Obre el menú principal

Museros

municipi del País Valencià

Museros és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Infotaula de geografia políticaMuseros
Escut de Museros.svg
Museros. Ajuntament 2.jpg

Localització
Localització de Museros respecte del País Valencià.png
 39° 33′ 57″ N, 0° 20′ 28″ O / 39.565833333333°N,0.34111111111111°O / 39.565833333333; -0.34111111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Nord

Capital Museros
Població
Total 6.291 (2018)
• Densitat 507,34 hab/km²
Gentilici Muserenc, muserenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 12,4 km²
Altitud 12 m
Limita amb
Partit judicial Massamagrell
Festa major Agost
Organització política
• Alcalde Cristina Civera Balaguer
Identificador descriptiu
Codi postal 46136
Fus horari
Codi de municipi INE 46177
Codi ARGOS de municipis 46177
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El terme municipal es troba a la zona septentrional de l'Horta de València, comptant amb un clima mediterrani. La seua superfície és plana amb lleugera pendent de nord-est a sud-est. Els únics accidents geogràfics es troben a la zona nord-occidental del terme en els límits d'aquest amb els de Rafelbunyol i Nàquera on es troben les llomes que arriben a uns 96 metres d'alçada que són els darrers contraforts del sistema ibèric.

LímitsModifica

Limita amb Albalat dels Sorells, Albuixec, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Montcada, Rafelbunyol i amb la pedanía valenciana de Mauella i Tauladella (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (al Camp de Túria).

AccésModifica

S'arriba a Museros per l'antiga carretera N-340, de Barcelona, actual CV-300; per la CV-32 o carretera de la Gombalda que comunica l'autovia V-21 amb l'A-7 (bypass).

Museros compta també amb una estació de la Línia 3 de Metro de València, que comunica el municipa amb el centre de la ciutat, l'aeroport i altres pobles de la comarca.

HistòriaModifica

Corresponents al període de plena romanització es coneixen diversos punts amb importants vestigis que poden atribuir-se a viles rústiques. Al Pla de Montalt de la partida de la Sénia; a Maquives junt al Camí Vell de la Calderona; en un monticle de la Marta, entre el Pont de la Gombalda i la masía de Bernals; en el Pinxo, pròxim al últim lloc citat, entre el Pont de la Gombalda i la Séquia Reial de Montcada. També s'han trobat restes de la plena romanització a la bassa de Garró al nord-oest de la Marta en la caseta dels Pels, en el Xopar, en la Huitena, en la Lloma de Montalar, en el Mas del Palmiter i en la Pinada del Tort.

L'investigador Nicolau Primitiu Gómez Serrano assenyalà restes de conduccions d'aigua en distints punts d'aquest terme. Els més destacats s'apreciaven junt al Camí Vell de la Calderona.

L'origen de l'actual localitat és islàmic; la torre de Museros fou conquerida per Jaume I en juny de 1235, juntament amb la de Montcada. La vila fou donada a l'Orde de Sant Jaume que li va concedir carta pobla a fur de València el 1279. Posteriorment, el 1553, l'Orde de Sant Jaume atorgà nova carta pobla si bé es reservà el castell, els forns i l'església.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012
1.576 1.771 1.948 2.119 2.249 2.277 2.524 2.907 4.165 4.097 4.210 4.567 4.728 4.834 6.262

EconomíaModifica

La seua economia se centra en l'agricultura i la indústria. La construcció a principis del segle XXI de polígons industrials va fer que la indústria adquirira una gran importància destacada, especialment en els sectors de la metal·lúrgia, l'alimentació, magatzems de fruita i la construcció.

