Massalfassar

municipi del País Valencià

Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord. Limita amb Albuixec, Massamagrell, Museros i la pedania valenciana de Vistabella. Amb una població de 2.388 habitants (dades de 2012), constituïx un dels municipis més poc poblats i un dels més densos de la comarca.

Infotaula de geografia políticaMassalfassar
Bandera de Massalfassar Escut de Massalfassar
Bandera de Massalfassar Escut de Massalfassar
2009 02 09 Vista de Massalfassar.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Massalfassar respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 33′ 00″ N, 0° 19′ 00″ O / 39.55°N,0.31666666666667°O / 39.55; -0.31666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.469 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat987,6 hab/km²
GentiliciMassalfassaí, Massalfassina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície2,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud9 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMassamagrell
Dades històriques
PatrociniLlorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDivendres
Festa majorEl 10 i l'11 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataÁlvaro Montañés Fontestad (13 juliol 2020) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46560 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46163 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46163 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmassalfassar.es… Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la zona septentrional de l'Horta de València, al costat de la mar Mediterrània. La superfície és completament plana, reblida de sediments quaternaris del període Holocè. La marjal es va transformar artificialment, ja que va ser terraplenada i se'n va elevar el nivell.

HistòriaModifica

Té el seu origen en una antiga alqueria musulmana; Jaume I després de la conquesta, va concedir terres del seu terme, i va donar el senyoriu de l'alqueria, el 1266, a Berenguer Dalmau. El 1349 era el seu senyor Antigo de Codinats, i el 1411 pertanyia a Pere de Letxa. Posteriorment passà a la família Exarch i, successivament, als Belvis, Sobregondi, Muñoz, Jofré i Valeriola. El 1400 el rei Martí l'Humà concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist (Altura, Alt Palància).

La població comptava amb 19 cases (100 persones) en 1646, mig segle després de l'expulsió dels moriscos. En 1794 havia ascendit a 130 cases (uns 600 habitants) i un segle més tard, en 1897, a 800 habitants. Al començar el segle XX tenia 950 habitants.

Després seguirà la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, amb l'abandó de molts dels cultius d'horta i el desenvolupament de la indústria en el polígon del Mediterrani[1] i el de Massalfassar.

El polígon industrial del Mediterrani es va construir sobre la marjal de Massalfassar, que formava part de la mateixa unitat marjalenca que la Marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella.

CulturaModifica

Societat Musical de MassalfassarModifica

Els inicis de la Societat Musical es remunten a l'any 1999, de la mà d'un grup de persones interessades a crear una banda de música per al municipi. Convocaren per a això una reunió al col·legi del poble que va comptar amb la presència d'un professor del conservatori Iturbi de València, Antoni Edo Bolumar. A partir de la primera reunió, se'n convocà una segona, de la qual va eixir una junta directiva provisional que va redactar un esborrany d'estatuts, que foren aprovats al febrer de 1999. La junta acabada de crear va contactar amb en David Galàn per tal de començar les classes de llenguatge musical i organitzar la banda. Al novembre es van comprar els primers instruments i començaren les classes instrumentals al febrer de l'any 2000. Començaren els assajos de la banda amb el seu primer director David Galàn al setembre de 2000 i al gener de 2001, i durant la festa de sant Antoni es feu la primera eixida al carrer. El següent director va ser en Miquel Queralt, des de setembre de 2003 a juliol de 2005, i després, fins a l'actualitat, Daniel Olmos-Herrero.

InfraestructuresModifica

 
Ajuntament de Massalfassar.

Massalfassar és un municipi menut i els serveis públics i infraestructures que té són els proporcionats a un municipi de reduïdes dimensions, encara que actualment alguns queden curts pel creixement desmesurat que ha patit des de l'any 2005 on s'ha incrementat un 50% la població.[2]

AdministrativesModifica

  • L'edifici de l'Ajuntament

EducativesModifica

 
Façana principal del Col·legi Sant Llorenç Màrtir.

Al municipi hi ha una escola infantil privada, anomenada Guarderia Massalfassar, i un centre públic, el Col·legi d'Educació Infantil i Primària Sant Llorenç Màrtir, [3] on s'oferix escola matinera, menjador i ludoteca.

