Alfons Navarret i Xapa
| Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Alfons Navarret i Xapa (Alfara del Patriarca, 19 de març de 1974) és un poeta valencià.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 març 1974  (50 anys)Alfara del Patriarca (Horta Nord) |
| Dades personals | |
| Residència | Burjassot |
| Nacionalitat |  País Valencià |
| Formació professional | Llicenciat en dret i en filologia catalana |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta, professor |
| Gènere | Poesia |
| Llengua | Català |
Premis Premi Miquel Àngel Riera de Poesia (2001) Premi Vila de Lloseta (2004) Premi Vila de la Vall d'Uixò (2007) Premi de la Vila de Sóller (2009) | |
Biografia modifica
Després d'haver estat guardonat inicialment amb premis com el Solstici de Manises, l'any 2000 rep el premi de poesia de la Universitat Politècnica de València, amb Com qui contempla la mar.[1] De la seua etapa de formació és destacable el temps durant el qual presidí L'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià (1996-98). Posteriorment, la seua obra poètica s'ha anat incrementant amb poemaris com ara: En blanc, premi Miquel Àngel Riera, editat per Sa Nostra l'any 2002, Aparador d'ombres amb corc, premi Vila de Lloseta de l'any 2004, publicat per l'editorial Moll o Dies de pols i pintura tendra, editat per Pont del petroli de Sabadell l'any 2017.
L'any 2012 va editar l'antologia poètica: Tibar l'arc,[2] que replega una vintena llarga de poetes valencians nascuts a partir de 1970 i editada per Tria Llibres, i a l'any 2015 va editar i traduir al castellà una selecció de poetes en el llibre: La necesidad y la esperanza (Libros del aire, 2015).[3]
Com a traductor, ha participat en els monogràfics de Quaderns de Versàlia i en la revista mallorquina Superna, dedicada a la traducció.[4][5] En el món de la difusió cultural, ha dirigit el programa radiofònic Mar de Muses, des de Burjassot Ràdio, espai dedicat a la literatura programa que també s'emet des de la Xarxa Municipal d'Emissores Valencianes.[6]
La seua poesia s'ha traduït al castellà i al portugués. Ha participat en els festivals de poesia de Lloseta, d'Alacant i de Formentera i participat en Solstici d'estiu, joves poetes de la Mediterrània —on van ser inclosos alguns dels seus poemes— (Fundació Aca). Ha col·laborat en diverses revistes, com ara Caràcters, revista de llibres i L'Aiguadolç.
El catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, Pere Rosselló Bover, afirma d'ell, al seu estudi de La poesia a Mallorca a inicis del segle XXI,[7] que "ens introdueix en una lírica de to cadenciós, que es complau en la suggestió i en l'evocació dels ambients i dels personatges de què ens parla". Mentre que, del poemari Aparador d'ombres amb corc, al número 47 de la revista interactiva Barcelonareview, se'ns diu: "Cinquè lliurament d'un dels joves poetes catalans amb més projecció de futur. Navarret escriu una poesia desolada, aspra, tacada de dolor, amb un idioma magnífic. Inventaria instants, fotogrames de llums evanescents que transiten per la pupil·la del lector amb un efecte devastador".[8]
Obra modifica
Poesia modifica
- Com qui contempla la mar. València: Universitat Politècnica de València, 2000
- Genealogies i desencontres. Catarroja: Ajuntament, 2001
- En blanc. Palma: Caixa de Balears, 2002
- Versos d'Araflà. València: 7 i mig, 2002
- Homenatge (amb Empar Delgado Calvo, Josep Ferran Valls). Palma: Capaltard, 2003
- Aparador d'ombres amb corc. Palma: Editorial Moll, 2005
- Malaurança de l'hora vella. València: Brosquil, 2007
- Amb tot, hi ha el no-res. Palma: Documenta Balear, 2012
- Sucre i cendra. València: Editorial Germania, 2013[9]
- Vicent Andrés Estellés revisitat (amb Josep Ferran Valls). Barcelona: Emboscall, 2014
- Dies de pols i pintura tendra. Sabadell: Pont del petroli, 2017
- El poema no és una casa: Editorial Meteora, 2020
- Poesia incompleta: Calúmnia Edicions, 2021
Narrativa modifica
- Les veus del món. Palma: Capaltard, 2003
Premis literaris modifica
- Universitat Politècnica de València de poesia, 1999: Com qui contempla la mar.[10]
- Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, 2000: Genealogies i desencontres.[10]
- Miquel Àngel Riera de poesia, 2001: En blanc.[11]
- Vila de Lloseta de poesia, 2004: Aparador d'ombres amb corc.[11]
- Vila de la Vall d'Uixó, 2006: Malaurança de l'hora vella.[11]
- Vila de la Vall de Sóller, 2009: Amb tot, hi ha el no-res.[11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Alfons Navarret i Xapa». Universitat d'Alacant. Arxivat de l'original el 05/04/2016. [Consulta: 27 novembre 2017].
- ↑ Tria, Editoral. Tibar l'arc: Una mirada a la poesia valenciana actual.
- ↑ «LA NECESIDAD Y LA ESPERANZA: POESIA ACTUAL EN LENGUA CATALANA» (en castellà). Casa del Llibre, 08-10-2015. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ «Quadern Cecília Meireles». Papers de Versàlia. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Calvo, Josep A. «Superna, passió per la poesia i la traducció». dBalears, 25-08-2020. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Mar de Muses - Ràdio Burjassot». LaRadio.cat, 11-03-2016. Arxivat de l'original el 04/04/2016. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ Bover, Pere Rosselló «La poesia a Mallorca a l'inici del segle XXI». Serra d'Or, 530, 2004, pàg. 132–137. ISSN: 0037-2501.
- ↑ «Reposteria Selecta 47». The Barcelona Review, 2005-03. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ «Sucre i Cendra». Literatura Valenciana Actual. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ 10,0 10,1 «Alfons Navarret». llibresvalencians.com, 20-12-2010. Arxivat de l'original el 2021-11-27. [Consulta: 27 novembre 2021].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Alfons Navarret - Poeta». Universitat de Valéncia. [Consulta: 27 novembre 2021].