Obre el menú principal

Foios

municipi de la Comunitat Valenciana

Foios és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Infotaula de geografia políticaFoios
Escut de Foios.svg
Foios. Casa del Poble.JPG

Localització
Localització de Foios respecte del País Valencià.png
 39° 32′ 19″ N, 0° 21′ 24″ O / 39.538611111111°N,0.35666666666667°O / 39.538611111111; -0.35666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Nord
Població
Total 7.342 (2018)
• Densitat 1.129,54 hab/km²
Gentilici Foier, foiera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,5 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 8 m
Limita amb
Partit judicial Montcada (Horta Nord)
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Patrocini
Dia de mercat Dissabte
Festa major Del 15 al 18 d'agost
Organització política
• Alcalde Sergi Ruiz i Alonso
Identificador descriptiu
Codi postal 46134
Fus horari
Codi de municipi INE 46126
Codi ARGOS de municipis 46126
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

La seua superfície és plana, amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogràfic destacat. La cota màxima està situada a uns 64 metres d'altura, i descendeix lentament fins a la riba de la mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres, si bé no és accessible des del nucli urbà, ja que es troba aïllada per l'autopista V-21. Actualment, i a causa de la construcció de diversos espigons i ports esportius, la línia de costa està situada uns dos-cents metres més a l'interior que fa tot just cinquanta anys.

Sobre la hidrologia, el terme està drenat pels barrancs de Carraixet, de la Rambleta que, amb una longitud de 12 km (la mateixa que la del terme municipal), constitueix un vessament autònom de les terres altes de Foios, des de la Lloma fins a la mar. Creua la població pel carrer Major, antic carrer de València i continua pel camí de la Creu, i pel camí Real fins a arribar al barranquet entre els termes de Meliana i València. La llera ha desaparegut totalment, no obstant això, recull les aigües sobrants del Carraixet i de la Séquia de Montcada en les grans avingudes, que inunden la població, fins a cotes superiors al metre en alguns carrers i paratges on l'aigua discorre a gran velocitat.

Altre element hidrològic característic és la Séquia Reial de Montcada i els diversos braços que reguen l'horta de Foios, tals com la Séquia del Roll, que creua la població pel centre d'oest a est. A occident es troba la Séquia dels Alcavons, que és una de les poques situades en el marge esquerre de la séquia major. Totes aquestes séquies es troben connectades entre si, i permeten el reg de poc més de la meitat del terme municipal de Foios, unes 314 has. En temps no molt llunyans, el comú denominador d'estes séquies era la contaminació que patien, ja que les aigüeres del poble de Foios estaven connectades directament a esta xarxa de séquies.

Nuclis urbansModifica

Foios està compost per diversos nuclis urbans on es distribueix, encara que de manera desigual, la població de la localitat, que són:

  • Cúiper: es tracta d'un llogaret a vora mar, és a dir, en l'extrem est del terme municipal. Prop d'ell, circula l'AP-7, així com les vies de trens de rodalia, és per allò que Cúiper compartix amb Roca una estació de rodalies.
  • La Lloma: es troba en l'extrem oest del terme municipal, damunt d'una xicoteta alcúdia o tossal, pel que rep el nom de lloma. A més, en un futur, constituirà la zona verda de la població.
  • Venda del Sombrerer: situat al costat del límit municipal amb la localitat de Vinalesa, més concretament, amb el barri de Gafaüt de dita població.
  • Foios (nucli central): anomenat de manera irònica i col·loquial com "Petit París". Està situat en la part central, aproximadament, del terme municipal, a més constituïx el nucli urbà amb major nombre d'habitants. També, per dins d'ell transcorre la línia 3 del metro de València, que fa parada en la població. Per altra banda, l'antiga carretera de Barcelona o Camí Real fa el seu pas pel costat est del nucli central de Foios.

LímitsModifica

L'allargat terme municipal de Foios limita pel sud-oest amb la localitat d'Alfara del Patriarca. Al sud s'endinsa fins a tocar les últimes cases de Vinalesa, que arriba a l'extrem d'exercir juridicció sobre la Venda del Sombrerer, llogaret pròxim a este darrer municipi. Cases de Bàrcena (València) i Meliana la limiten pel sud-est, Moncada per l'oest i Albalat dels Sorells i les pedanies de Mauella i Teuladella (València) pel nord.

AccésModifica

La principal via de comunicació per carretera amb Foios des de València i els municipis de la comarca és la CV-300 o antiga nacional N-340 o carretera de Barcelona. Les autovies A-7 i V-21 circulen a escassos quilòmetres.

Foios compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València que enllaça el municipi amb el centre de la capital. Al nucli de Roca-Cúiper hi ha una altra estació.

HistòriaModifica

El 1237 Jaume I donà a Lupo Eximén de Luna el llogaret de Foios. El 1247, Jaume I concedeix a Guillem Escribà la vila de Foios amb la jurisdicció civil i criminal. El 20 de gener del 1301, Jaume I dóna el terç delme al convent de Santa Maria Magdalena de València. El 1348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre, i el vengué a Blasco Fernàndez d'Herèdia. Pel juliol del 1368 fou reduït a la Corona i incorporat a la jurisdicció de la ciutat de València. En les Corts Valencianes del 1626, l'església de Foios demana l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures. El 1572 tenia 44 famílies el 1609 n'eren 85 (uns 380 habitants). El 1787 tenia 948 habitants (foiers); e 1900, 1.548 i e 1994, 5.475.

