Bicorb
Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.
 Bicorb | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarques | Canal de Navarrés | ||||
| Capital | Bicorp | ||||
| Població | |||||
| Total | 527 (2021) | ||||
| • Densitat | 3,86 hab./km² | ||||
| Gentilici | Bicorbí, bicorbina | ||||
| Predomini lingüístic | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 136,5 km² | ||||
| Altitud | 292 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Xàtiva | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Joan Evangelista | ||||
| Festa patronal | Del 10 al 20 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Fernando Ruano Mayans | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46825 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46071 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46071 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | bicorp.es | ||||
Limita amb Millars i Quesa (a la mateixa comarca), Aiora, Cortes de Pallars i Teresa de Cofrents (a la comarca de la Vall de Cofrents).
GeografiaModifica
Està situat entre el riu Escalona i el Massís del Caroig. Emplaçat sobre un tossal baixet, està envoltat quasi completament per un meandre que forma el Barranc Bru.
Té un clima mediterrani, encara que presenta algun tret del clima continental, conseqüència de la ubicació allunyada del litoral; els vents dominants són sud-est i nord-est, el gregal provoca pluges, generalment de novembre a maig.[1]
El patrimoni natural de Bicorb és abundant, presenta un gran massís muntanyós on destaquen les grans masses forestals de pi blanc i roig. Zones de carrasca, fleix, amb sotabosc molt dens, predominant la coscolla, argelaga, romaní, estepa, llentiscle, margalló, espart, ginebre entre altres.
Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caça, que aprofitant la gran massa forestal, es va crear per a la pervivència d'animals com la cabra o el mufló. Altra fauna característica són els senglars, conills, guineus, genetes, gat salvatge, llebres, perdius, àguila real, falcó pelegrí, etc.
Transcorren pel terme municipal els rius Frare, Ludey, Cazuma i el barranc Bru.
Les altures més significatives són: Toro (893 m), Santís (949 m), Hongares (842 m), La Cazmilla (986 m) i la Mola de Bicorb (904 m).
HistòriaModifica
Antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de València amb la conquesta de Jaume I (1208-1276); qui l'any 1259 va donar les alqueries de Bicorb i Benedrís, de l'àrab Benidrix, (fill de Jonàs), a Sanxo Martínez d'Oblites. En 1392 Martí Sanxis d'Orís, del llinatge Orís, posseïa el lloc que posteriorment, prèvia facultat reial, fou vinculat per Lluís Castellar de Vilanova. Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; segons el cens de Caracena. En 1609 hi havia 180 famílies, que es rebel·laren contra el decret d'expulsió. Durant la rebel·lió, el poble va sofrir l'assalt, el saqueig i l'incendi del castell. La repoblació postmorisca només va reocupar 37 cases amb cristians vells.[2] El senyor de Bicorb, Lluís de Vilanova va participar en els combats del rei contra els agermanats a Xàtiva. La baronia tingué com a successius senyors els Castellví, els Frígola, els López de Ayala i els Muguiro. L'11 d'agost de 1961 es va autoritzar l'ajuntament a dotar-se d'escut heràldic.[3]
DemografiaModifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 743 | 702 | 701 | 697 | 696 | 676 | 664 | 645 | 643 | 603 | 575 |
EconomiaModifica
L'agricultura i la ramaderia són sectors importants de l'economia de Bicorb. En l'agricultura es cultiva principalment oliveres, ametlers i, en menor mesura, vinya i garroferes; a més, s'hi conreen hortalisses i arbres fruiters com ara tarongers, pereres, pomeres i cirerers, entre altres. La ramaderia ha prosperat molt, havent-hi granges de porcs, de pollastres i de conills.
Altres fonts d'ingressos són una fàbrica de filats, un taller de confecció i diverses empreses de construcció.
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Josefina García Pérez | 277 | 76,31% | 6 ( +2)
| |
| Partit Popular | 
|
Fernando Ruano Mayans | 72 | 19,83% | 1 ( -2)
| |
| Vots en blanc | 
|
14 | 80,47% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 363 | 100 % | 7 | |||
| Vots nuls | 16 | 4,22% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 379 | 80,47%** | ||||
| Abstenció | 92* | 19,53%** | ||||
| Total cens electoral | 471* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Josefina García Pérez (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[4]) | ||||||
| Fonts: JEC,[5] JEZ Xàtiva,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
AlcaldiaModifica
Des de 2015 l'alcaldessa de Bicorb és Josefina García Pérez, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francisco Canto García | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Severino Mercé Domènech | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Pascual Gandía Sotos | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Pascual Gandía Sotos | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Pascual Gandia Sotos | AIB[a] | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Fernando Ruano Mayans | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Josefina García Pérez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Josefina García Pérez | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[8] | ||||
MonumentsModifica
- Església de Sant Joan Evangelista. Segle XVI.
- La Puerta del Castillo. Nom amb què es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar, que s'aixecà en el segle xvii sobre les restes del castell musulmà.
- Fort de les Pedrizas. Fortificació situada a prop dels nucli urbà aixecat per lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de ruïna.
- Azud de los Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.
Llocs d'interésModifica
- Cova de l'Aranya, patrimoni de la humanitat, datada entre 1300- 1500 aC, és una de les més importants representacions de l'art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel.
- Massís del Caroig (1.125 msnm) travessat per una ruta ciclista de molta anomenada.
- Poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l'edat del bronze.
- Rincón del Jinete. Microrreserva de flora
MuseuModifica
- Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusió i recuperació dels recursos patrimonials.
Festes i celebracionsModifica
- Festes Patronals. En honor de la Santa Creu i a Sant Joan Evangelista, patrons de la població. Es realitzen del 3 al 5 de maig (actualment han passat al primer cap de setmana de maig). És típic el repartiment de rotllos beneïts en la porta de l'església
- Festes d'Agost. Tenen lloc del 10 al 20 d'agost, dedicades a La nostra Senyora de l'Assumpció, Sant Roc i Santa Cecilia, en les quals es fan cercaviles, processons i revetlles. El 18 d'agost es realitza una desfilada de moros i cristians.
Fills il·lustresModifica
- Armando Mercé Vidal (Bicorp, 1972), conegut com a Armando, pilotari valencià de raspall.
- Mar Giménez Gascó (Bicorp, 2000), pilotari.
NotesModifica
- ↑ AIB són les sigles d'Agrupación Independiente de Bicorp.
ReferènciesModifica
- ↑ climate-data La temperatura mitjana anual és de 16.2 °C, amb 419 mm de precipitacions irregularment distribuïdes.
- ↑ «Bicorp». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. V. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 61 - 63. ISBN 84-8186-023-9.
- ↑ «Bicorp». A: Diccionario Histórico de la C. V. (en castellà). vol. I. València: Prensa Valenciana, 1992, p. 147. ISBN 84-8750231-8.
- ↑ la Secretària Accidental. «Acta de constitución del Ayuntamiento», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.523 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 133 [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Bicorb», 26-05-2019. [Consulta: 26 setembre 2020].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Bicorb. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicorb |
- Ajuntament de Bicorb Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..