Tove Ditlevsen

escriptora

Tove Ditlevsen (Copenhaguen, 14 de desembre de 1917 - Copenhaguen, 7 de març de 1976) va ser una escriptora danesa,[1] una de les autores més conegudes de Dinamarca en el moment de la seva mort.[2] Va publicar 29 llibres que inclouen contes, novel·les, poesia i memòries, i es va casar i divorciar quatre vegades.[3]

Infotaula de personaTove Ditlevsen
Tove Ditlevsen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Tove Irma Margit Ditlevsen Modifica el valor a Wikidata
14 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1976 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, autobiògrafa, escriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeViggo Frederik Møller (1940–1942)
Victor Andreasen (1951–1973) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0228499 Musicbrainz: f0e02483-7a34-4240-8427-ce7ee6ccd2be Discogs: 727942 Find a Grave: 20192148 Modifica el valor a Wikidata

La identitat femenina, la memòria i la pèrdua de la infància són temes recurrents a la seva obra. Va començar a escriure poemes als deu anys,[4] i el seu primer poemari es va publicar al començament de la seva vintena.[5] El 1947 va experimentar un èxit popular amb la publicació de la seva col·lecció de poesia Blinkende Lygter. La Danish Broadcasting Corporation li va encarregar que escrivís una novel·la, Vi har kun hinanden, que va ser publicada el 1954 i emesa per ràdio.[6] Ditlevsen també va ser autora d'una columna al setmanari Familie Journalen, que responia a cartes dels lectors.[2]

Tres dels seus llibres, Barndom (infància), Ungdom (joventut) i Gift (que significa alhora verí i casada), formen una trilogia autobiogràfica.[4]

Al llarg de la seva vida adulta, Ditlevsen va lluitar contra l'abús d'alcohol i drogues, i va ser ingressada diverses vegades en un hospital psiquiàtric, un tema recurrent en les seves novel·les posteriors.[7] El 1976 es va suïcidar prendent una sobredosi de píndoles per dormir.[8]

Reconeixement i llegatModifica

El 1953 li van atorgar el premi Tagea Brandt Rejselegat i el 1956 el De Gyldne Laurbær. El 2014 va ser inclosa al cànon literari per a les escoles primàries daneses.[9]

El seu poema "Blinkende Lygter", del llibre homònim, apareix en la pel·lícula Blinkende Lygter (2000), dirigida per Anders Thomas Jensen. El 1986, Astrid Henning-Jensen va realitzar una versió cinematogràfica de la novel·la Barndommens gade, de Ditlevsen. La banda sonora va estar a càrrec d'Anne Linnet, que cantava poemes d'Ditlevsen.

ReferènciesModifica

  1. Denstoredanske.dk Tove Ditlevsen - The Grand Danish Encyclopedia (in Danish)
  2. 2,0 2,1 Petersen, Antje C. «Tove Ditlevsen and the Aesthetics of Madness». Scandinavian Studies, 64, 2, 1992, pàg. 243–262. ISSN: 0036-5637. JSTOR: 40919418.
  3. Kvinfo.dk Tove Ditlevsen (Kvinfo is a Danish encyclopedia about notable Danish women)
  4. 4,0 4,1 «The Labyrinth of Memory», 20-01-2012.
  5. «Tove Ditlevsen» (en anglès).
  6. Sjåvik, Jan. Historical dictionary of Scandinavian literature and theater. Scarecrow Press, 2006-04-19, p. 49–51. ISBN 978-0810865013. 
  7. Syberg, Karen. Tove Ditlevsen: myte og liv. Copenhagen: People's Press, 1997. ISBN 9788770552264. 
  8. Liukkonen, Petri. «Tove Ditlevsen». Finland: Kuusankoski Public Library. Arxivat de l'original el 5 novembre 2011.
  9. «Tove Ditlevsen 100 år: Derfor skal du læse hendes romaner og digte» (en da-dk). DR, 14-12-2017.