Pel que fa a l'agricultura, el principal conreu ès el taronger, amb més de 700 ha de les 1200 en regadiu. Altres conreus són les tomaques (que van ser el conreu predominant fins al 1960, amb el tradicional mercat de les tomaques), les carxofes, dacsa o cebes, entre altres. L'aigua per al reg prové de la séquia de Montcada i els pous. En algunes parcel·les es s'ha estés un sistema de reg per degoteig, substituint l'antic sistema de reg a manta. Al terreny secà trobem garroferes, ametlers i vinya. Compta a més a més amb ramaderia bovina, porcina i granges avícoles.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 6 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 2 de Compromís, 1 de Ciutadans i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Museros

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Cristina Civera Balaguer 1.418 42,94% 6 ( +2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Manuel Moreno Comes 680 20,59% 3 ( 0)
Compromís per Museros   Víctor Xercavins i Garcia 416 12,60% 2 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Jesús Lois Prior 235 7,12% 1 ( 0)
Esquerra Unida del País Valencià   Beatriz Sánchez Botello 206 6,24% 1 ( 0)
Altres candidatures   317 9,60% 0 (  -1)
Vots en blanc   30 0,91%
Total vots vàlids i regidors 3.302 100 % 13
Vots nuls 47 1,40%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.349 69,31%**
Abstenció 1.483* 30,69%**
Total cens electoral 4.831* 100 %**
Alcaldessa: Cristina Civera Balaguer (PSPV) (15/06/2019) [1]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46177/museros
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2015 l'alcaldessa de Museros és Cristina Civera Balaguer de PSPV.[2][3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José María Simón Gimeno PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José María Aznar Monferrer PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José María Aznar Monferrer PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joaquim Albinyana Gimeno PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José María Aznar Monferrer PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José María Aznar Monferrer PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José María Aznar Monferrer PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Cristina Civera Balaguer PSPV-PSOE 15/06/2019 --

MonumentsModifica

 
Campanar de l'església

Llocs d'interésModifica

  • Séquia Reial de Montcada. Construïda l'any 850 pels reis romans Espero i Atles, fou denominada amb aquest nom per Jaume I. Rega les terres de 28 municipis.
  • Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. El Cid, Jaume I i el mariscal Suchet se’n beneficiaren per als seus plans de conquesta.
  • Jaciments arqueològics. A la partida dels Germanells, apareixen troballes arqueològiques centenàries, que ens indiquen l'origen del primer establiment humà a Museros. En l'actualitat, el nucli es troba uns quilòmetres més pròxim al mar Mediterrani.

Festes localsModifica

Festes Majors en honor de Sant Roc i la Mare de Déu d'Agost (15, 16 i 17 d'agost). Dia del bou (14 d'agost. Altres festes: Sant Vicent, la Puríssima, Falles, Sant Antoni, 9 d'octubre.

A més de les festes lligades a celebracions religioses, el poble de Museros compta també amb una tradició de festivitats civils i de cultura laïca. La més destacada, la Festa Estellés (o Sopar Estellés), es celebra un divendres a la nit al llarg de la segona quincena del mes de setembre. Durant eixa nit, els muserencs i muserenques reciten i comparteixen peces del poeta de Burjassot Vicent Andrés i Estellés i, més àmpliament, poemes escrits en valencià. Es tracta d'una celebració que reivindica la lírica, l'alta cultura, la llengua i la identitat dels valencians, de les valencianes i del País Valencià.[cal citació]

També cal esmentar els cicles de concerts organitzats i interpretats per la Societat Unió Musical de Museros, el Cor de la SUMM i la Big Band Museros, concentrats en els mesos de desembre-gener (concerts de Nadal) i juliol (Juliols Musicals). Es tracta de peces musicals clàssiques i contemporànies interpretades per músics municipals.[cal citació]

Personatges destacatsModifica

ReferènciesModifica

  1. http://www.ajunt-museros.com/ajuntament/salutaci%C3%B3-de-l-alcaldessa/
  2. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Museros. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  4. «Fitxa BRL:Iglesia Parroquial de la Asunción de Nuestra Señora». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
  5. «Fitxa BRL:Ermita de San Roque». Cult.gva.es. [Consulta: Desembre 2015].
  6. Belinchón, Víctor. «De Valencia a Rhode Island: La historia del salto a la NCAA de Clara Ché». Kiaenzona.com, 19-05-2015. [Consulta: 22 maig 2015].

Enllaços externsModifica