Alfara del Patriarca

municipi del País Valencià

Alfara del Patriarca, Alfara de l'Horta, Alfara dels Rajolers o Alfara de Cruïlles[1] és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Infotaula de geografia políticaAlfara del Patriarca
Escut d'armes
Escut d'armes
Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg
Palau dels Cruïlles (dreta) i ajuntament (front), a la Plaça Major d'Alfara Modifica el valor a Wikidata

Localització
 39° 32′ 39″ N, 0° 23′ 09″ O / 39.5441°N,0.3857°O / 39.5441; -0.3857Coord.: 39° 32′ 39″ N, 0° 23′ 09″ O / 39.5441°N,0.3857°O / 39.5441; -0.3857
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlfara del Patriarca Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.282 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.657,58 hab/km²
GentiliciAlfarer, alfarera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticvalencià
Geografia
Superfície1,98 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud35 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMontcada (Horta Nord)
Dades històriques
PatrociniJoan de Ribera Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLlorenç Rodado Mora Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46115 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46025 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46025 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalfaradelpatriarca.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

L'escàs terme municipal, de 2 km², està situat a l'Horta de València. Per això els accidents geogràfics són mínims; tot és pràcticament pla i el nucli urbà està a una altitud de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet, que voreja el terme municipal pel límit nord-est, a escassa distància del nucli urbà. A pesar que normalment es troba sec, la gran grandària de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quan es produïxen episodis de fortes pluges a la tardor. El poble es salvaguarda del barranc mitjançant l'obra històrica del "Paretó". També és destacable que el terme municipal està solcat per la Séquia Reial de Montcada.

LímitsModifica

Limita amb Foios, Montcada (amb la qual forma una conurbació), Vinalesa i València.

AccésModifica

S'accedix a Alfara del Patriarca des de València per la carretera CV-315, també anomenada camí de Montcada; la mateixa carretera conduïx fins a l'eixida 488 de l'autovia A-7, a escassos quilòmetres.

A la veïna Montcada trobem l'estació de Montcada-Alfara de la línia 1 del metro de València, que comunica el municipi amb València i amb Bétera fins a Castelló de la Ribera.

HistòriaModifica

Històricament va pertànyer, en primer lloc, al cavaller Ximèn Peres, de Tarassona, per donació del rei Jaume I d'Aragó (1249), després a la família dels Cruïlles, a Bonifaci Ferrer i a Sant Joan de Ribera. El topònim de la població en reflectix l'orige àrab, encara que el significat és desconegut. El seu nom medieval era Alfara, nom que experimentà diverses mutacions, com ara: Alfara dels Fumerals (per la seua gran quantitat de fàbriques de rajoles o bòbiles, Alfara de la Llibertat (durant la segona República), Alfara de l'Horta (per la comarca a què pertany). La seua economia, actualment, està basada en l'agricultura i els serveis. Al seu terme s'ha establit la universitat privada Cardenal Herrera-CEU. Compta, entre els monuments més destacats, amb un palau gòtic (palau dels Cruïlles o de la Senyoria, conegut popularment com el castell), un convent del segle xiv, el convent de sant Dídac, de l'orde franciscà i actualment abandonat; el campus de la universitat, el teatre municipal conegut com el Teatret, o un mur d'origen incert: el Paretó dels Moros, que amb la seua fàbrica actual es remunta a finals del segle xviii, si bé està documentada l'existència d'altres murs anteriors sobre el mateix emplaçament. El terme limita amb la vila de Montcada, amb Vinalesa i amb València.

DemografiaModifica

Té una població de 2.858 habitants en 2007. El nucli urbà d'Alfara forma una conurbació amb el de Montcada i el de la pedania valenciana de Massarrojos, que formen en conjunt una ciutat de fet de quasi 25.000 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.342 1.575 1.810 2.230 2.272 2.349 2.508 2.777 2.851 2.818 2.683 2.801 2.858

EconomiaModifica

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura. El 100% dels seus cultius són de regadiu; destaquen els tarongers i les llimeres, les creïlles, la dacsa i diverses hortalisses.

No obstant això, en l'últim segle s'ha desenvolupat una xicoteta indústria especialitzada en la fabricació de mistos "La Fosforera" (actualment desapareguda), materials de construcció o insecticides.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Alfara (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alfara del Patriarca

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Llorenç Rodado Mora 790 47,00% 6 ( +2)
Partit Popular   Víctor José Palanca Palau 331 19,69% 2 ( -1)
Compromís per Alfara   Sergi Pastor Camisan 322 19,16% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Sheila Alcaide Freijanes 164 9,76% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   53 3,15% 0 (  -1)
Vots en blanc   21 1,25%
Total vots vàlids i regidors 1.681 100 % 11
Vots nuls 18 1,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.699 68,54%**
Abstenció 780* 31,46%**
Total cens electoral 2.479* 100 %**
Alcalde: Llorenç Rodado Mora (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 de PSPV[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ València,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde d'Alfara del Patriarca és Llorenç Rodado Mora del PSPV-PSOE.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Silvino Palau Roig PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Adrián Carsí Serra AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Fernando Brosell Esteban AP 30/06/1987 --
1991–1995 Fernando Brosell Esteban PP 15/06/1991 --
1995–1999 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Adrián Carsí Serra PP 11/06/2011 --
2015–2019 Llorenç Rodado Mora PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Llorenç Rodado Mora PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