CulturalsModifica

  • El centre cívic és l'únic espai del poble destinat a la cultura, amb accessos des de la planta baixa i el primer pis. Disposa d'una saló d'actes amb butaques i un escenari gran a on es pot fer teatre, concerts, projeccions de cine, etc. A més a la planta baixa hi ha un bar i el local de l'Associació de jubilats i pensionistes. Al soterrani estan les dependències de l'escola de música, en funcionament des de l'any 2008. El primer pis acull una sala polivalent; i el segon, la biblioteca, amb tres ordinadors amb connexió a internet. També existixen altres sales menudes.

SanitàriesModifica

  • Consultori auxiliar de Massalfassar, on hi ha servei mèdic i d'infermeria per a cures i injectables de dilluns a divendres, i de pediatria dimarts i dijous.

EsportivesModifica

  • Carrer de pilota.
  • Trinquet Municipal: Fon inaugurat en juliol de l'any 1986.
  • Frontons: N'hi ha dos dins del poliesportiu, i disposen d'il·luminació.
  • Piscines: N'hi ha dos: la més gran és descoberta i fa 25 metres, té una zona de solàrium i una altra d'arbrada, i disposa de cadires i gespa; la piscina menuda és de xipolleig i disposa d'uns vestidors amb lavabos.
  • Pista de tennis.
  • Pista de futbet: Està il·luminada i disposa de xàrcies per a evitar pèrdues de balons. Des de l'any 2007, la cordà de Sant Antoni es fa al recinte semitancat de la pista de futbol sala, per evitar accidents i desperfectes en els habitatges.
  • Pista de bàsquet: No disposa d'il·luminació artificial.
  • Via Xurra: Sobre no ser una instal·lació esportiva convencional, al límit del terme amb Museros, passa la via Xurra que es pot seguir direcció nord cap a Puçol i direcció sud cap a València.

Lúdiques i d'ociModifica

  • Parc del jubilats
  • Parc de la plaça de les Corts Valencianes
  • Parc de la plaça del regidor Vicente Gimeno Sales
  • Parc de la plaça les Villes, entre el carrer pintor Sorolla i el carrer Vistabella
  • Parc de Lliri Blau

ComunicacionsModifica

BicicletaModifica

Vora el terme de Massalfassar, a l'oest, discorre la Via Xurra, un antic traçat ferroviari actualment convertit en via verda, i que és ideal per accedir a Massalfassar en bicicleta, i fins i tot a peu, pel seu traçat totalment pla i que travessa zones d'horta que proporcionen paisatges i vistes excel·lents.

Si es ve des de València, deixant l'itinerari de la Via Xurra a l'alçada de Meliana, es pot arribar també seguint la Via Augusta, també és un itinerari agradable i tranquil entre alqueries i horta, passant per Mauella, districte dels Poblats del Nord de la ciutat de València i el barri Les Sidres d'Albuixec.[4]

FerrocarrilModifica

 
Estació de Massalfassar, edifici principal.
Article principal: Rodalies València
Línia Tram Longitud (km)
C-6 València-Nord · Sagunt · Castelló de la Plana 65

Compta amb estació de ferrocarril, situada al final del passeig de l'estació a l'est de la població i actualment propietat d'ADIF. La Línia C-6, que pertany al nucli de Rodalies València, cap al sud enllaça amb València-Nord i té parades intermèdies a Albuixec, Roca-Cúiper, València-Cabanyal i València - Font de Sant Lluís, i cap al nord enllaça amb Castelló tenint parada al Puig, Puçol, Sagunt, Les Valls, Almenara, La Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules - la Vilavella, Borriana - les Alqueries, Vila-real i Almassora.

Xarxa viàriaModifica

  • Autovies

L'autovia V-21 forma part de l'Autovia del Mediterrani, i dona accés a la localitat des de València a través de la carretera de la Gombalda CV-32 que té accés directe al poble.

