Remigi Palmero i Ruà

Cantant i guitarriste alginetí
(S'ha redirigit des de: Remigi Palmero)

Remigi Palmero és un cantautor i guitarrista alginetí, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]

Plantilla:Infotaula personaRemigi Palmero i Ruà
Imatge
(2007, València) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Alginet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, iogui, músic de sessió, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitatdes de 1964?
Gènerepop, rock, bossa nova
Instrumentguitarra elèctrica
Instrument destacatFender Telecaster
Segell discogràficindependent
Company professionalEls 5 Xics
Bustamante
Els Pavesos
In Fraganti
Terminal Sur
Òscar Briz
Amanida Peiot
Obra
Obres destacables

Viasona: remigi-palmero

A més de dedicar-se a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 1991, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb Carmen Gandia.

Biografia

modifica
 
El 1967 al teatre Moderno d'Alginet

Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local. Més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduardo Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.

El 1979 publicà el seu primer disc com a artiste titular, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys: Humitat relativa, publicat originalment pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop espanyol i part d'una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i el Cambrers de Bustamante (1981); després de buscar el màster original pels arxius de Sony, l'any 2018 LaCasaCalba el reedità en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.[4]

L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.

Discografia

modifica

A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artiste titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:

  • Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
  • Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
  • Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
  • Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
  • Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
  • Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra

Col·laboracions

modifica
  • Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
  • Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
  • Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
  2. Remigi Palmero Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine. fitxa en LaLlum.org
  3. Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba
  4. Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». El Diario.es, 01-06-2018 [Consulta: 6 juny 2018].
  5. «Els 5 Xics – Els 5 Xics» (en anglés). Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].

Enllaços externs

modifica

Blocosfera

modifica