Bulb
El bulb és un òrgan de determinades plantes (anomenades bulboses), generalment subterrani, format per fulles carnoses i una tija molt curta i del qual surten les arrels de la planta. Exemples de plantes bulboses són la ceba, l'all o la tulipa.[1][2]
Un bulb és una tija curta amb fulles carnoses o bases de fulles.[3] Les fulles sovint tenen la funció d'òrgan d'emmagatzematge de nutrients durant la dormància de la planta.
Les fulles basals generalment no suporten fulles, però contenen reserves de nutrients per a permetre que la planta sobrevisqui a condicions adverses. Al centre del bulb hi ha un punt de creixement vegetatiu o un brot que florirà sense expandir. La base està formada per una tija, i el creixement de la planta ocorrerà des d'aquesta placa basal. Les arrels emergeixen des de la part de sota de la base i les noves tiges i les fulles des de la part superior. Els bulbs tunicats tenen escates exteriors membranoses que protegeixen la làmina d'escates carnoses.[4] Les espècies dels gèneres Allium, Hippeastrum, Narcissus, i Tulipa totes tenen bulbs tunicats. Els bulbs no tunicats, com Lilium i Fritillaria, no tenen la túnica protectora i les seves escates estan més soltes.[5]
Altres tipus d'òrgans d'emmagatzematge, com ara els corms, rizomes o tubercles, de vegades es consideren erròniament bulbs. Geòfit és el terme tècnic per a totes les plantes que formen òrgans d'emmagatzematge subterranis el qual inclou els bulbs i tubercles i corms. Algunes orquídies epífites formen pseudobulbs, que superficialment semblen bulbs.
Gairebé totes les plantes que formen bulbs veritables són monocotiledònies, i inclouen:
- La ceba, l'all, i altres del gènere Allia, dins la família Alliaceae.
- Moltes plantes de la família Liliaceae.
- Amaryllis, Hippeastrum, Narcissus, i alguns altres membres de la família Amaryllidaceae.
- Dos grups d'espècies del gènere Iris, de la família Iridaceae: subgènere Xiphium i subgènere Hermodactyloides.
Oxalis, de la família Oxalidaceae, és l'únic gènere de dicotiledònies que produeix bulbs veritables.[6]
El bulb augmenta la seva mida fins a la florida i la planta floreix durant l'estadi reproductiu. Es necessiten certes condicions ambientals per activar la transició des d'un estadi al següent, com el canvi des del fred de l'hivern a la pujada de temperatures de la primavera.
BulbilsModifica
Algunes plantes formen petits bulbs a la seva axil·la foliar. Diversos membres de la família de la ceba, Alliaceae, com ara Allium sativum (all), formen bulbils en el seu capítol floral, de vegades junt amb les flors i de vegades en lloc de les flors. L'anomenada ceba d'Egipte ( Allium ×proliferum) forma petites cebes prou grosses per a ser conservades en vinagre.
Algunes falgueres, com Asplenium bulbiferum produeixen noves plantes a les puntes de les seves frondes, que de vegades reben el nom de bulbets.
-
Bulbets de Lilium lancifolium
-
All silvestre (Allium vineale) amb bulbets
-
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bulb |
- ↑ «bulb». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Bulb». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bell, A.D. 1997. Plant form: an illustrated guide to flowering plant morphology. Oxford University Press, Oxford, U.K.
- ↑ Mishra, S.R.. Plant Reproduction. Discovery Publishing House, 2005, p. 120–125. ISBN 978-81-7141-955-5.
- ↑ Ellis, Barbara W. Bulbs. Houghton Mifflin Harcourt, 2001, p. 3. ISBN 978-0-618-06890-6.
- ↑ Hartmann, Hudson Thomas; Dale E. Kester. Hartmann and Kester's Plant Propagation: Principles and Practices. 7a ed.. Prentice Hall, 2002, p. 561. ISBN 978-0-13-679235-2.