Bicorb
Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Riu Cazuma | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Canal de Navarrés | ||||
| Capital | Bicorp | ||||
| Municipi | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 524 (2018) | ||||
| • Densitat | 3,84 hab/km² | ||||
| Gentilici | Bicorbí, bicorbina | ||||
| Predomini lingüístic | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 136,5 km² | ||||
| Altitud | 292 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Xàtiva | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Patrocini | Joan Evangelista | ||||
| Festa major | Del 10 al 20 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Fernando Ruano Mayans | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46825 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46071 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46071 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | www.bicorp.es | ||||
 | |||||
Limita amb Millars i Quesa (a la mateixa comarca), Aiora, Cortes de Pallars i Teresa de Cofrents (a la comarca de la Vall de Cofrents).
Contingut
GeografiaModifica
Està situat entre el riu Escalona i el Massís del Caroig. Emplaçat sobre un petit pujol, es troba envoltat gairebé en la seva totalitat per un meandre que forma el Barranc Bru.
El clima és mediterrani encara que presenta algun tret del clima continental, conseqüència de la ubicació allunyada del litoral; els vents dominants són sud-est i nord-est, aquest últim provoca pluges, generalment de novembre a maig.[1]
El patrimoni natural de Bicorb és abundant, presenta un gran massís muntanyenc on destaquen les grans masses forestals de pi blanc i roig. Zones de carrasca, freixe, amb sotabosc molt dens, predominant la coscolla, aliaga, romaní, estepa, llentiscle, margalló, espart, ginebre entre altres.
Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caça, que aprofitant la gran massa forestal, es va crear per a la pervivència d'animals com la cabra o el mufló. Altra fauna característica són els senglars, conills, guineus, genetes, gat salvatge, llebres, perdius, àguila real, falcó pelegrí, etc.
Transcorren pel terme municipal els rius Frare, Ludey, Cazuma i el barranc Bru.
Les altures més significatives són: Toro (893 m.), Santís (949 m.), Hongares (842 m.), La Cazmilla (986 m.), Mola de Bicorb (904 m.).
HistòriaModifica
Antiga alqueria musulmana que fou incorporada al Regne de València amb la conquesta de Jaume I (1208-1276); aquest va donar les alqueries de Bicorb i Benedrís, de l'àrab Benidrix, (fill de Jonàs), el 1259, a Sanxo Martínez d'Oblites. El 1392 Martí Sanxis d'Orís, del llinatge Orís, posseïa el lloc que posteriorment, prèvia facultat reial, fou vinculat per Lluís Castellar de Vilanova. Fou centre de la baronia de Bicorb i, des de 1574, rectoria de moriscs; segons el cens de Caracena, el 1609 hi havia 180 famílies, que es rebel·laren contra el decret d'expulsió; durant aquesta rebel·lió, el poble va sofrir l'assalt, el saqueig i l'incendi del castell. La repoblació postmorisca només va reocupar 37 cases amb cristians vells.[2] El senyor de Bicorb, Lluís de Vilanova va participar en els combats del rei contra els agermanats a Xàtiva. La baronia tingué com a successius senyors els Castellví, els Frígola, els López de Ayala i els Muguiro. L'11 d'agost de 1961 s'autoritza l'ajuntament a dotar-se d'escut heràldic.[3]
DemografiaModifica
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 743 | 702 | 701 | 697 | 696 | 676 | 664 | 645 | 643 | 603 | 575 |
EconomiaModifica
L'agricultura i la ramaderia són importants fonts de la seva economia. En l'agricultura es cultiva principalment oliveres, ametllers i en menor mesura vinya i garroferes. A més també es conreen hortalisses i arbres fruiters com són els tarongers, pereres, pomeres i cirerers entre altres. Quant a la ramaderia dir que ha prosperat molt, havent granges de porcs, de pollastres i de conills.
A més existeixen altres fonts d'ingressos com una fàbrica de filats, un taller de confecció i diverses empreses de construcció.
Administració i políticaModifica
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco Canto García | PSPV-PSOE | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Severino Mercé Domènech | PSPV-PSOE | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Vicente Martínez Tortosa | PSPV-PSOE | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Pascual Gandia Sotos | PP | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Pascual Gandia Sotos | PP | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Pascual Gandia Sotos | AIB | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Fernando Ruano Mayans | PP | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Josefina García Pérez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 |
| Des del 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
MonumentsModifica
- Església de Sant Joan Evangelista. Segle XVI.
- La Puerta del Castillo. Nom amb què es coneixen les escasses deixalles de la casa del comte de Castellar, que s'aixecà en el segle XVII sobre les restes del castell musulmà.
- Fort de les Pedrizas. Fortificació situada a prop dels casc urbà aixecat per lluitar contra la revolta morisca. En absolut estat de ruïna.
- Azud de los Moros i Charco de los Morteros. Obra morisca.
Llocs d'interésModifica
- Cova de l'Aranya, patrimoni de la humanitat, datada entre 1300- 1500 aC, és una de les més importants representacions de l'art rupestre amb la seua famosa escena de la recol·lecció de la mel.
- Massís del Caroig (1125 m) al que, entre altres possibilitats, s'accedeix per una ruta ciclista de molta anomenada entre els practicants d'aquest esport.
- Poblats de Calderón, la Rotura i els Morcones, tots tres de l'Edat del Bronze.
- Rincón del Jinete. Microrreserva de flora
MuseuModifica
- Ecomuseu de Bicorb. Creat per a la difusió i recuperació dels recursos patrimonials.
Festes i celebracionsModifica
- Festes Patronals. En honor a la Santa Creu i a Sant Joan Evangelista, patrons de la població. Es realitzen del 3 al 5 de maig (actualment han passat al primer cap de setmana de maig). És típic el repartiment de rotllos beneïts en la porta de l'església
- Festes d'Agost. Tenen lloc del 10 al 20 d'agost, dedicades a La nostra Senyora de l'Assumpció, Sant Roc i Santa Cecilia, en les quals es fan cercaviles, processons i revetlles. El 18 d'agost es realitza una desfilada de moros i cristians.
Fills il·lustresModifica
- Armando Mercé Vidal (Bicorp, 1972), conegut com a Armando, pilotari valencià de raspall.
- Mar Giménez Gascó (Bicorp, 2000), pilotari.
ReferènciesModifica
- ↑ climate-data La temperatura mitjana anual és de 16.2ºC, amb 419 mm de precipitacions irregularment distribuïdes.
- ↑ «Bicorp». A: Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. V. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 61 - 63. ISBN 84-8186-023-9.
- ↑ «Bicorp». A: Diccionario Histórico de la C. V. (en castellà). vol. I. València: Prensa Valenciana, 1992, p. 147. ISBN 84-8750231-8.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bicorb |
- Ajuntament de Bicorb
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.