Ximèn Peres d'Orís

Ximèn Peres d'Orís o Ximèn Peris d'Orís (*? s.XII - +? s. XIII), cavaller de probable ascendència osonenca, del llinatge Orís. Pot ser identificat amb el cavaller Ximén Pérez, de Tarassona, a qui el rei Jaume I d'Aragó atorgà la senyoria d'Alfara del Patriarca (1249). Fou el primer senyor de Bocairent, Sella (1250), Alfafara (1250)[1][2] i d'Agres (11 de març de 1255), poblacions amb castell, el qual també rebé, per concessió del rei Jaume I d'Aragó, segons el Llibre del Repartiment de València, una alqueria amb hortes a Cocentaina. En document datat a Cocentaina, el 18 de juny de 1258 entre el rei Jaume I d'Aragó, llavors senyor de la vila reial de Penàguila i de totes les altres seves entitats dependents, i Ximèn Peres d'Orís, aquest darrer en passà a ser el segon senyor. El seu fill homònim, juntament amb la seva esposa Xandra Martínez d'Eslava vengueren Sella amb d'altres propietats (1 de març de 1312) a Bernat d'Oms, veí de Cullera, per 33 000 sous (ACA, Cancelleria. Apèndix documental. Doc. núm. 3. Seg. 287 f. 48v-49v). Un descendent, Joan Ximèn d'Orís, senyor de Penàguila, en vendrà les terres el 3 de març de 1315 a Bernat de Cruïlles, ja com a senyor de Penàguila. Ximèn Peres d'Orís participà en la conquesta de Xàtiva, Bicorb, Bocairent i Sella.

Infotaula de personaXimèn Peres d'Orís
Biografia
Naixementsegle XII modifica
Mortsegle XIII modifica
Activitat
OcupacióJockey modifica
Esportcursa de cavalls modifica

Pel que fa al castell d'Alfafara, actualment habitatge molt modificat del carrer Serra de Mariola núm. 4, cal consultar el llibre de fra Salustiano Vicedo Vicedo, natural d'Alfafara. Quant al castell d'Agres, també el mateix autor.

ReferènciesModifica

  1. Vicedo Vicedo, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1a ed.. Alicante: Ayuntamiento de Alfafara, 6-1995, p. 464. ISBN 978-84-606-2406-6. 
  2. «[V. Senyoria d'Alfafara.]».