  • Altres carreteres

La carretera N-340 travessa la comarca de l'Horta Nord, coneguda popularment com a l'antiga carretera de Barcelona dóna accés al municipi de Massalfassar a l'altura de Museros.

MetroModifica

Article principal: MetroValencia

Al veí poble de Museros hi ha parada de la línia 3 del Metro de València, i que és usada prou pels veïns de Massalfassar que s'hi apropen en cotxe, bicicleta i fins i tot a peu per la proximitat a la que està.

AutobúsModifica

Massalfassar no compta amb línia d'autobusos que preste servei al poble, tanmateix l'empresa Autos Vallduxense[5] a través de la línia 110 Puçol - València presta servei a Museros, parant molt prop de Massalfassar.

DemografiaModifica

Evolució demogràficaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
1.478 1.415 1.391 1.364 1.351 1.335 1.345 1.326 1.345 1.346 1.340 1.321 1.688 1.880 2.026 2.215



 
Evolució demogràfica de Massalfassar
 
Evolució demogràfica de Massalfassar entre 1996 i 2008

Evolució demogràfica de Massalfassar (1646-2001) i (1996-2008).[6]

Piràmide de poblacióModifica

Al gener de 2009 Massalfassar tenia la següent piràmide de població:

EstrangersModifica

Al municipi hi ha un 4,58% de població estrangera (2007), proporció baixa si es compara amb la mitjana provincial, que és del 10,09% (2007), o nacional, del 10% (2007).[7] Els residents estrangers són fonamentalment de països de la Unió Europea (2,98%), sud-americans (1,28%), africans (0,16%) i de la resta d'Europa (0,16%).

Economia[8]Modifica

Massalfassar ha sigut tradicionalment un poble agrícola i de llauradors, encara que en els darrers anys ha perdut importància donant pas a altres activitats. Les terres conreades estan dedicades per complet a productes de regadiu, servint-se de les aigües de la séquia Reial de Montcada a través de la séquia de la Forana que entra l'aigua al terme. A més, existixen 3 pous de reg: el nou, el vell, el del Pistolero i també el de Vistabella, a la pedania valenciana de Vistabella, però que rega terres treballades per llauradors massalfassins.

Antigament es va conrear arròs a l'antiga marjal (hui dia, el polígon industrial), també hi hagué vinyes, oliveres, forment i cotó, entre altres, fins a arribar a hores d'ara que predomina la taronja. Encara que la gent del poble era eminentment llauradora, això ha canviat i ja és ben poca la gent que depén exclusivament de la terra. Actualment es produïxen bàsicament taronges i hortalisses (creïlles, carxofes, cebes i tomates), meló de tot l'any i meló d'alger, xufes per a fer orxata i, en menors proporcions, tabac i alguns fruiters, etc. Molts són els camps que estan abandonats i sense treballar, ja siga per la poca rendibilitat, pels furts freqüents o a l'espera que arribe l'especulació urbanística. Tot plegat ha provocat la proliferació de conills i raboses als camps perduts.

Malgrat tindre costa, Massalfassar no és un poble de pescadors, possiblement degut a la facilitat d'aconseguir jornals o bones collites treballant al camp. L'activitat industrial supera en l'actualitat l'agrícola, tant pel valor de la producció com per la mà d'obra.

La indústria es concentra al polígon industrial del Mediterrani, que compartix amb el poble veí d'Albuixec, i al nou polígon industrial de Massalfassar.

En el terme està situada un dels centres d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), a la carretera de la Gombalda prop de la mar.

Quant al comerç local, es manté a pesar de la pressió de les grans superfícies i supermercats de la rodalia. Podem trobar dos forns: Germans Yuste i Germans Cortina, un supermercat: El Super, Rodrigo embotits artesans,[9] Botiga de roba Bambinos, Perruqueria Laura, Perruqueria Brigi, Immobiliària Zona Norte, Electrofassar, Fusteria Vicent, Segurs Mapfre i immobiliària, Espai sa.

L'oferta de bars i restaurants és àmplia per la mida del municipi: Bar Mini, Ca Maribel, Tasca Dani, Café l'Infern,[10] Pizzeria Via Augusta, Bar dels jubilats, Tito Vicent, Ca Martí.[11]

L'any 2007 es va inaugurar un centre comercial anomenat El Manar que ha donat alguns llocs de treball i servei a la població, entrant en competència en el poc comerç local existent.

