Tavernes de la Valldigna

municipi del País Valencià

Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital. També és coneguda com a la Vall de Tavernes o la Vall.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTavernes de la Valldigna
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 04′ 20″ N, 0° 15′ 57″ O / 39.072222222222°N,0.26583333333333°O / 39.072222222222; -0.26583333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Safor Modifica el valor a Wikidata
CapitalTavernes de la Valldigna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població17.443 (2023) Modifica el valor a Wikidata (354,53 hab./km²)
Gentilicitavernenca; valler, vallera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície49,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Dades històriques
Dia de mercatTot l'any els dijous.
De juny a setembre: dissabtes a la platja.
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLara Romero Giner Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46760 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46238 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46238 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtavernes.es Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal hi ha restes arqueològiques que permeten afirmar que ja hi va existir presència humana des del paleolític mitjà, com ho testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes més antigues trobades al País Valencià). Hi ha, així mateix, restes del mesolític en la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l'edat del bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la penya del Migdia.

Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, Gebalsogra (que significa 'muntanya menor') i Gebalcobra ('muntanya major'). Estes dos últimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, també, un poblat cristià al peu de la marjal, al sud del terme, anomenat el Ràfol, el qual es trobava protegit per una muralla. Dins la Vall d'Alfàndec va ser constituïda parròquia independent l'any 1535.[1] L'expulsió dels moriscs l'any 1609 va provocar un notable descens demogràfic, per la qual cosa es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'eixos llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsió.

En desembre de l'any 1916 el rei Alfons XIII va concedir a Tavernes el títol de ciutat.[2]

Geografia modifica

Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Està situada en la part est de la Valldigna. Al nord, s'hi troba la vall del Massalari i la serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentre que al sud s'hi troba el massís del Mondúber. Pel centre del terme (la foia baixa), circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i conté excel·lents platges.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors de Compromís per Tavernes de la Valldigna (Compromís), 4 del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Ciudadanos Tavernes de la Valldigna (Cs) i 1 de l'Esquerra de Tavernes-Acord Municipal.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tavernes de la Valldigna

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Tavernes de la Valldigna   Jordi Juan Huguet 3.694 40,02% 8 ( -2)
Partit Popular   Eva Palomares Ferrer 2.167 23,48% 4 ( )
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Víctor Borràs Chofre 1.327 14,38% 2 ( )
Ciudadanos Tavernes de la Valldigna   Carlos Gimeno Bosch 1.193 12,92% 2 ( +2)
L'Esquerra de Tavernes Zeus Grau Franco 785 8,50% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]     0 (  -1)
Vots en blanc   65 0,70%
Total vots vàlids i regidors 9.231 100 % 17
Vots nuls 63 0,68%
Participació (vots vàlids més nuls) 9.294 70,42%**
Abstenció 3.904* 29,58%**
Total cens electoral 13.198* 100 %**
Alcalde: Jordi Juan Huguet (Compromís) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de Compromís[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona de Sueca,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2019 l'alcalde de Tavernes de la Valldigna és Sergi González Frasquet de Compromís.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Eduardo Boronad Sala PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Eduardo Bononad Sala PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987–1991 José Escrihuela Vidal PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Joaquín Altur Grau EUPV 15/06/1991 --
1995–1999 Eugenio Pérez Mifsud PP 17/06/1995 --
1999–2003 Eugenio Pérez Mifsud PP 03/07/1999 --
2003–2007 Eugenio Pérez Mifsud PP 14/06/2003 --
2007–2011 Manuel Vidal Almiñana PP 16/06/2007 --
2011–2015 Jordi Juan Huguet Compromís 11/06/2011 --
2015–2019 Jordi Juan Huguet Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Jordi Juan Huguet
Sergi González Frasquet
Compromís
Compromís
15/06/2019
05/07/2019
Incompatibilitat
--
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments modifica

 
Torre de Guaita

L'església parroquial de Sant Pere és un monument declarat bé de rellevància local;[9] se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, en què va ser declarada independent. La seua façana ha estat restaurada i hi destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al monestir de la Valldigna.

