Enric Banyuls
Enric Banyuls (Corbera, 1954 - Corbera, 16 de gener de 2018) fon un artiste multidisciplinar corberà.
 Banyuls, en un diorama promocional d'Al Tall (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Enric Banyuls Jiménez 1954 Corbera (Ribera Baixa) |
| Mort | 16 gener 2018 (63/64 anys) Corbera (Ribera Baixa) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, cantant, guitarrista |
| Membre de | |
| Instrument | Veu, guitarra clàssica i guitarra |
Banyuls estudià en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles durant la dècada del 1970, en la qual ja defugia les convencions de l'època: el 1998 començà a experimentar amb el suport i els materials en obres abstractes en les quals foradava el llenç i afegia elements aliens a la pintura; intel·lectual ermità i allunyat del circuit comercial, la família conserva la major part de la seua obra.[1]
Es considera que el seu art és poc pretensiós, que simplement pintava per despertar emocions.[2]
Banyuls entrà a formar part d'Al Tall en 1993 en substitució de Montse Anfruns com a tenor: Vicent Torrent l'havia conegut uns anys abans, durant la gravació de les aurores de Corbera per a la Fonoteca de Materials, i també era concunyat de Ximo Caffarena; procedent d'una família vinculada al món de la música popular, Enric cantava i tocava la guitarra i el guitarró.[3] Formà part de la formació fins a la seua dissolució el 2013.[2]
Una càncer li impedí participar en la gira de despedida del grup, per a la qual l'hagué de substituir Miquel Gil;[4] el diagnòstic de la malaltia coincidí amb l'escriptura d'unes memòries sobre la seua militància cultural i política abans i després de la transició democràtica espanyola,[2] en les quals desgrana detalls de la seua biografia entre 1971 i 1987 com l'amistat amb José Montilla Aguilera durant el servici militar a Paterna, el pas per Germania Socialista, Esquerra Unida del País Valencià i Unitat del Poble Valencià i la pertinença als grups Amics-71 o el Teatre del Clarobscur.[5]
Enric Banyuls morí el 16 de gener del 2018: el cantautor Pau Alabajos anuncià el traspàs en les xàrcies socials.[6] El 5 d'abril de 2019, l'Ajuntament de Corbera li atorgà la insignia d'or a títol pòstum.[7][2]
Referències
modifica- ↑ J. A. Pérez Vercher «Muere Enric Banyuls Jiménez, pintor valenciano que experimentó con la forma y la abstracción» (en castellà). Las Provincias, 18-01-2018 [Consulta: 13 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Chirivella Bonet, Manuel. Enric Banyuls, des del silenci. Valencia: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2021. ISBN 978-84-482-6577-9.
- ↑ Moisés Pérez «Vicent Torrent: «Enric Banyuls tenia una veu molt característica»». El Temps, 18-01-2018 [Consulta: 3 maig 2019].
- ↑ «Mor Enric Banyuls, d'Al Tall». Enderrock, 16-01-2018 [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Sixto Ferrero. «La Corbera guerrillera a través d'una veu d'Al Tall». Diari La veu, 10-03-2019. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ «Mor el membre d'Al Tall Enric Banyuls». Diari La Veu, 16-01-2018 [Consulta: 25 maig 2019].
- ↑ «Corbera atorga la insígnia d'or al seu artista plàstic Enric Banyuls». Ribera Express, 05-04-2019 [Consulta: 7 maig 2019]. Arxivat 7 de maig 2019 a Wayback Machine.