Encarna Sant-Celoni i Verger

escriptora valenciana

Encarna Sant-Celoni i Verger (o també Encarna Sansaloni Verger)[1] (Tavernes de la Valldigna, la Safor, 1 d'agost de 1959) és una escriptora i traductora valenciana.[2][3]

Infotaula de personaEncarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger.jpg
Ca la Dona, Barcelona (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1959 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Tavernes de la Valldigna (Safor) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora i traductora Modifica el valor a Wikidata

El 1983 va guanyar el premi Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota necrològica, i el 1985 el premi Joanot Martorell de Gandia, amb la novel·la Siamangorina. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas-Simon Gueullette (editorial Moll, 2008), i cotraduït del danés, amb Anne Marie Dinesen, l'antologia Digte-POEMES, de Tove Ditlevsen (Alfons el Magnànim, 1995); de l'àrab, amb Margarida Castells, el recull Perles de la nit. Poetes andalusines (adesiara editorial, 2013), i de l'anglés, amb Isabel Robles, Vint-i-un poemes d'amor, d'Adrienne Rich (PUV, Universitat de València, 2019). L'any 2004 obtingué el premi Vila de Puçol, i el 2008 va publicar l'antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, amb il·lustracions de Maria Montes (Arola Editors). També és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (Tres i Quatre, 1992) i Accent greu (Tabarca, 2000), col·laboradora del Diari La Veu i, a més de col·laborar en diverses revistes i publicacions, ha participat en lectures i recitals, arreu dels territoris de parla catalana.[4][5][6][7]

Obra[8]Modifica

Novel·la

  • 1986: Siamangorina. Gandia: Ajuntament de Gandia;[4] reeditada el 2018 amb el nom de Vestals de Roma.
  • 2003 i 2009: Al cor, la quimereta. València: Tabarca.[4]
  • 2014: Milonga de tardor. Badalona: Òmicron.[7]
  • 2018: Vestals de Roma. Lleida: Pagès.[4]

Poesia

  • 1989: Sénia de petits vicis. Valèncis: La Forest d'Arana.[7]
  • 1991: Arran de pantomima. València: Amós Belinchon.[7]
  • 1996: Dèria i fal·lera. València: La Forest d'Arana.[7]
  • 2002: Sediments d'albaïna i maregassa. València: Brosquil.[7]

Narrativa

  • 1985: Dotze contes i una nota necrològica. València: El Cingle.[4]
  • 2005: Guarda't dels jocs del destí. València: Brosquil, València.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Guia Prop». [Consulta: 12 novembre 2020].
  2. «Poesía en català - Poetes». [Consulta: 12 març 2018].
  3. «Encarna Sant-Celoni i Verger | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Encarna Sant-Celoni i Verger». [Consulta: 12 març 2018].
  5. «RECORDEM: “MILONGA DE TARDOR” El Projecte de... ... ENCARNA SANT-CELONI. Escriptora - Promoart, la xarxa professional d'artistes i empreses culturals» (en català). [Consulta: 12 març 2018].
  6. «Dones que escriuen poesia». Escriptors.cat. [Consulta: març 2018].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Admin. «Sant-Celoni i Verger, Encarnació» (en català). [Consulta: 12 març 2018].
  8. «Encarna Sant-Celoni i Verger» (en català). Saforíssims, 14-02-2011.