Xeraco
| S'ha proposat que «Font del Xopet» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: setembre de 2015 |
Xeraco és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
 Xeraco | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Safor | ||||
| Població | |||||
| Total | 5.702 (2018) | ||||
| • Densitat | 282,28 hab/km² | ||||
| Gentilici | Xeraquer, xeraquera | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià (Català) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 20,2 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 3 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Gandia | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Creació | c. 1248 | ||||
| Dia de mercat | Dilluns al poble i dissabte a la platja. | ||||
| Festa major | Del 2 al 7 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Ángel Serralta Zaragozá (20 setembre 2013) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46770 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46143 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46143 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
 | |||||
GeografiaModifica
Està situat a uns 57 km al sud de la ciutat de València (39º 01' 55" Latitud Nord i 0° 12' 56" Longitud Oest). Entre el poble i la platja hi ha uns 3 km. A l'oest del terme municipal hi ha el massís del Mondúber, el qual va sofrir un greu incendi en la primavera del 2006.
Per carretera, s'hi accedeix des de València, per la N-332. Té, a més, una eixida de l'autopista AP-7 compartida amb Xeresa i amb una estació de ferrocarril en la línia C-1 de Rodalies (Gandia - València) de València (RENFE).
Partides del termeModifica
Hi ha 19 partides segons del cadastre actual: Les Covatxones, Les Vinyoles, Pla de la Foia, Sester, Cap de Terme, Els Fondos, Bancal, La Rondonera, Malladeta Fonda, Barranc de la Ruta, Calamau, El Campot, Les Marjals, Les Sorts, Vora Riu, Les Marines, Els Borrons, La Gola, Canyar.[1]
Localitats limítrofesModifica
El terme municipal de Xeraco fita amb els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xeresa i Gandia.
HistòriaModifica
Sembla que les primeres troballes de les antigues societats humanes que trepitjarien el territori que en l'actualitat forma el terme de Xeraco, van poder pertànyer al Paleolític Inferior, segons es troba datat en la memòria d'unes superficials excavacions dutes a terme per Gurrea i Penalva allà pels volts del 1952, tot i que foren d'una breu durada, van aparèixer algunes troballes de sílex, ossos, closques de caragols i alguns trossos de ceràmica. A l'època del bronze, alguns investigadors apunten la possibilitat que a l'àrea de la Barcella podia haver-hi existit algun poblat ibèric, tot i que no tenim cap constància documental d'aquestes suposicions.
L'època musulmana resta en l'anonimat, perquè no tenim constància d'esdeveniments documentats, tot i que fins a la dècada dels vuitanta podíem gaudir d'una de les poques obres arquitectòniques musulmanes de la Safor, la torre mora, que fou enderrocada sense cap mena d'escrúpols per fer lloc al nou ajuntament de la localitat.
L'antiga alqueria de Xeraco entra a formar part del nou regne de València a partir del 3 de juny de 1248, apareixent documentat al Llibre del Repartiment de Jaume I, rei de Mallorca, Aragó, València i comte de Barcelona, en la donació que realitzà al cavaller Arnau Bosquet de l'alqueria anomenada Xaracho que havia estat del musulmà Avincedrell, passant a ser un llogaret amb població cristiana i sarraïna. Fonts documentals assenyalen que la demografia entre el 1373 i 1391 era d'uns nou focs de cristians vells i onze de moriscos. Així doncs, aquests darrers constituïen la mà d'obra barata, dòcil i de gran rendibilitat per a la noblesa. Vivien apartats fora de la localitat, al raval o moreria, estant sempre objecte de marginació.
A principis del segle XV el poble va pertànyer al cavaller Roderic Rius i a Joan de Nàtera, estant el 1478 quan el rei Joan II d'Aragó li fa el lliurament de la localitat a Bernat d'Almúnia i cap al 1550 Joan Jeroni d'Almúnia la vengué al duc Francesc de Borja.
El 1525, i mitjançant un decret reial, Carles I obligà als mudèjars a convertir-se al cristianisme, passant a denominar-se aleshores moriscos. La convivència amb els cristians vells seguia estant plena de dificultats, ja que a més d'estar obligats a viure com a cristians devien pagar els impostos als quals estaven obligats pel fet de tenir origen musulmà.
Una ordre de 1563 de micer Andreu Valeriola va possibilitar la retirada d'armes als moriscos de Xeraco i Xeresa arribant-se a recollir entre tots dos pobles: vuit ballestes, vuitanta espases, dèsset punyals, una alfonja, una sevella, un broquet, una alfanja i una partesana.
Pocs anys després l'arquebisbe de València Joan de Ribera ordenà enderrocar la mesquita que funcionava com a església per construir un temple totalment cristià sota l'advocació de nostra Senyora de l'Encarnació, iniciant-se una política assimilativa dels moriscos la qual comportava determinats actes repressius com la supressió de les cerimònies morisques, la prohibició de l'ús de la llengua àrab o el desterrament d'alfaquins de les aljames d'entre moltes altres com les visites inquisitorials a la fi de comprovar el grau de cristianització dels nous convertits.
Quan el 1609, Felip III expulsà als moriscos dels territoris hispànics, el duc de Gandia Carles Francesc de Borja, acatà l'ordre reial i expulsà de Xeraco els pobladors d'origen musulmà, patint el poble un fort despoblament. Per restaurar aquest buit, el duc atorgà llicència per a roturar i llaurar les terres de la seua jurisdicció, a cristians de la comarca i de pobles de les comarques veïnes, fins i tot d'Eivissa, els quals van ocupar les cases i terres abandonades pels moriscos, quedant les millors per a les persones més acostades a la família dels ducs com va ser el cas dels Quincoces.
Molt a poc a poc, Xeraco va emprenent el camí del creixement refent-se de la davallada causada per l'expulsió morisca deguda fonamentalment a dos factors clau: la dessecació de les terres marjalenques i la rompuda de terres a la Rondonera la qual cosa afavorí la construcció de la primera església de planta totalment cristiana amb el campanar "vell" de planta quadrangular en el qual es va instal·lar una campana fosa el 1701.
El 1883, la pesta del còlera va causar estralls, ocasionant la mort de seixanta-set veïns de la nostra localitat i per fer front a nous problemes s'aprovà la construcció de la Cisterna. A més, s'acabà la construcció del nou cementeri que estava situat a la part alta del poble, vora el que era l'antiga carretera Silla-Alacant.
El segle XIX, fou el segle del canvi i progrés doncs es posaren les bases per a la creació del mercat tal com avui l'entenem estant el ferrocarril de Carcaixent a Dénia i la nova carretera de Silla a Alacant, abans esmentada, les fites fonamentals. Així, doncs, Xeraco tingué la seua estació i moll de mercaderies donant-se un pas de gegant per al desenvolupament econòmic de la localitat.
Al llarg del segle XX, la dinàmica econòmica i demogràfica ha estat molt positiva, afavorida per una agricultura intensiva de regadiu (sénies i "motobombes" elevaren l'aigua del subsòl) i comercial, basada en el conreu de l'hortalissa i la taronja donant a partir dels seixanta unes dècades de gran prosperitat. El final del segle ha estat d'un fort desenvolupament al sector secundari (construcció) i terciari (serveis, de manera singular els serveis turístics a la platja), mentre l'agricultura, especialment el conreu dels cítrics, tot i que manté una gran presència i producció, ha perdut el seu impuls de motor econòmic local.
DemografiaModifica
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2005 Xeraco tenia una població de 5.643 habitants, dels quals 2.858 eren homes i 2.785 eren dones. L'any 2010 tenia 6.129, dels quals 3.177 homes i 2.952 dones. 5 anys després al 2015, de 3.004 homes i 2.877 dones sumaven una població total de 5.881.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2016 | 2017 | 2018 |
| 1.481 | 1.881 | 2.117 | 2.272 | 2.623 | 3.126 | 3.282 | 3.631 | 4.271 | 4.567 | 4.573 | 5.055 | 5.643 | 5.671 | 5.871 | 6.259 | 6.186 | 6.129 | 6.230 | 6.251 | 5.907 | 5.881 | 5.732 | 5.715 | 5.726 |
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 2015 el Partit Popular (PP) obtingué 6 regidors, Compromís per Xeraco (Compromís) 3, el Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) 3 i Canviar Xeraco-Acord Ciutadà (CX-AC) 1.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Avelino Mascarell Peiró | 1.531 | 46,32% | 6 ( 0)
| |
| Compromís per Xeraco | 
|
Francesc Àngel Serralta Zaragozà | 765 | 23,15% | 3 ( +1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
José Salvador Tejada Soler | 671 | 20,03% | 3 ( -2)
| |
| Canviar Xeraco-Acord Ciutadà | 
|
Iván de los Ángeles Company | 262 | 7,93% | 1 ( +1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
José Manuel Vázquez Cantó | 44 | 1,33% | 0 | |
| Vots en blanc | 
|
32 | 0,97% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 3.305 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 67 | 1,99%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 3.372 | 78,09%** | ||||
| Abstenció | 946* | 21,91%** | ||||
| Total cens electoral | 4.318* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Francesc Àngel Serralta Zaragozà (Compromís) (13/06/2015) José Salvador Tejada Soler (PSPV) (21/06/2017) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 3 de Compromís, 3 de PSPV i 1 de CX-AC[2]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
AlcaldesModifica
Des de 2017 l'alcalde de Xeraco és José Tejada Soler del Partit Socialista del País Valencià.[6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joan Sanchis Coscollà | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Joan Sanchis Coscollà | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Juan Bautista Todolí Gorrita | CDS | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Juan Bautista Todolí Gorrita | CDS | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Joan Sanchis Coscollà Francisco Santacatalina Ferrer |
JS PP |
17/06/1995 15/01/1998 |
Dimissió/renúncia -- |
| 1999 - 2003 | Ferran Bofí Pardo | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Ferran Bofí Pardo | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Ferran Bofí Pardo | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Avelino Mascarell Peiró Francesc Serralta Zaragozà |
PP Compromís |
11/06/2011 20/09/2013 |
Moció de censura -- |
| 2015 - 2019 | Francesc Serralta Zaragozà José Salvador Tejada Soler |
Compromís PSPV-PSOE |
13/06/2015 21/06/2017 |
Pacte -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Llocs d'interésModifica
La platja de Xeraco és una de les millors de tot el litoral valencià. De fet, aconsegueix any rere any la bandera blava que atorga la Unió Europea. És un dels pocs municipis de la costa valenciana que conserva les dunes en la línia de platja, en forma de mota. A més de la platja, destaca la històrica Torre de Guaita, utilitzada com a talaia de vigilància marítima segles enrere i restaurada als anys 80, si bé recents teories creuen que podria tractar-se més aviat d'una torre de pontatge on s'hauria de pagar un peatge per a creuar el Camí Reial.
L'Església de Nostra Senyora de l'Encarnació fou iniciada el 1701 i no s'acabà fins al 1755 quan alçaren el campanar vell. Segueix l'estil neoclàssic amb planta basilical d'una sola nau, volta de canó sobre arcs de mig punt recolzats sobre pilastres i semi-pilastres adossades als murs i contraforts, i amb capelles laterals. El 1903 s'encetaren les obres d'ampliació quan és feu el nou campanar i el 1921 s'acabà el tram dels campanes. Recentment s'ha afegit un nou altar-retaule i s'ha restaurat la imatge de la santa patrona. Apareix en l'escut del poble juntament amb la desapareguda Torre Àrab.[7]
L'Ermita del Santíssim Crist de l'Agonia, és altre edifici emblemàtic, la construcció del qual acabà el 30 de maig de 1883 per obra de Francesc Gómez i Pons, el Fuster de la Vall. D'estil neoclàssic, l'ermita d'una sola nau i amb escassa decoració a l'interior, conté la imatge del patró titular, el Santíssim Crist de l'Agonia, realitzada per l'escultor Felip Panach a les acaballes de la dècada de 1940 per substituir la que es cremà durant la II República.[7]
La Cisterna data del segle XIX i fou inaugurada en 1888. Es tracta d'un aljub d'aigua fresca situat baix rasant amb sostre de volta i planta rectangular pel que s'accedeix mitjançant una escala. El seu ús actual és de museu local i sala d'exposicions.
La Cova del Vell és una cova d'origen càrstic situada a la partida de Vinyoles, aquesta cova alberga restes d'activitat humana datada en el paleolític.
Xeraco, també compta amb un alt valor paisatgístic amb les marjals de Xeraco - Xeresa - Gandia, i amb la muntanya Montdúver i el seu massís calcari, que dóna el nom a l'institut d'educació secundària del poble, el qual compta amb línies de batxillerat.
Destaca a més la casa de la cultura al centre del casc urbà, construïda al lloc que ocupava l'Ajuntament vell i una casa particular.
PatrimoniModifica
A Xeraco existeixen diferents llegats que fan reminiscència del pas de la història per aquest poble de la Safor.
Bé d'Interés Cultural (BIC) existeixen en aquesta població dos:
- Torre de Guaita, segle XVI.
- Campana Maria, fosa l'any 1450.
La torre està situada al costat del Riu Vaca amb un estat de conservació bastant dolent. Per altra banda. la campana es troba al campanar nou de l'Església de Nostra Senyora de l'Encarnació i necessita una intervenció de restauració.
Com arribar-hiModifica
A Xeraco es pot arribar a través de l'autopista AP-7, en l'eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes. També es pot arribar per la carretera nacional N-332 que passa pels afores de la localitat. A més a més, està comunicada per ferrocarril amb València i Gandia a través de la línia C-1 de rodalia. Pròximament està planejada la construcció de la nova autovia A-38, la qual tindrà pas per la localitat.
EsportsModifica
La pilota valenciana, en la modalitat del raspall, és molt popular a Xeraco, tant al carrer com al trinquet. És per això que Xeraco és un dels pobles favorits en les competicions autonòmiques per a aficionats de raspall al carrer i al trinquet. També cal destacar la importància del futbol a la localitat, on el CD Xeraco va aconseguir l'ascens a Primera Regional el 2012.
Personatges il·lustresModifica
- María Luisa Bergaz Conesa (1947-), diputada al Parlament Europeu.
- Enrique Bofí Planes (1956-), investigador i pintor.[8]
- Manel Pardo Rosselló (1963-2017), esportista i impulsor de l'atletisme popular.
- Maria José Martos (1964-), soprano.
- Juan José de los Ángeles Seguí (1973-), ciclista professional.
- Josep Rodríguez Gómez (1989-), pilotari.
Articles relacionatsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Catastro Digital». Ministeri d'Hisenda - Govern del Regne d'Espanya. [Consulta: 29 agost 2019].
- ↑ de la Duela, Óscar «José Tejada asume la alcaldía de Xeraco tras los relevos en El Real y Beniarjó». Las Provincias, 20-06-2017.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 176 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Xeraco», 24-05-2015. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xeraco. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 20 novembre 2017].
- ↑ 7,0 7,1 ROMERO LLOPÍS, Miquel-Agustí i al. Tres-cents anys en camí. L’església de Xeraco (1701-2001). Xeraco: Editorial Afers, 2001.
- ↑ «Oliva inaugura l'exposició del pintor saforenc Enrique Bofí». El Punt Avui.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xeraco |