Viquipèdia

Montse Anfruns

Actriu i cantant berguedana (1958-2014)

Montse Anfruns (Guardiola de Berguedà, 11 de setembre de 1958 - Alfara del Patriarca, 20 de gener de 2014)[1] fou una actriu, cantant i poeta catalana especialitzada en el doblatge audiovisual al valencià, coneguda pel personatge de Bulma en la versió de Bola de Drac emesa per Canal 9[2] o la interpretació d'Isabel de Villena en diferents ocasions.[1]

Infotaula de personaMontse Anfruns

Anfruns, cantant a Ca Revolta l'any 2011 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMontserrat Anfruns Badia
11 setembre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Guardiola de Berguedà Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2014 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Alfara del Patriarca (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama
Dades personals
ResidènciaPaís Valencià Benifaraig
Formació professionalestudis de música i art dramàtic
Es coneix perBulma (Bola de Drac), Isabel de Villena
Activitat
Ocupacióactriu, cantant, dobladora, poetessa
Premis
1r Premi del Festival de la Cançó del País Valencià
Lloc webFacebook

Biografia modifica

Nascuda a Guardiola de Berguedà, de jove va viure a Tarragona abans de traslladar-se a València,[3] on va estudiar cant i piano al Conservatori Municipal de Música José Iturbi; en acabant, va fer cursos de cant amb mestres com Roy Hart, John Strasberg, Gino Bechi, Ana Maria Iriarte, Renata Scotto, Ielena Obraztsova i María Ruíz.[4]

Durant els anys 80, formà part del col·lectiu poètic La Forest d'Arana junt amb Pere Bessó, Francesc Collado, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles, Vicent Berenguer, Francesc Mompó, Lluís Roda, Encarna Sant-Celoni i Maria Fullana: la seua formació com a actriu la va convertir en rapsoda habitual dels seus companys de generació.[5] L'any 1983, va ser finalista del premi Pasqual Asins i Lerma de Catarroja amb el recull Tot deixant que el vent.[6]

El 1985 es presentà com a cantant en la Mostra de Noves Veus de Llíria, un festival d'artistes novells apadrinat per Ovidi Montllor i Paco Muñoz. L'any següent participà en el cicle Cançó 86, organitzat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i les diputacions d'Alacant, Castelló i València.[7] Entre el 86 i el 87 formà part del grup Al Tall i enregistrà un parell de discs: l'encara inèdit Carrer Alfa, gravat als Estudis Tabalet amb els germans Murillo de Sueca i Nacho Mañó, i el Poiemusia, amb texts del poeta Salvador Jàfer sobre música de Pep Llopis (del grup Cotó-en-pèl).[8]

A partir del començament de les emissions de RTVV l'any 1989, Anfruns es va especialitzar en la interpretació i el doblatge audiovisual: a més de fer la veu de Bulma i altres personatges de Bola de Drac, va gravar la versió valenciana de l'ending Romantic Ageru Yo;[9] també va doblar Lisa Kudrow en el paper d'Ursula Buffay en la sèrie de televisió Boig per tu (emesa en valencià per Punt 2) i Nikki Cox en un capítol de La tata (també en el doblatge castellà).[10] A més, era professora de l'Escola de l'Actor des de 1997 i va impartir cursos d'interpretació vocal al palau de la Música de València, la School of Theatre, The Shakespeare Foundation i l'Institut Espanyol de Teatre Núria Espert; també fou professora de tècnica vocal de la sala Escalante.[11]

L'any 2009 participà en la primera edició d'Escriptores al Terrat de l'OCCC amb motiu del Dia de la Dona, junt amb altres poetes com Marisol González i Teresa Pascual. El 15 de juny de 2011 va participar en un concert col·lectiu a Ca Revolta, acompanyada a la guitarra per Miquel Blanco, del grup Al Tall, amb motiu de la presentació del llibre de Josep Vicent Frechina La cançó en valencià: a més d'Anfruns, també cantaren altres artistes d'èpoques i estils diferents com Araceli Banyuls, Doctor Dropo, Hugo Mas, Juli Bustamante, Lluís el Sifoner, Remigi Palmero i Victòria Sousa.