Prop de l'entrada principal de la platja s'alça la torre de Guaita (segle xvii), declarada bé d'interés cultural; és condicionada actualment com a zona d'esplai. Altres BIC que es localitzen al terme de Tavernes són el castell de Tavernes, monument popularment conegut com a “els castellets” i els Escuts del Molló.

Hi ha diferents monuments declarats béns de rellevància local, com l'ermita del Crist del Calvari,[10] de 1874 [11] l'antic hospital de Sant Roc,[12] l'edifici de l'ajuntament[13] i l'església parroquial de Sant Josep, una ermita reconvertida en parròquia en 1953.[11][14]

També trobem al terme el Molí del Pla, del segle xvii que va pertànyer al senyoriu de Santa Maria de Valldigna[15][16]

Llocs d'interés modifica

Tavernes de la Valldigna disposa de dos platges d'arena (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat[cal citació]. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat[cal citació] d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas),[17] destinades a persones de totes les edats. Esta zona disposa de restaurants on es poden degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.[18]

En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Grans, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on es poden observar tota mena d'aus aquàtiques.

 
Clot de la Font

El jaciment de la cova de Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Mondúber, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conéixer per Joan Vilanova i Piera, l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, que constituïxen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a la península Ibèrica.

A més de l'esmentada torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs d'interés són l'ermita de Sant Llorenç[19] (té el seu origen a l'antic poblat d'Alcudiola),[20] al racó de Joana, i el mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.

A Tavernes també és possible fer senderisme, ja que hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a eixa activitat.[cal citació] Un recorregut bastant utilitzat[Qui?] pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existix, a més, la tradició d'ascendir a esta muntanya a peu cada 1 de maig. Des del cim, en dies clars, es pot ataüllar València, Eivissa i més enllà de Dénia. Altres llocs per a practicar senderisme són la font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.

Al terme municipal de Tavernes hi ha quatre LIC (lloc d'importància comunitària), fet que dona fe de la diversitat d'hàbitats presents en la zona. Són els següents:

  • Marjal de la Safor
  • Dunes de la Safor
  • Serres del Mondúber i de la Marxuquera
  • Serra de Corbera

Demografia modifica

Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Tavernes tenia l'1 de gener de 2014 17.822 habitants.

Evolució demogràfica de Tavernes de la Valldigna
1787 1842 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2008 2010 2012 2014
3.644 5.104 5.838 6.517 6.529 7.990 9.061 9.563 10.249 11.411 12.168 12.890 13.962 15.597 16.062 16.412 16.510 17.988 18.364 18.130 18.138 17.822
 
Platja de la Goleta

Platja de Tavernes modifica

La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estació de rodalia RENFE de la línia C-1, és un nucli amb 1.627 habitants censats, dels quals 849 són hòmens i 778, dones. Però la població que arriba a tindre en estiu pot superar els 40.000 habitants a causa del turisme. La platja té una longitud de 2 km i una amplària mitjana de 20.[21][22]

Economia modifica

Tavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupava una gran part de la població activa de Tavernes, on destacaven les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005)[23] i Federico Giner (210 empleats).[24][25] Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartó, així com Asfaltos Chova (90).[26]

Agricultura modifica

Com s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes, però, òbviament, no sempre ha sigut així. A la vall, s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però, a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle xx, encara es conreava arròs a les parts pròximes a les marjals, però este cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, així com gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat els Sequers, perquè, fa uns anys, la zona estava repleta d'estes construccions.

Tavernes ha sigut una ciutat on els magatzems de cítrics[27] han tingut gran importància en l'economia. En la segona meitat del segle xx, sorgiren grans magatzems de cítrics, però, a poc a poc, anaren desapareixent o traslladant-se a altres ciutats, i actualment queden amb un parell de magatzems menuts. També hi havia magatzems d'hortalisses i fraules (maduixes), del qual destacava Frestaber, actualment la producció de fraulots (maduixots) pràcticament ha desaparegut del terme.

