata Josepa Masià (1887-1936), màrtir.

Vegeu tambéModifica

EnllaçosModifica