Alfafara

municipi del País Valencià
Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la varietat d'olivera, vegeu «Alfafara (olivera)».

Alfafara és una població del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Infotaula de geografia políticaAlfafara
Escut d'Alfafara.svg
Alfafara. Ajuntament.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Alfafara respecte el País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 46′ 21″ N, 0° 33′ 22″ O / 38.7725°N,0.5561°O / 38.7725; -0.5561
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarquesel Comtat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total410 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat20,73 hab/km²
GentiliciAlfafarenc, alfafarenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud582 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCocentaina
Festa majorEl Salvador, Divina Aurora i Sant Roc
Del 5 al 8 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataToni Cloquell Tudela (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03838 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03010 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03010 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalfafara.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El municipi és a la Valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menció per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².

HistòriaModifica

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers,[1] per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab alfawara, que significa font o brollador i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, un salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de Biar, el lloc se li concedí en senyoriu a Ximèn Peres d'Orís, en 1250, i posteriorment, en 1392, fou venut a Pere d'Artés. L'any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorporà, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins al 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins a 1833 a la de Montesa.

La història d'Alfafara està recollida al llibre Alfafara: raíces, historia y actualidad, publicat l'any 2000 en 3 volums per l'alfafarenc Fr. Salustiano Vicedo.

Monuments i llocs d'interèsModifica

  • Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat del bronze són les restes d'un xicotet poblat situades a Montserrades. De la cultura ibèrica són les restes del Cabeço de la Cova[1] i de l'important poblat del Cabeço de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben als Recorrals.
  • Necròpolis del Mas del Pou:[2] conjunt funerari d'època tardoromana format per més de seixanta tombes excavades a la roca. La necròpolis està situada a un turó, a la zona est del terme, limitant amb el terme de Bocairent.[3]
  • El Llavador,[4] d'una gran bellesa i que encara segueix sent utilitzat per algunes dones del poble. A més, un dels seus accesos és un dels carrerons més estrets que es coneixen,de poc menys de mig metre d'amplada.
  • Molí rupestre del Pantanet[5]: Molí d'època medieval excavat en la roca.
  • Les Coves de les Finestres[6], situades a la zona nord del terme, a la Solana, trobem unes coves excavades en la roca d'origen encara incert. Aquestes coves tenien la funció d'emmagatzemar gra, amb cambres inter-comunicades a diferents nivells.
  • Castell d'Alfafara,[7] centre de la Senyoria d'Alfafara, molt transformat i actualment utilitzat com a casa particular, al c. Serra de Mariola, actual núm. 4, que pertangué al llinatge Orís i al d'Artés quan l'adquirí el 9 de desembre de 1392 el cavaller Pere d'Artés, mestre racional del rei Joan I d'Aragó. Passà a son fill Jaume d'Artés i el nét Gracià d'Artés el vengué al rei d'Aragó.
  • Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.

Demografia i economiaModifica

Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat caràcter artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població va decréixer constantment durant el segle xx, a causa de l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.

Festes localsModifica

  • Festa dels Reis d'Orient: En Alfafara se celebra des de temps antics la festa dels Reis de l'Orient (anomenats també "Reixos"), amb tot un seguit d'actes durant els primers dies de l'any que culminen en la celebració d'una gran cavalcada la nit del 5 de gener.
    • S'ha de destacar, per la seua particularitat i colorit, la festa de "La mascarà" ("La mascarada"), d'orígens pagans i vinculada la família de les festes d'hivern europees, que, malgrat haver-se perdut en els pobles del voltant, se celebra encara amb vitalitat al poble d'Alfafara poc abans que comence la cavalcada reial.
  • Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor dels Sants Patrons: el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc. Però les setmanes anteriors hi ha tot un seguit de tradicions ben vives que convé esmentar, com la Dansà popular a la plaça, el Concert extraordinari de la SIM d'Alfafara o el Teatre de festes.
    • El dia 5 té lloc la vespra de festes. A la vesprada, comencen les festes amb un ball de disfresses en el que participen tots els xiquets del poble i dels voltants: ballen en la plaça amb els animadors i berenen tots junts. Després, es llig el pregó, i es canta l'himne d'Alfafara. En acabar, els joves del poble llancen globus i serpentines pel balcó de l'ajuntament, i al mateix temps, es dispara un castell de focs artificials. Quan tot açò acaba, comença la retreta en la qual els xiquets passegen els fanalets que han fet amb meló pocs dies abans per tot el poble, acompanyats per la banda de música. A la nit, té lloc el correfoc, i després es completa amb l'actuació d'una orquestra perquè no pare la festa.
    • El dia 6, festivitat del Salvador, a les 12:00 del migdia té lloc la missa en honor del Salvador, després hi ha una cercavila per tot el poble fins a aplegar al carrer "Les Eres", on té lloc una mascletada aproximadament a les 14 h. A les 21 h té lloc la processó, quan acaba, es dispara un castell de focs artificials, i a les 22h. es dispara un altre castell de focs, però molt més gran, aquest és el més espectacular de totes les festes. A la nit, a partir de la 1 del matí, comptem amb l'actuació d'una orquestra fins a les 5.30 h quan comença la despertà de la Divina Aurora en la plaça de l'Ajuntament.
    • El dia 7, festivitat de la Divina Aurora. A les 5:30 de la matinada té lloc "La Despertà", en què es porta la imatge de la santa per tot el poble per celebrar el naixement del dia, amb una música característica. Durant "La Despertà" s'alternen els moments en què la imatge avança amb els moments en què els fidels canten els misteris de la Mare de Déu, sempre acompanyats per la música.
       