A tocar del centre comercial hi ha l'únic hotel del poble, l'Hotel SH Florazar, construït l'any 2003 i amb 136 habitacions.[12]

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de Compromís per Massalfassar (Compromís), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Ciutadans), 2 del Partit Popular (PP), 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Demòcrates Valencians Massalfassar (DV).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massalfassar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Massalfassar   Vicent Joan Morant i Mayor 437 31,01% 4 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Higinio Yuste Cortés 319 22,64% 3 ( +3)
Partit Popular   Álvaro Montañés Fontestad 271 19,23% 2 ( -2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ismael Gimeno Pascual 189 13,41% 1 ( -1)
Demòcrates Valencians Massalfassar   Carles Fontestad Muñoz 95 6,74% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   82 5,82% 0
Vots en blanc   16 1,14%
Total vots vàlids i regidors 1.409 100 % 11
Vots nuls 28 1,99%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.437 76,08%**
Abstenció 452* 23,93%**
Total cens electoral 1.889* 100 %**
Alcalde: Álvaro Montañés Fontestad, del PP, després d'una moció de censura (13/07/2020)
Fonts: JEC,[13] JEZ Sagunt,[14] M. Interior,[15] Periòdic Ara.[16]Horta Noticias,[17]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Massalfassar és Vicent Joan Morant i Mayor de Compromís.[18]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Pascual Bernet Díez IND 19/04/1979 --
1983–1987 Llorenç Fenollosa i Margaix PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Llorenç Fenollosa i Margaix PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Soler Garibo PP 15/06/1991 --
1995–1999 Joaquín Soler Garibo PP 17/06/1995 --
1999–2003 Joaquín Soler Garibo PP 03/07/1999 --
2003–2007 Joaquín Soler Garibo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Joaquín Soler Garibo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Joaquín Soler Garibo PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carles Fontestad Muñoz Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Vicent Joan Morant i Mayor Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[18]

Alguns dels alcaldes anteriors a la represa de la democràcia de 1979 són:

  • 1919-1920
  • 1922-1923
  • 1923-1923
  • 1923-1924
  • 1924-1927
  • 1927-1930

  • 1931-1931
  • 1931-1932
  • 1934-1936
  • 1936-1936
  • 1936-1937

  • 1939-1943 Luís Carbonell Fuster
  • 1943-1947 José Soler - Carlos Barres
  • 1947-1951 Manuel Garibo
  • 1951-1955 José Duet
  • 1955-1958 Ramon Barres
  • 1958-1969 Pasqual Bernet Díez
  • 1969-1973
  • 1973-1976
  • 1976-1976
  • 1976-1979

Monuments, edificis i llocs d'interésModifica

Monuments religiososModifica

  • Església de Sant Llorenç Màrtir. Va ser construïda en el 1461. En el mes de maig del 2007 va ser inaugurada per l'arquebisbe de València. També compon l'edifici parroquial un bell campanar. El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).[19]

De les 4 campanes actuals que hi ha al campanar, les que estan catalogades com de major interés són Paula i Sant Llorenç amb 30 cm i 16 kg, i 63 cm i 145 kg de diàmetre i de pes respectivament. Com a curiositat destacar que la que porta el nom del patró del poble, de l'any 1950, té l'epigrafia en valencià: Sant Llorenç pregueu per nosaltres. Les altres dues són Maria Lorenza del Roser, de 1963 i 96 kg de pes, dissortadament refosa d'una campana barroca de 1740 i Cristo de la Protección de 1992 i 207 kg, ambdues sense cap interés ni valor.[19]

Edificis civilsModifica

  • Motor del Pistolero.
  • Motor vell
  • Motor nou
  • Motor de Vistabella, està fora del terme de Massalfassar estricte, però rega part del terme.
  • El llavaner, està al costat del passeig de l'estació i actualment està abandonat per l'Ajuntament i deixat perdre, malgrat que durant anys fou l'única manera de rentar la roba a mans de les dones, els vàndals s'han cebat en ell i poc s'ha fet per mantindre'l.
  • Ceberes,
  • Font de Ximet
  • Font de Carlos

Llocs d'interésModifica

La Platja de Massalfassar és d'una platja aïllada i de reduïdes dimensions, de sorra, dunes, còdols, grava i roca, amb serveis i instal·lacions bàsiques.[20]Via Augusta. Antic pas entre Sagunt i València, va ser reconvertida pels romans en immillorable via. Rodrigo Díaz de Vivar, Jaume I i el mariscal Suchet se'n beneficiaren per als seus plans de conquesta.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes Majors, se celebren entre els dies 5 i 12 d'agost a Sant Joan, Immaculada Concepció, Verge del Carme, Sant Llorenç, patró, i al Santíssim Crist de la Protecció.
 
Cuinant caldera a Massalfassar
  • La Festa de Sant Antoni de Massalfassar és una festa de caràcter popular que se celebra la tercera setmana de gener. La festa es concentra en un cap de setmana ple d'actes, encara que els festers estan treballant tot l'any recaptant diners i organitzant-ho tot, i el cap de setmana previ a la celebració de Sant Antoni es fa la plantà de l'arbre. Els festers, els festers entrants, familiars i acompanyants s'adrecen des de bon matí a un indret on hi ha un arbre de grans dimensions, que tallen per a posteriorment traslladar-lo al lloc on serà plantat (alguns anys els festers igual que tallen un arbre n'han plantat d'altres perquè ens anys posteriors puguen ser tallats sense disminuir el nombre d'arbres del terme). Una vegada plantat l'arbre, els veïns del poble trauran durant tota la setmana andròmines, mobles i objectes vells i inservibles a la porta de casa, per tal que els festers els arrepleguen amb la mula mecànica i els porten als peus de l'arbre, construint-se entre tots la falla o foguera. El divendres, ben entrada la nit, el poble acudix a vore la cremà de la falla; en acabant es fa la cordà, que des de l'any 2007 es fa al poliesportiu per les molèsties i perills que suposava el fer-la al carrer. El dissabte de matí es fa la benedicció dels animals, i molts, sobretot xiquets, hi porten les seues mascotes i animals de companyia. Diumenge de matí es cuina caldera des de ben de matí, i a l'hora de dinar es passa a parar caldera, pa i una ampolla de vi. A la una del migdia del diumenge es fa la sortija a un carrer del poble prèviament sortejat, i els més intrèpids van a provar sort per a agafar la sortija entre coets borratxos que van cremant.
  • Festa de la Verge dels Desemparats, (abril).
 