Transport modifica

 
Estació de rodalia de Tavernes

Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llíria (construïda per allà l'any 1860), que acaba en la zona coneguda com a Borderia, enllaçant amb la N-332 Vera(Almeria)-València (que travessa el terme de nord a sud, en paral·lel a l'AP-7) i amb la carretera CV-603 (coneguda com la calçada), que arriba a la platja de Tavernes. Eixa última carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (el camí reial).

Tavernes disposa d'una estació de rodalia RENFE en la C-1 València-Gandia del nucli de València. Està situada a 1 km de la platja i a uns 2,5 km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores planes; en dies festius i dissabtes passen cada hora.

Abans hi havia una línia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig de Colom i passeig de Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a l'Estat espanyol (1864).[28] Dirigida inicialment pel marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent es feia amb tracció animal, fins a l'any 1881, quan passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari en 1969 (en 1974, es tancaria el tram Gandia-Oliva-Dénia i el tram Dénia-Alacant estaria obert fins a l'actualitat gestionat per FGV). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3 hores 40 minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20 minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Inicialment, es pretenia construir la nova estació a Borderia, però s'optà definitivament per una ubicació més pròxima a la platja i apartada del poble. Esta línia ha anat augmentant la freqüència de servicis diaris des dels 12 l'any 1982, 32 l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.

Hi ha un sistema d'autobús urbà que connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts als matins, i 60 minuts a la vesprada, mentres que la resta de l'any circulen 6 autobusos diaris. També hi ha alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i altres que puntualment la comuniquen amb Madrid mitjançant els autobusos d'AutoRes. Hi ha un carril bici[29] que unix la platja amb l'estació de rodalia, tot i que no és del tot complet.

Com arribar-hi modifica

Des de València (50 km): per la carretera nacional N-332. Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50. Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.

Des d'Alacant (116 km): per la carretera nacional N-332. Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).

Des de Barcelona (416 km): per l'autopista AP-7 o la carretera N-332. Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Des de Madrid (400 km): autovia A-3 (per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o els trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Gastronomia modifica

A banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de diverses formes, entre els quals destaquen l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero (olla de carn) amb pilota i les coques de mestall.

Hi ha plats molt arrelats a algunes èpoques de l'any. Per exemple, el divendres Sant en algunes cases es manté la tradició de cuinar arròs al forn amb mandonguilles d'abadejo i panses, així com els pepitos,[30] uns panellets farcits de sofregit (pot ser amb carn, tonyina, ou, verdures...) i després fregits.

Quant a les postres, destaquen l'arnadí o caramull[31] i les coques d'ametló (també conegudes com a coques cristines). El primer sol menjar-se a Pasqua i les segones a Nadal.

Festes modifica

 
Oliva Trencada en el Pop al Carrer

Les festes patronals del poble se celebren a setembre, el segon i el tercer cap de setmana del mes.

La setmana fallera (a març) es viu amb molta intensitat des que es va plantar el primer monument faller en 1977.[32]

També se celebren festivals de música: Festivern (cap d'any), Iboga Music Festival (final de juliol), Mediterránea (a mitjans d'agost), Sete Sóis Sete Luas (durant l'estiu) i Desllunat Jazz (abans Pop al Carrer).

Costums modifica

El joc de la pilota valenciana està molt arrelat a Tavernes. A més, la localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autòctons. Actualment, el Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes[33] continua promovent la conservació d'estos balls, entre els quals cal destacar el «ball de comptes per la de l'u», la «jota vallera» o el «bolero de Tavernes». Una altra dansa d'esta població és la «dansa del vetlatori», que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un «mortitxol» o «albat» (un infant menor de set anys, que se suposava que, en no tindre encara ús de raó, es convertia automàticament en àngel i se n'anava al cel).

