Aquest article tracta sobre la planta. Si cerqueu el poble de la Conca de Barberà, vegeu «El Fonoll».

El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.

Infotaula d'ésser viuFonoll
Foeniculum vulgare Modifica el valor a Wikidata
Foeniculum vulgare.JPG
Fonoll florit
Dades
Font defennel fruit (en) Tradueix i Fennel Oil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereFoeniculum
EspècieFoeniculum vulgare Modifica el valor a Wikidata
Mill., 1768
Nomenclatura
Sinònims
Seseli dulce (en) Tradueix
Seseli piperitum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llavors de fonoll
Bulbs de fonoll

Un lloc on abunda el fenoll és un fenollet, fenollar, una fenolleda o fenollosa.

DescripcióModifica

Herba perenne de fulles fines i glauques que arriba a 2 metres d'alçada. Floreix a l'estiu i fa una umbel·la de flors grogues i fruits petits i aromàtics.

Aquesta planta té usos gastronòmics, medicinals i en perfumeria. Té un gust d'anís, ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa.

DistribucióModifica

És originari de la Mediterrània. Als Països Catalans molt comú i àmpliament distribuït en fenassars i altres prats mediterranis fins a 1.300 metres d'altura.[1]

ConreuModifica

 
Flors de fonoll cultivat visitat per una mosca (pol·linitzadora) i una formiga

La varietat dulcis és un conreu típic d'Itàlia (finocchio) amb les fulles basals engruixides que fan com un "bulb". Se sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera.

Les altres varietats són generalment plantes silvestres. Serveixen per a collir els fruits a la tardor i les fulles tendres a la primavera.

GastronomiaModifica

 
Fulles tendres de fonoll

Les llavors s'aprofiten a la cuina de molts països. Es fan servir senceres o moltes. A la zona del Mediterrani, les llavors serveixen per a condimentar certs productes de pastisseria. També serveixen com a ingredient de la cuina del Pròxim Orient i com a ingredient de la barreja d'espècies dels curris del subcontinent indi.

Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient d'amanides. A l'Àsia del sud-est (Laos, Tailàndia, Xina) es mengen crues com a acompanyant de plats de peix o carn. A la gastronomia italiana, francesa i xinesa, les fulles fresques serveixen també per a preparar i condimentar sopes, essent un dels ingredients de plats a base de verdures, peixos i carns bullides similars a l'escudella.[2]

Els bulbs de les varietats de fonoll conreades són molt populars a la cuina del centre d'Europa. Es preparen bullits amb vinagreta, per a acompanyar plats sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge o tallats a trossos en quiche, entre moltes altres formes.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Bolòs, Oriol de [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. Bacallà amb pop i fonoll

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica