Núria Espert i Romero
Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[1] Neix al carrer Buenos Aires núm. 9 de l'Hospitalet de LLobregat.
Carrera professional
modificaNúria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l'obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa.[2] També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes.[3] Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea.[2] Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea.[3] Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager.[3] Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O’Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d'altres.[2] El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com a actriu de doblatge.[2] El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid.[3] Ha codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d'altres.[2] És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert.[3] Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius.[4] Entre els anys 1979 i 1981 va estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d'Art Dramàtic.[2] L'any 1986[4] a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista.[5] A partir de la dècada dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística.[4] El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».[3] El 2023, en la promoció de la que ha estat la seva darrera obra "La isla del aire", va fer unes declaracions que es van mal interpretar com a la seva retirada.[6]
Filmografia
modificaCinema
modifica- El presidio (1954)
- Once pares de botas (1954)
- Escuela de periodismo (1956)
- La tirana (1958)
- A las cinco de la tarde (1961)
- Trigo limpio (1962)
- Maria Rosa (1964)
- Biotaxia (1968)
- Un hivern a Mallorca (1969)
- La reverencia (1969, curtmetratge)
- El certificado (1970)
- Laia (1971)
- Viva la muerte (1971)
- Triángulo (1972)
- La ciutat cremada (1976)
- Anta mujer (1976, curtmetratge)
- Actrius (1996)
- Soneto (2003,curtmetratge)
- Barcelona (un mapa) (2007)
- Laia (2016)
Televisió
modifica- Lletres catalanes (1977-1978)
- Mare i fill, societat limitada (1980)
- Homenaje a Lorca (1985)
- La gallina ciega (1985)
- El rey y la reina (1986)
- La memoria fértil(1986)
- Lorca, muerte de un poeta (1987)
- Dues dones divines (2011)
Teatre
modifica
|
|
Premis i reconeixements
modificaL'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu.[7] El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.
Any | Premi | Categoria | Títol | Resultat |
---|---|---|---|---|
1978 | Fotogramas de Plata[8] | Millor interpretació de televsió | Lletres catalanes | Guanyadora |
1997 | Premis Butaca[8] | Millor actriu catalana de cinema | Actrius | Guanyadora |
2007[8] | Premi Unió d'Actors a Tota una vida | Guanyadora | ||
2008 | Premis Butaca[8] | Millor actriu catalana de cinema | Barcelona (un mapa) | Nominada |
2015 | Premi Butaca | Millor actriu de teatre | El Rei Lear | Guanyadora |
2015 | Premi Nacional de Cultura[9] | Premi Nacional de Teatre | Guanyadora |
- Altres premis
- 1978: Premi Memorial Margarida Xirgu per Una altra Fedra, si us plau[10]
- 1983: Creu de Sant Jordi
- 1985: Premi Nacional de Teatre[11]
- 1989: Pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona[12]
- 2005: Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques[13]
- 2016: Premi Princesa d'Astúries de les Arts[11]
- 2018: Premi Europa de Teatre
- 2024: Premi Max d'Honor[11]
Referències
modifica- ↑ «La interpretació». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Núria Espert, Francesc Parcerisas, la Federació de Diables i Dimonis i l'Espai Guinovart, Premis Nacionals de Cultura». VilaWeb, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211.
- ↑ 1958-, Aguilar, Carlos,. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles. Madrid: Alianza Editorial, 1996. ISBN 8420694738.
- ↑ «Núria Espert no se retira: sus palabras fueron malinterpretadas» (en castellà), 17-04-2023. [Consulta: 13 juliol 2023].
- ↑ El País, 23 OCT 1999, Nuria Espert cede su nombre a un nuevo teatro de Fuenlabrada
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Núria Espert -Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑ «Núria Espert». [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Núria Espert galardonada con el premio Max de Honor» (en castellà), 12-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
- ↑ Ariza, Joan «Núria Espert recorda els seus inicis en el pregó de la Mercè '89». Avui, 23-09-1989, pàg. 19. ISSN: 2340-2016 [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)
Bibliografia
modifica- Núria Espert: una mujer de teatro [Enregistrament de vídeo] / Acción Cultural Española presenta una producción de López-Li Films con la colaboración de Televisión Española; guión Ana M. Arias de Cossío; dirección Arantxa Aguirre. Madrid: AC/E, 2012.