Fills il·lustres modifica

Juli Magraner i Marinas (Tavernes de la Valldigna 1841, ciutat de València 1905), fill del farmacèutic de la ciutat, fou metge i investigador.

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. Esquerra Unida del País Valencià, que no es presentà, perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències modifica

  1. Rosselló i Verger, Vicent M. «7.14 Tavernes de la Valldigna». A: Cincuanta-cinc ciutats valencianes. València: Universitat de València, 1984, p. 114-116 (Cultura Universitària Popular, 4). ISBN 84-370-0251-6. 
  2. «Notícia de signatures del Rei Alfons XIII» p. 12. La Vanguardia, 22-12-1916.
  3. Redacció «SJordi Joan és elegit alcalde de Tavernes». La Cotorra de la Vall, 15-06-2019.
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 11 d’abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 22-23 [Consulta: 12 abril 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Tavernes de la Valldigna», 26-05-2019. [Consulta: 12 abril 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Tavernes de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. Església Parroquial de Sant Pere, BRL amb codi 46.25.238-006
  10. Ermita del Crist del Calvari, codi 46.25.238-001
  11. 11,0 11,1 Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 494. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
  12. Antic hospital, BRL amb codi 46.25.238-005
  13. Edifici de l'ajuntament amb codi 46.25.238-003
  14. Església Parroquial de San Josep, codi 46.25.238-007
  15. «El Molí Pla de Tavernes se derrumbará en menos de un año si no se rehabilita» (en castellà). Las Provincias, 22-06-2008.
  16. «Tavernes inaugura el Molí Vell del Pla del siglo XVII, tras varios meses de restauración» (en castellà). Las Provincias, 09-03-2013.
  17. «Un número uno de la canción italiana actúa en el Festival Sete Sóis Sete Luas de Tavernes». Levante-EMV, 11-08-2015. [Consulta: agost 2015].
  18. «Seis nuevas banderas azules para las playas de la Comunitat Valenciana». Levante-EMV, 15-05-2014. [Consulta: agost 2015].
  19. Rieta Sister, J. (1975). Ermita de San Lorenzo en Tabernes de la Valldigna, 1975. Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. http://hdl.handle.net/10251/84552
  20. Catálogo monumental de la provincia de Valencia, p. 495. Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco, 1986 ISBN 8450546532
  21. «Playa La Goleta» (en castellà). Las Provincias. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 20 gener 2016].
  22. «Tavernes - Guía de Playas». Arxivat de l'original el 2016-11-12. [Consulta: 12 novembre 2016].
  23. «Supervivencia empresarial». Las Provincias, 13-03-2011. [Consulta: agost 2015].
  24. «Federico Giner cesa su actividad y despide a 124 personas». Las Provincias, 01-08-2013. [Consulta: agost 2015].
  25. «La centenaria Federico Giner cierra y despide a 90 trabajadores». Levante-EMV, 13-06-2013. [Consulta: agost 2015].
  26. «De una caldera ambulante a facturar por todo el mundo». Levante-EMV, 21-12-2014. [Consulta: agost 2015].
  27. «El sector citrícola salva a los municipios de la Safor». Levante-EMV, 15-02-2013. [Consulta: agost 2015].
  28. El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969: repercussions socials, econòmiques i urbanes. Encarna Sansaloni Martí. ISBN 9788461585700
  29. «Los principales accesos a la playa de Tavernes están en obras». Levante-EMV, 30-06-2011. [Consulta: agost 2015].
  30. «Diccionari normatiu valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 abril 2019].
  31. «#EnRuta: Nosaltres els valldignencs». Sonsdexaloc.cat, 16-03-2013. Arxivat de l'original el 2015-04-04. [Consulta: abril 2015].
  32. «Falla Portal». [Consulta: 9 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  33. «Cuatro décadas rodando por el mundo para mantener viva la cultura valenciana». Levante-EMV, 23-08-2015. [Consulta: agost 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tavernes de la Valldigna