Presentació del Cant al ras 2008
  • El Cant al Ras, (maig), és una trobada de cant rural que cada any organitza la Colla de Dimonis de Massalfassar i l'Associació Cultural Tradició i Música, Tramús des de l'any 1997, per recuperar el gust per la cançó tradicional, molt vinculada a les hores de treball, d'oci i de festa i que ha estat desplaçada fins a quasi la seua desaparició. Al Cant al ras recuperen i difonen les formes més genuïnes de cantar dels valencians: cançons de batre, albades, cant d'estil, cançons d'engrunsar, cançons de taverna, cuplets de magatzem, gojos, aurores, mayos, romanços, nadalenques, asguilandos, cançons de Pasqua, cançons de ronda, havaneres, cançons de murga, etc.[21]
  • La Colla de Dimonis de Massalfassar celebra el seu tradicional correfoc de Sant Joan. El cap de setmana anterior o posterior a Sant Joan ho celebren, divendres amb el correfoc infantil i el dissabte fan el correfoc gran amb revetlla i festa. El correfoc que realitza la Colla de Dimonis de Massalfassar és un espectacle pirotècnic de so, llum i color, que intercala elements de creació pròpia i altres de tradicionals. Amb el so de música d'aire medieval i una percussió engrescadora, és un espectacle per a tots els públics, on es pot participar passivament o activament. Utilitzen figures que representen un bestiari ample. La música del correfoc, el Ball de dimonis de Massalfassar, ha estat compost per Urbàlia Rurana i la base musical del correfoc per Josep Sebastià i Xampo Llobat, dolçainers de Puçol.[22]
  • Falla la Plaça de Massalfassar (Març), coincidint amb les Falles de València se celebren durant els dies previs a la festivitat de Sant Josep alguns actes, sent els més destacable la Cremà, que esdevé la nit de 19 de març. L'organització va a càrrec de l'associació Falla la Plaça (ja que antigament cremaven la falla a la plaça de l'església) i actualment la planten i cremen enfront del casal faller, a l'avinguda Blasco Ibáñez.
  • La Cavalcada dels Reis Mags d'Orient (5 de gener) és ben curiosa, ja que els reis sempre arriben en tren i a l'estació els estan esperant els seus patges i a lloms d'haques fan la cavalcada fins a la porta de l'església on alguns regals són repartits allà mateix per ses majestats.
  • El MassalfaRock, fou un concert anual organitzat des de l'any 2001 pel col·lectiu de joves MassalfaRock el darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost on han tocat diversos grups de rock de la comarca com:Azero, Breaker,[23] Konsumo Respeto 2007,[24] Voltor, Bakanal,[25] Angelus Apatrida, Termofrígidus.[26][27][28]
  • Els bous al carrer es realitzen tots els dissabtes del mes de juliol organitzats per les colles taurines: Penya taurina Massalfassar, Comissió taurina el Mogolló i Penya Taurina la poca vergonya.
  • Societat Musical de Massalfassar, la Festa, com se sol conéixer, seria impensable sense la participació dels músics. Històricament ha estat la Banda de Música de Faura la que amenitzava i donava solemnitat a les diverses festes de Massalfassar, l'any 1998 es va constituir la Societat Musical de Massalfassar, que a poc a poc va augmentant el nombre de músics, sobretot al treball de la base amb la seua pròpia escola de música.

GastronomiaModifica

 
Coca Cristina
 
Rotllet de Sant Blai

A Massalfassar, hi havia, i encara queda, costum d'anar de Barracot, hi anaven els hòmens després de la collita i l'encambrada de l'arròs se n'anaven a descansar normalment per colles de feina o amics a les barraques o casetes que hi havia a la marjal, i allí era costum cuinar-los:

  • Paella a la busca, quan anaven cap al barracot, només portaven l'arròs, l'oli i la sal. La resta era el que recollien pel camí com pardalets, granotes, bajoca, fesols, cebes, col, etc. conforme l'època i mai era igual
  • Paella de fetge de bou. Era costum, quan portaven un bou de bon matí a sacrificar, que l'amo del bou convidara els hòmens que li ajudaven a esta paella, que a més de fetge portava lleterola i entrevill, tot fregit.
  • Abadejo i ceba revolcà
  • All i pebre
  • Caragols (normalment moros), bé fregits només amb sal, amb abadejo o amb magre, embotit i tomata
  • Caragoles (avellanencs) amb la salsa típica del poble
  • Arròs amb sèpia, faves tendres i tinta de sèpia o calamar
  • Arròs o fideus amb costelletes de porc i caragoles
  • Arròs amb fesols i abadejo
  • Arròs amb col
  • Fesols amb pota de porc, xoricets i botifarres
  • Potage casolà

Encara hi ha menjars que regularment sí que es cuinen, com és l'extraordinària Olla de nadal o per Sant Antoni la Caldera, també anomenada Olla junta, diferent del també típic arròs amb fesols i naps, ja que porta carn. Els cuiners del poble normalment les cuinen amb molta qualitat. Altra cuina tradicional més corrent hui dia és la paella amb totes les seus variants: arròs al forn, arròs a banda (normalment de carn), etc.

Quant a dolços, molt bo el dolç de sagí, les coques cristines, les coques escudellades, pastissos de moniato, etc. però si busqueu alguna cosa diferent i típica, el que sí que heu de buscar, que només el trobareu a Massalfassar i algun forn de la rodalia, és el Rotllet de Sant Blai o coca de carabassa.

