Cova del Bolomor

La cova del Bolomor és un jaciment arqueològic situat en la vall de la Valldigna (la Safor, València).[1][2] Allotja en la seua columna estratigràfica les proves que demostren l'ús que ha fet l'ésser humà del foc en una ampla seqüència temporal que dura des dels 300.000 fins als 100.000 anys abans de la nostra era, sent també la primera evidència de l'ús controlat del foc a la Península Ibèrica.[3][4]

Infotaula de geografia físicaCova del Bolomor
Parietal i altres ossos d'Homo neanderthalensis incrustat en una bretxa osífera de la Cova del Bolomor, Museu de Prehistòria de València.JPG
modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaTavernes de la Valldigna (Safor) modifica
 39° 03′ 35″ N, 0° 15′ 00″ O / 39.05981°N,0.24989°O / 39.05981; -0.24989
TipusJaciment arqueològic modifica

bolomor.com… modifica
Parietal d'Homo neanderthalensis inclòs en una bretxa osífera de la Cova del Bolomor, Museu de Prehistòria de València.

També s'hi han trobat restes lítiques i òssies, i fòssils d'homínids.[5] En 1867, el geòleg Juan Vilanova y Piera i el naturalista Eduard Boscà, van explorar la cavitat i recollir diferents mostres,[6] posteriorment donades al Museu Arqueològic Nacional.[7] Des de de la dècada de 1880, el geòleg Leandro Calvo explora la cova en diverses ocasions, realitzant-ne el primer document escrit que es conserva.[8] Les exploracions fetes per ell van permetre que el geòleg Gabriel Puig y Larraz realitzara en 1896 una primera descripció estratigràfica de la cova.[9]

A principis del segle xx, la Cova de Bolomor ja estava considerada com un dels jaciments més importants del País Valencià juntament amb la Cova de les Meravelles, la Cova del Parpalló i la Cova Negra.[10][11] En 1913, Henri Breuil visita la cova juntament amb Leandro Calvo,[12] En 1923, la Comissió del Col·legi de Doctors de Madrid explorà la cova en busca de restes humanes, sense èxit, i en 1932 Lluís Pericot va recolir diversos materials que van enviar-se a l'Institut de Paléontologie Humaine de Paris per intervenció d'Henri Breuil.[13]

Evolució de l'estat de l'ocupació a la cova de Bolomor.

En 1935 van començar alguns treballs d'extracció de pedra mitjançant buidatge amb dinamita en un lloc arqueològic important del dipósit, que van ser abandonats quan la pedrera comença a buidar-se. S'estima que estos treballs miners van destruir vora el 70% del dipósit arqueològic.[5]

En 1975 el Servei d'Investigació Prehistòrica (S.I.P.) de la Diputació de València va incloure la cova en les seues visites,[14] i en 1977 es van recollir sediments.[15] En 1989, i després de la visita de Joan Giner, un paleontòleg aficionat que, basant-se en els treballs de Vilanova i Piera, va visitar la cova en 1987 alertant de l'abundància de fòssils de vertebrats (dipositats posteriorment al Museu de Geologia de Barcelona), un equip interdisciplinar amb Josep Fernández Peris i Pere Guillem Calatayud inicia una llarga i ininterrompuda campanya d'excavació arqueològica.[3][5][16]

Un equip d'arqueòlegs encapçalat per Josep Fernàndez va traure a la llum el 1994 les primeres llars del jaciment. Posteriorment, se'n van afegir dues més el 2001 i unes altres el 2004. L'antiguitat d'aquestes últimes, entre 250.000 i 290.000 anys aC, suposen un referent mundial en el procés de domesticació del foc.

L'equip de Bolomor va localitzar el parietal pertanyent a un individu adult de «neandertal antic», localitzat en el nivell VI i amb una antiguitat de 130.000 anys, que és la resta humana més antiga trobada al País Valencià.

Territori i hàbitatModifica

Els pobladors de la Valldigna i la Cova del Bolomor durant el Plistocé mitjà eren caçadors-recol·lectors. Les seues estratègies de subsistència i les seues formes de vida es basaven en l’aprofitament del paisatge.  La major part dels recursos alimentaris provenien de la caçera, complementada puntualment, amb pràctiques de carronyeig oportunista, associat a la recerca d’aliments sense una pauta definida. És molt probable que la recol·lecció d’insectes, mel o vegetals completara la seua dieta, com fan pensar les marques dentals o les analítiques químiques d’isòtops de carboni i nitrogen.[17]

DivulgacióModifica

Amb motiu de la celebración del 30 anniversari de les excavaciones arqueològiques, s'organizaren unes jornadas divulgatives del jaciment a Tavernes de la Valldigna, amb la cloenda per part del professor Juan Luis Arsuaga.[18]

Actualment s'està construint un centre d'arqueologia experimental, a pocs metres del jaciment.