En la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda --que exportava a València--, oli i vi; i melons que exportava fins a l'Alger, Cadis i França. Tenia quatre fàbriques de teules i rajoles (una de les quals encara es manté oberta), una fàbrica de jute (La Yutera) i diversos molins, pous i motors d'aigua a la llarga de tot el terme municipal.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.548 2.126 2.376 2.909 3.017 3.321 3.565 4.341 5.255 5.352 5.372 6.287 6.358

EconomiaModifica

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura, i el 100% dels seus cultius són de regadiu. No obstant això, al llarg del segle XX han sorgit diverses indústries lleugeres.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors: 5 de la Coalició Compromís, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Más Foios, 2 del Partit Popular i 1 de Unides Podem Foios.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Foios

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís Municipal   Sergi Ruiz Alonso 1.589 39,04% 5 ( +2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Juan José Civera Bendicho 859 21,11% 3 ( +1)
Más Foios   Manuel Jose Jordan Ligorit 642 15,77% 2 ( +2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Héctor Bueno Carceller 568 13,96% 2 ( -2)
Unides Podem   Alex Micó Bendicho 270 6,63% 1 ( -1)
Contigo Somos Democracia Maria Jesus Roig Bueno 109 2,68% 0 ( 0)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (no es presentà)[1] 0 ( -2)
Vots en blanc   33 0,81%
Total vots vàlids i regidors 4.070 100 % 13
Vots nuls 25 0,61%**
Participació (vots vàlids més nuls) 4.095 73,19%**
Abstenció 1.500* 26,81%**
Total cens electoral 5.595* 100 %**
Alcalde: Sergi Ruiz Alonso (Compromís) (15/06/2019)[2]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46126/foios
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcalde de Foios és Sergi Ruiz Alonso de la Compromís.[3][4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Franciso Rodrigo Muñoz UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Ruiz Llistó PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José V. Martí Lluch PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jerónimo Montalt Ruiz PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jerónimo Montalt Ruiz PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Héctor Bueno Carceller PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Héctor Bueno Carceller PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Sergi Ruiz i Alonso Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Sergi Ruiz i Alonso Compromís 15/06/2019 --

MonumentsModifica

 
Façana de l'església de l'Assumpció
 
Creu de Foios

Monuments religiososModifica

  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. La seua construcció s'inicia el 1728 sota la direcció del mestre Josep Mínguez i és una de les més magnífiques de l'Horta. Destaquen el monumental campanar, la façana i dues obres d'art que s'hi custodien: un oli sobre taula atribuït al cercle de Macip, les Lamentacions a la Mort de Crist i la talla de la Mare de Déu del Patrocini, datable entre els segles XIII i XIV.
  • Ermita del Santíssim Crist de la Sang. Situada prop del punt on la Séquia Reial de Montcada creua la carretera de la Lloma. Té un calvari al seu recinte i va ser construïda en 1942.
  • La Creu de Terme. Es tracta d'una de les quatre creus de terme històriques que es conserven a la comarca. Està datada cap al 1530 i el seu estil de transició del gòtic al renaixement. Com sol ser habitual en aquestes creus, té una cara de Crist crucificat i en l'altra la Mare de Déu amb l'infant. En el capitell hi ha l'escut reial de les quatre barres. Enderrocada durant la Guerra civil espanyola, va ser recuperada i restaurada el 1984 gràcies a la investigació de Josep Corell.
  • Ermita de la Mare de Déu del Patrocini.

Monuments civilsModifica

  • La Yutera. Important instal·lació industrial establerta a Foios el 1926 per a la fabricació de sacs de jute i que, fins al seu definitiu tancament el 1988, ha donat feina a un nombrós contingent de treballadors i treballadores provinents de tota la comarca, més de 2000 durant els anys quaranta i cinquanta.
  • Casa del Poble. Seu de l'ajuntament.
  • Casa de Cultura. Instal·lada a les antigues escoles municipals.
  • Llar de la Música. Seu de l'escola d'educants de la Societat Musical de Foios.
  • Alqueries.

Festes i celebracionsModifica

Les Festes Patronals se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de l'Assumpció de la Verge, Sant Roc, de la Mare de Déu del Patrocini i Crist de la Sang. Se celebra també festa en el dia propi del Patrocini de la Mare de Déu en novembre, així com a sant Antoni Abad en gener.

Personatges destacatsModifica

  • Francesc Badia (1906-2000), escultor.[5]
  • Juan Ferrando Badía (1926-2007), catedràtic de dret polític.
  • Vicente Ruiz "El Soro" (1962), Torero.
  • Ferran Torres (2000),futbolista.
  • Miguel Rodrigo Tamarit (1963),músic,director i compositor.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foios  
  1. En les eleccions anteriors (2015) es presentà Ciutadans Partit de la Ciutadania que va tindre 2 regidors.
  2. http://www.foios.es/va/content/sergi-ruiz-alonso-alcalde
  3. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Foios. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. Játiva, José Manuel. «Una muestra revisa sesenta años de escultura de Francisco Badía» (en español). El País, 14-11-2001. [Consulta: 29 desembre 2017].

Enllaços externsModifica