MonumentsModifica

 
Casa de la Sirena
  • Església de Sant Bartomeu. Edifici barroc edificat en 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jáfer.[9]
  • Casa de la Sirena. Declarada bé d'interés cultural, és una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el nucli urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perquè en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la façana es troba en un relatiu bon estat l'abandó de la finca està fent que es deteriore ràpidament.
  • Palau de Cruïlles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de què només queda una, i tres plantes, està situada en el centre del nucli urbà. Es troba en molt bon estat de conservació encara que ha patit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha sigut declarat Bé d'Interés Cultural.
  • Restes de l'antic convent de Sant Dídac. Església de l'antic convent de franciscans observants fundat el segle xvi. Amb la desamortització va ser adquirit per la família Moroder qui hi va instal·lar una fàbrica de llumins "El Globo". Es conserva un rellotge de sol en una de les façanes del campanar.[10]
  • Paretó d'Alfara, o Paretó en el Carraixet. Dic de contenció bastit al segle xviii que es conserva en la part del Carraixet que confronta amb el poble.[11]
  • Antic Teatre. És l'antic casino i és un Bé de Rellevància Local.[12]
  • Ajuntament.[13]

FestesModifica

Se celebren durant la segona desena d'agost en honor de Sant Bartomeu.

Fills il·lustres [cal citació]Modifica

A Alfara va nàixer el compositor valencià Manuel Palau i Boix, que fou conegut a tot Europa. Altres personatges il·lustres són els metges: Vicent Navarro i Gil (va participar en el descobriment de la vacuna contra el còlera, l´any 1885),[14] Mariano Carsí Pascual (va ajudar a moltes dones amb infertilitat al Congo), i Josep Ricard Cabo i Soler (catedràtic de bioquímica de la Universitat de València i endocrinòleg);[15] l'escultor i catedràtic de la facultat de belles arts "Sant Carles", Josep Doménech i Ciriaco;[16] els pintors Enric Català, Enric Balanzá [17] i Angel Alandes;[18] el dramaturg nascut a Montcada, Manuel Molins; el actor i empresari Vicent Gisbert i Lluesma;[19] els escriptors Pau Marquès i Bisquert, Maria Carme Arnau i Orts i Alfons Navarret; una soprano internacional, Enedina Lloris, integrada al cos docent de l´ESMUC. Entre els esportistes destacats del municipi estan: un boxejador nascut a València i resident al municipi des de xicotet, Josep Martínez Valero, que fou un ídol popular abans de la guerra i campió Regional (1929), Nacional (de 1930 a 1937 ininterrompudament) i d'Europa (1934); dos jugadors de la Primera divisió espanyola de futbol, José María Cabo Puig, i Vicente Iborra de la Fuente, nascut a Montcada i jugador a l'escola de futbol del municipi; una jugadora del primer equip del València Basket Club, a la Lliga espanyola de bàsquet femenina, Anna Gómez Igual.[20]

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Per Alfara-Acord Municipal (53 vots, 3,15%). Acord Ciutadà (EUPV-EV-ERPV-AS) perdé el regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. «Alfara del Patriarca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juliol 2021].
  2. «Ple de Constitució Corporació Municipal», 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.502 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 90-91 [Consulta: 16 juny 2019].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alfara del Patriarca», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfara del Patriarca. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. «Fitxa BRL: Iglesia Parroquial de San Bartolomé Apóstol» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
  10. «Fitxa BRL: Restes de l'Ex-convent de Sant Dídac». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].
  11. «Fitxa BRL: Paretó d'Alfara». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].
  12. «Fitxa BRL: Antic Teatre». Cult.gva.es. [Consulta: novembre 2015].
  13. «Fitxa BRL: Ajuntament». Cult.gva.es. [Consulta: Novembre 2015].
  14. «El catedrático Navarro jubilado, El Pueblo 17-12-1929» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  15. «Dr. Jose R. Cabo Soler en Sociedad Española de Ozonoterapia (SEOT)» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  16. «Ciriaco es Ciriaco y su escultura» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  17. «Enric Balanzá - Dibuixos i Pintures (UV)» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  18. «Ángel Alandes Ruíz en artistasdelatierra.com» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  19. «Fallece en Madrid el actor Vicente Gisbert» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].
  20. «El Valencia Basquet ficha a Anna Gómez» (en castellà). [Consulta: 22 juliol 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfara del Patriarca
 
Joc de pilota (1881) de Josep Bru i Albinyana, mostrant el carrer Major d'Alfara del Patriarca