ReferènciesModifica

  1. Peris, J. F.; Calatayud, P. M. G. y Valle, R. M.. Cova del Bolomor. Los primeros habitantes de las tierras valencianas. Valencia: Diputación de Valencia, 1997. ISBN 978-84-7795-108-7. 
  2. Fumanal, M. P. «El yacimiento premusteriense de la Cova de Bolomor» (en español). Cuadernos de geografía, 54, 1993, pàg. 223-248. ISSN: 0210-086X [Consulta: 5 setembre 2009].
  3. 3,0 3,1 Peris, Josep Fernández «Cova del Bolomor (La Valldigna, Valencia), un registro paleoclimático y arqueológico en un medio Kárstico» (en español). Boletín Sedeck, 4, 1993, pàg. 34-47 [Consulta: 6 setembre 2009].
  4. Martínez, Francesc A. y Laguna, Antonio. «De nómadas a ciudadanos». A: La Gran Historia de la Comunidad Valenciana. Valencia: Editorial Prensa Valenciana, S.A., 2007. ISBN 978-84-87502-90-3. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Peris, Josep Fernández. La Cova del Bolomor: Las Industrias Líticas del Pleistoceno Medio en el Ámbito del Mediterráneo Peninsular. Valencia: J. Aguilar, 2007. ISBN 978-84-7795-486-6. 
  6. Vilanova y Piera, Juan. Memoria geognóstico-agrícola y protohistórica de Valencia. Madrid, 1893, p. 13 y p.21. 
  7. Cacho, C. y Martos, J. A.. «Colecciones paleolíticas de Madrid en el Museo Arqueológico Nacional». A: Bifaces y Elefantes. La investigación del Paleolítico Inferior en Madrid. Alcalá de Henares, 2002. p. 385. 
  8. Calvo, Leandro. Hidrografía subterránea. Gandía: Luis Catalá y Serra, 1908. 
  9. Puig y Larraz, Gabriel. Cavernas y Simas de España. Madrid: Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España, XXI, 1896. ISBN 978-84-8339-266-9. 
  10. Barras de Aragón, F. y Sánchez, D. «Informe relativo a los huesos y otros materiales procedentes de Tabernes de Valldigna (Valencia)». Actas y Memorias de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, 1925. p. 121-163.
  11. Boscá Casanova, E. «Un paradero de la época paleolítica en Oliva (Valencia)». Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 16, 1916. p. 81-83.
  12. Blay, P. L. «El Rvdo. Padre Leandro Calvo, escolapio, hijo adoptivo y benemérito de Gandía». Diario Ciudad (Gandía), 7 d'octubre, 1967.
  13. Bru y Vidal, S. «El abate Breuil y la prehistoria valenciana». Archivo de Prehistoria Levantina, 1960. p. 7-28.
  14. Fletcher, D. La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1975. Valencia, 1976. p. 18. 
  15. Fletcher, D. La labor del Servicio de Investigación Prehistórica y su Museo en el pasado año 1977. Valencia, 1978. p. 19. 
  16. Calatayud, P. M.; Fumanal, M. P.; Valle, R. M.; Peris, J. F. «Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna, Valencia) primeros datos de una secuencia del Pleistoceno medio». Saguntum, 27, 1994, pàg. 9-38. ISSN: 0210-3729 [Consulta: 6 setembre 2009].
  17. Barciela, V.; Blasco, R.; Cuartero, F.; Fernández, J.; Hortelano, N i Sañudo, P. «Territori i habitat: els campaments Neanderthals». Cova de Bolomor. 25 anys a la recerca d'un temps perdut. Museu de Prehistoria de València, 2013, pàg. 61. ISBN 978-84-7795-677-8 [Consulta: 17 març 2020].
  18. «Bolomor es reivindica com a tresor prehistòric europeu en el 30 aniversari de les excavacions» (en cat). Diputación de València, 08-05-2019. [Consulta: 17 març 2020].

Coord.: 39° 03′ 41″ N, 0° 14′ 59″ O / 39.061416°N,0.249596°O / 39.061416; -0.249596