L'última aparició pública va ser el 10 de gener de 2014 en la presentació del seu darrer llibre, Plecs íntims, també a Ca Revolta,[12] acompanyada d'Isabel Robles i Pere Bessó (autor del pròleg). Montse Anfruns va morir deu dies després, envoltada per la seua família,[13] i fou incinerada a Alfara del Patriarca.[14]

De manera pòstuma, un poema seu apareix en l'antologia de texts eròtics que conformen el llibret de falla del 2014 de la comissió Sagrada Família-Corea de Gandia: en la presentació de l'obra a Ca Revolta, el 28 de febrer, Jaume Pérez Montaner va ser l'encarregat de llegir la col·laboració d'Anfruns.[15] Així mateix, l'últim vers de Plecs íntims, del poema "La barca nua", dona títol a la cançó del grup VerdCel El foc encendrà l'aigua, del disc Argilaga.[16]

Obra escènica modifica

Actuació artística[4] modifica

  • Arte enseña vida: concert performance a l'Institut Alemany de Madrid amb Wolf Vostel
  • Concert performance d'Eugenio Miccini dins les Jornades Tramesa d'Art a favor de la Creativitat (com a intèrpret i coreògrafa)
  • Homenatge a Vicent Andrés Estellés (creació pròpia)
  • L'autòpsia d'un suïcidi (creació pròpia)
  • Rovells grocs rovellats sur la mer (creació pròpia)

Arts escèniques [4] modifica

Concerts i recitals [4] modifica

Discografia modifica

Poesia[4] modifica

A. Títol del llibre Editorial Detalls
1985 L'espai del vers jove. Mostra poètica jove 85 Conselleria de Cultura, Educació i Ciència antologia, p. 70-75 (ISBN 84-505 1522 X)[19]
1986 Amb aquesta perfecta claredat Malva-rosa 44 pàgines, il·lustrat per Carlos Sevilla;[20] 1r Accèssit Premi Cavallers de Neu de 1986[21]
1988 Entre les dents fils d'aram i nicotina La Forest d'Arana
1990 Vida contemplativa antologia
1991 Les veus de la medusa antologia
2008 Eròtiques i despentinades Arola Editors antologia, inclou dos poemes de L'espai del vers jove
2014 Els plecs íntims Germania prologat per Pere Bessó; il·lustrat per Carlos Sevilla
2014 Sexduïts i sexduïdes Falla Sagrada Família-Corea antologia

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «20 de gener: Fa anys de la mort de l'actriu Montse Anfruns». Catalunya m'agrada, 06-01-2020. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. ↑ «Muere Montse Anfruns, la voz valenciana de Bulma» (en castellà). Portal Otaku, 22-01-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-24. [Consulta: 23 maig 2014].
  3. ↑ Manel Rodríguez-Castelló La veu
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Actors i Actrius Professionals Valencians Arxivat 2013-08-06 a Wayback Machine. Montse Anfruns
  5. ↑ Sons de xaloc Arxivat 2014-05-23 a Wayback Machine. Els plecs íntims de Montse Anfruns (Manel Alonso i Català)
  6. ↑ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana Arxivat 2014-05-23 a Wayback Machine. Montserrat Anfruns Badia
  7. ↑ Frechina, Josep Vicent. La cançó en valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011, p. 283. ISBN 9788448255084. 
  8. ↑ Frechina, Josep Vicent. La cançó en valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011, p. 298. ISBN 9788448255084. 
  9. ↑ Amiboshi.cat Bola de Drac
  10. ↑ ElDoblaje.com Montse Anfruns
  11. ↑ Levante-EMV El Centre Escalante ofereix un taller d'interpretació vocal amb Montse Anfruns
  12. ↑ «La cançó a Ca Revolta 15-06-2011», 28-06-2011.
  13. ↑ Diario Siglo XXI Montse se ha quedado (para siempre) (castellà)
  14. ↑ Twitter AAPV
  15. ↑ El Pont de les Lletres Sexduïts i sexduïdes, de focs i fogositats
  16. ↑ Cancioneros.com El foc encendrà l'aigua (castellà)
  17. ↑ SoundCloud Imatge de cristall
  18. ↑ Salvador Jàfer Navegant obscur (1984-1986)
  19. ↑ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana Arxivat 2014-05-24 a Wayback Machine. Montse Anfruns: col·laboracions en capítols
  20. ↑ Google Books Amb aquesta perfecta claredat
  21. ↑ Poesia per la Revolta Lectura d'Isabel Robles i Montse Anfruns
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montse_Anfruns&oldid=33000057»