Personatges importantsModifica

EsportsModifica

  • La pilota valenciana està molt arrelada a Massalfassar, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, tenint fins a l'any 2008 dos clubs, que actualment s'han fusionat en un de sol el Club de Pelotaris de Massalfassar així com una de les millors escoles de pilota valenciana. En el món professional cal esmentar en els anys 1930 a Jaume Costa, el Mestret, i en els 2000 a Javier Sansó, Javi. Però en el món professional Massalfassar també destaca per haver arribat a tindre 3 equips jugant al mateix temps a la divisió d'honor de la galotxa.

[29]

  • Ciclisme: Destaca l'existència del Club Ciclista Massalfassar des de l'1 de gener de 2007 amb 51 aficionats, a conseqüència de la il·lusió de tindre un club propi al poble. Alguns dels seus integrants tenen un gran nivell.

AssociacionsModifica

  • Penya taurina Massalfassar
  • Comissió taurina el Mogolló
  • Penya taurina la poca Vergonya
  • Associació colombaires
  • Club Pelotaris de Masslfassar[30]
  • Colla de Dimonis de Massalfassar
  • Falla La Plaça
  • Societat Musical de Massalfassar
  • AMPA CEP Sant Llorenç Màrtir[31]
  • Col·lectiu jove MassalfaRock

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Unides Podem (Podem-EUPV) (82 vots, 5,82%).

ReferènciesModifica

  1. Associació d'usuaris del polígon industrial mediterrani (castellà)
  2. Massalfassar triplicarà llur població amb el nou PGOU (castellà)
  3. «Col·legi d'Educació Infantil i Primària Sant Llorenç Màrtir» (en català). Guia de Centres Docents. Generalitat Valenciana. [Consulta: 11 abril 2012].
  4. Metrovalencia.es 26/01/2009 La Via Xurra
  5. AVSA, Autos Vallduxense
  6. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en los Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. El cens des de 1997 es referix a data 1 de gener
  7. Institut Nacional d'Estadística (castellà)
  8. Lloc web de la Colla de Dimonis de Massalfassar
  9. Rodrigo embotits artesans
  10. Café l'Infern
  11. «Directori Comerços i Servicis». Massalfassar.es. [Consulta: agost 2015].
  12. «Hotel en Massalfassar». Sh-hoteles.com. [Consulta: agost 2015].
  13. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.488 [Consulta: 29 abril 2020].
  14. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 73-74 [Consulta: 28 juliol 2019].
  15. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 28 juliol 2019].
  16. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Massalfassar», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  17. Redacción Hortanoticias. «Álvaro Montañés (PP) se compromete a ceder la alcaldía de Massalfassar en 2021 a Higinio Yuste (Cs)». [Consulta: 13 juliol 2020].
  18. 18,0 18,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Massalfassar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  19. 19,0 19,1 Inventari de les campanes. Sant Llorenç, Massalfassar
  20. «Una playa que costó renovar 1,2 millones se deteriora por un conflicto institucional». Levante-emv.com, 07-08-2012. [Consulta: agost 2015].
  21. Massalfassar.org El Cant al Ras
  22. Massalfassar.org El Correfoc
  23. «Conciertos». [Consulta: 1r març 2020].
  24. «30/jun/2007, Konsumo Respeto en Massalfarock :: Agenda de Conciertos :: AudioKat' 2002-2020». [Consulta: 1r març 2020].
  25. Levante-EMV. «La setena edició del Massalfarock reserva un espai per al rock en valencià» (en castellà). [Consulta: 1r març 2020].
  26. «Planes de TERMOFRÍGIDUS» (en castellà), 28-05-2011. [Consulta: 1r març 2020].
  27. Javi. «massalfarock archivos | HEAVY METAL - NOTICIAS HEAVY METAL» (en castellà). [Consulta: 1r març 2020].
  28. «X Massalfarock: 10 años de rock&roll en l'Horta» (en castellà). Manerasdevivir.com.
  29. Lasprovincias.es 29/01/2009 Deu segles baix el cel valencià (castellà)
  30. Club Pelotaris de Massalfassar
  31. AMPA CEP Sant Llorenç Màrtir

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massalfassar