Miquel Gil i Alfonso
Miquel Gil (Catarroja, 2 de novembre de 1956) és un cantant i compositor valencià, reconegut en l'àmbit de la música d'arrel.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1956 ![]() Catarroja (Horta Sud) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant, músic ![]() |
Membre de | |
Instrument | Veu ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Trajectòria artística
modificaEs va donar a conèixer com a membre fundador del grup Al Tall,[1] juntament amb Vicent Torrent i Manolo Miralles, amb els qui va romandre des del 1975 fins al 1985. Després de deixar Al Tall, el 1986 formà part del grup Mare Internum, creat per Vicente Alonso per a les Trobades de Música del Mediterrani d'aquell any, junt amb Pepe Cantó a la percussió, Maribel Crespo al llaüt i Vicent Sabater als teclats, els quals l'acompanyaren a l'Encuentro Nacional De Canción De Autor celebrat a Jaén: Miquel Gil guanyà el primer premi, ex aequo amb Javier Bergia, i de resultes d'això feren una gravació als estudis de RTVE amb Lucho Aguilar al baix i Salva Ortiz a la bateria que no els agradà i que no publicaren mai; el nou grup —rebatejat per consens com a Terminal Sur i amb la incorporació de Joso Godofredo a la guitarra elèctrica— gravà un altre disc en 1987 als estudis de Sabater i Gil, Viajero, rodat per Itàlia i França que, malgrat el mestissatge d'estils, no obtingué el ressò esperat. Els membres del grup, ocupats en altres projectes artístics, acabaren per abandonar Terminal Sur.[2]
A partir del 2001 amb el disc Orgànic repren en solitari el camí de la música d'arrel on actualment és considerat com una de les veus més singulars de la mediterrània, cantant en català.
Discografia
modificaAl Tall
modifica• Cançó popular, País Valencià (1975) |
---|
(Edigsa)
|
• Deixeu que rode la roda (1977) |
---|
(Edigsa)
|
• Posa vi, posa vi, posa vi… (1978) |
---|
(Edigsa)
|
• A Miquel assassinaren (1978) |
---|
(Edigsa)
|
• Quan el mal ve d'Almansa… (1979) |
---|
(PDI)
|
• Som de la pelitrúmpeli (1980) |
---|
(Ànec)
|
• Cançons de la nostra Mediterrània (amb 'aria del Mar Bonet) (1982) |
---|
(Ariola)
|
• Tocs i vares (1983) |
---|
(Edigsa)
|
• Xarq al-Andalus (amb Muluk el-Hwa) (1985) |
---|
(RTVE-Música)
|
En solitari
modifica• Terminal Sur: Viajero (1988) |
---|
(PDI)
|
• Buscando tu olor (1997) |
---|
(Seminola
| )
• Orgànic (2001) |
---|
(Sonifolk)
|
- Katà (Galileo MC, 2004): el seu segon disc a efectes promocionals
- En concert (Galileo MC, 2006): amb Savina Yannatou & Primavera en Salonico i l'Orquestra Àrab de Barcelona
- Eixos (Temps Record, 2006): el primer produït per Borja Penalba i masteritzat a Abbey Road Studios
- Per Marcianes (Temps Record, 2011).[3]
• En Picassent, senyores (2011) |
---|
(Ajuntament de Picassent)
|
- Geometries (Temps Record, 2019, Premis Ovidi Montllor Millor disc de folk)[4]
- Arrel (2021), amb Noèlia Llorens "Titana"
Referències
modifica- ↑ «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
- ↑ Rafa Rodríguez Gimeno. «El viaje de los sonidos» (en castellà). Verlanga. [Consulta: 1r setembre 2018].
- ↑ Miquel Gil canta 'Per marcianes' al CAT, a El Periódico de 20/05/2011.
- ↑ «La reivindicació protagonitza uns Premis Ovidi 2019 molt repartits», 21-10-2019. [Consulta: 18 gener 2020].
Enllaços externs
modifica- MiquelGil.com (lloc web oficial)
- Les lletres de les seves cançons en Viasona"