      Les Escoles d'Alfafara. 1r de maig de 1926.
    • El dia 8, festivitat de Sant Roc. Després de la processó de la nit té lloc el passacarrer del "Roquero", en què aquest entranyable personatge persegueix als xiquets del poble amb una vara.
    • El dia 9 és el dia de l'Aixavegó. Rep aquest nom de les xarxes que s'utilitzàven antigament per recollir el fem i les deixalles de la festa. Se sol celebrar un "correaigua" en què tot el poble, després dels dies de festa, ix al carrer a llençar-se aigua amb poals. A la nit té lloc un sopar popular a l'aire lliure i es tanquen les festes amb les "filaetes", una desfilada informal amb marxes mores i cristianes des de la Mateta a la Plaça de l'Ajuntament.
  • Santa Cecília En Alfafara també se celebra la festivitat de Santa Cecília, el 22 de novembre. La vespra de la festa es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reunix al seu voltant per a sopar entrepans de pernil acompanyats d'adobat de la zona, cacaus i tramussos. També se servixen refrescs i porrons de vi. Després de sopar, té lloc l'actuació d'una orquestra al Patronat.

GastronomiaModifica

La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s'utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a "mulladors". La pericana, l'espencat, la borreta, la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobretot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arròs al forn, caldero, arròs de dejuni, arròs amb penques i amb fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.

PolíticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Evaristo Francés Tudela AP 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Terol Cabanes AP 28/05/1983
1987 - 1991 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 11/06/2011
2015 - 2019 Raquel Vicedo Vicedo PSPV-PSOE 13/06/2015
Des del 2019 Toni Cloquell Tudela Gent per Alfafara 15/06/2019
Resultats electorals - Alfafara, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Gent per Alfafara Toni Cloquell Tudela 170 5 58,22%
Compromís per Alfafara Patricia González Satorres 52 1 17,81%
Partit Popular Beatriz Belda Palacios 35 1 11,99
PSPV-PSOE Carmen García Anduix 34 0 11,64
Total 295 7 87,02%
Evolució del nombre de regidors per candidatura[8]
Candidatura / Any 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
PSPV-PSOE - 2 4 4 5 5 4 5 4 6 0
AP - PP - 2 - 3 2 2 3 2 3 1 1
GxA - Gent Per Alfafara - - - - - - - - - - 5
Compromís per Alfafara - - - - - - - - - - 1
CDS - CENTRO DEMOCRATICO Y SOCIAL - - 3 - - - - - - - -
GIA - GRUPO INDEPENDIENTE DE ALFAFARA - 3 - - - - - - - - -
AVIA - Agrupación Vecinos Independientes 3 - - - - - - - - - -
CD - Coalición Democrática 3 - - - - - - - - - -
UCD - Unión de Centro Democrático 1 - - - - - - - - - -
TOTAL 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Grau Mira, Ignasi; Segura Martí, Josep Maria «L’assentament ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València): plantejaments i primers resultats de la recerca». Falta indicar la publicació, 2016. ISSN: 1135-2663.
  2. ValenciaBonita. «Las sepulturas romanas excavadas en la roca del Mas del Pou» (en castellà), 15-01-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. «Necròpoli Mas del Pou». [Consulta: 25 abril 2020].
  4. ValenciaBonita. «El estrechísimo callejón de no más de medio metro de ancho de Alfafara» (en castellà), 23-04-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. ValenciaBonita. «El Molino Rupestre del Pantanet y los graffitis rupestres del Molino, un lugar mágico» (en castellà), 28-02-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  6. ValenciaBonita. «La Cova de les Finestres, la preciosa cueva de Alfafara» (en castellà), 15-01-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. VICEDO VIDEDO, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1.ª ed.. Alicante: Ayuntamiento de Alfafara, 6-1995, p. 464. ISBN 978-84-606-2406-6. 
  8. «Consulta de resultados electorales. Ministerio del Interior». [Consulta: 28 abril 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafara