Paleolític mitjà
El paleolític mitjà[1][2] és un període dins del paleolític que abraça entre els anys 40.000 i 33.000 aC. Les eines trobades són més complexes que les del paleolític inferior, ja que parteixen d'un nòdul al qual se li dóna forma i poden ser compostes, és a dir, combinades amb mànecs de fusta, per exemple. Es troben evidències d'enterrament dels morts.
La vegetació és sovint de tipus tundra amb pocs arbres (menys d'un 10% segons les anàlisis del pol·len). Comencen a trobar-se proves de conservació del menjar, fumant-lo i assecant la carn.
Del paleolític mitjà és la mandíbula trobada a Banyoles (Girona) que correspon a un home de Neandertal clàssic. Així mateix, la mandíbula que els dos investigadors de la UB, en Joan Daura i na Montserrat Sanz, van recuperar de l'arxiu municipal de Sitges i que procedeix de la Cova del Gegant de Sitges. De la mateixa època és un húmer neandertalià i alguns queixals trobats al País Basc. Les primeres mostres d'art rupestre corresponen a la fi d'aquesta època.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paleolític mitjà |
- ↑ Termcat
- ↑ «paleolític». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
BibliografiaModifica
Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN 84-323-0034-9.