Polinyà de Xúquer
Pel que fa al municipi del Vallès Occidental, vegeu Polinyà. |
Polinyà de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Xúquer | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Província de València | ||||
Comarca | Ribera Baixa | ||||
Capital | Polinyà de Xúquer | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.550 (2023) (279,91 hab./km²) | ||||
Gentilici | polinyanera, polinyaner | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 9,11 km² | ||||
Banyat per | Xúquer | ||||
Altitud | 12 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sueca | ||||
Patrocini | Sant Sebastià màrtir | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Òscar Navarro Torres | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46688 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46197 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46197 | ||||
Lloc web | polinyadexuquer.es |
Geografia
modificaEl terme de Polinyà és eminentment pla i està situat a la plana al·luvial formada pel riu Xúquer. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.
Des de València, s'accedix a la localitat a través de la N-332 per a enllaçar després amb la CV-505.
Història
modificaAl terme municipal de Benicull, que abans pertanyia a Polinyà, han aparegut vestigis d'època neolítica (Sima de la Pedrera), època romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries medievals. Però la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins al seu desmembrament el 23 de setembre del 1836, moment en què comença la història de Polinyà com a municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, duu data de 7 d'abril de l'any 1254: és una escriptura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita amb hort.
Demografia
modificaLa segregació de la localitat de Benicull de Xúquer en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produït a partir d'eixe any.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2008 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
3.104 | 3.089 | 3.127 | 3.048 | 3.031 | 3.031 | 3.016 | 2.231 | 2.244 | 2.479 | 2.504 |
Economia
modificaL'economia de la localitat està centrada en la taronja i un petit sector de la fusta. Una petita part de la població treballa en la indústria de la comarca i en el sector servicis. Encara amb l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depén de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques indústries localitzades en el terme tenen, la majoria, un origen familiar i artesanal.
Política i Govern
modificaComposició de la Corporació Municipal
modificaEl Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 23 de maig de 2023 foren elegits 8 regidors d'Esquerra Unida-Endavant (EUPV), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Esquerra Unida-Seguim Endavant | Òscar Navarro Torres | 981 | 68,27% | 8 ( -1) | ||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Francisco Llorens Martínez | 270 | 18,79% | 2 ( +1) | ||
Partit Popular | Juan Miguel García Tristante | 171 | 11,90% | 1 ( ) | ||
Vots en blanc | 15 | 1,04% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.437 | 100 % | 11 | |||
Vots nuls | 21 | 1,44% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.458 | 74,16%** | ||||
Abstenció | 508* | 26,84%** | ||||
Total cens electoral | 1.966* | 100 %** | ||||
Alcalde: Òscar Navarro Torres (EUPV) (15/06/2019) | ||||||
Fonts: JEC,[1] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
modificaDes de 2011 l'alcalde de Polinyà de Xúquer és Òscar Navarro Torres d'EUPV.[2][3]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | José Luis Escrivá Ventura | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | José Luis Escrivá Ventura | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | José Luis Escrivá Ventura | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Vicent Navarro i Torres | EUPV | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Vicent Navarro i Torres María Carmen Llombart Comes |
EUPV-EV EUPV-EV |
16/06/1995 08/11/1996 |
Dimissió/renúncia -- |
1999–2003 | José Daniel Martí Artal | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | José Daniel Martí Artal | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Vicent Navarro i Torres | EUPV | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Òscar Navarro Torres | EUPV | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Òscar Navarro Torres | EUPV | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Òscar Navarro Torres | EUPV | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | Òscar Navarro Torres | Esquerra Unida: Endavant | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[3] |
Monuments
modifica- Ermita de San Sebastià: del segle xv
- Església Parroquial: del segle xviii
- La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
- La Granja de Sinyent.[4][5] Edificació del segle xiv, que va pertànyer al Monestir de la Valldigna fins a la desamortització. Declarada Bé d'Interés Cultural l'any 2018 [6]
- Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionament fins als anys 60 del segle passat.
Gastronomia
modificaTé l'arròs com a element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'altres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o amb caldo, l'arròs amb panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquesa i variació, és el plat festiu per excel·lència. Un altre dels plats més característics és la fenollà, fet a base d'ou, bacallà i fenoll, bledes o espinacs, que se sol menjar en Setmana Santa.
Referències
modifica- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 5 de julio de 2023, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 207/2023, de 3 de abril, y celebradas el 28 de mayo de 2023, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Santa Cruz de Tenerife, Segovia, Sevilla, Soria, Tarragona, Teruel, Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora y Zaragoza. Ciudades Autónomas de Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 261, 01-11-2023, pàg. 145194 [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Polinyà de Xúquer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Las nuevas cubiertas frenan la degradación de la joya gótica de la Ribera». Levante, 03-01-2021 [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «La joya del gótico civil recupera la cubierta plana del edificio original del s.XIV». Levante, 28-05-2021 [Consulta: 28 maig 2021].
- ↑ Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport «Decret 15/2018, de 23 de febrer, del Consell, pel qual es declara bé d’interès cultural, amb la categoria de monument, la Casa del Lloc de Sinyent, al terme municipal de Polinyà de Xúquer». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 8246, 02-03-2018, pàg. 9484 [Consulta: 4 gener 2021].
Enllaços externs
modifica- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.