Sant Andreu de la Barca

municipi de Catalunya

Sant Andreu de la Barca és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), entre Martorell, Castellbisbal, Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat. Sant Andreu de la Barca es troba en la cubeta de Sant Andreu de la Barca, és un dels aqüifers més importants de Catalunya i té una extensió de 8 km². Sant Andreu de la Barca es troba limitat per un riu i dues rieres: El riu és el Riu Llobregat que delimita amb Castellbisbal; Les rieres són la del Palau, delimita amb Castellbisbal i Castellví de Rosanes, i la de Corbera, que delimita, com ja diu el seu nom, amb Corbera del Llobregat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSant Andreu de la Barca
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 26′ 52″ N, 1° 58′ 37″ E / 41.447777777778°N,1.9769444444444°E / 41.447777777778; 1.9769444444444
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona

Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona

ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Andreu de la Barca Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població26.910 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4.892,73 hab./km²)
Llars28 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciSantandreuenc, santandreuenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície5,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Altitud42 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMarc Giribet i Gavara (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08740 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08196 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081960 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websabarca.cat Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Primers assentaments

modifica

S'han trobat restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (jaciment de Can Puigbó i jaciment de Sant Madrona del Palau) a diferents indrets del municipi.

Edat mitjana

modifica

L'establiment de la frontera amb el món musulmà al riu Llobregat, al segle ix, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de Castellvell de Rosanes fou l'encarregat de garantir la seguretat de la zona.

La primera referència escrita de Sant Andreu de la Barca correspon a l'any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d'uns masos situades a la parròquia de Sant Andreu “Saguatosis”.

Cap als anys 1115 i 1126 el senyor de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d'Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l'Estany. Aquesta vila havia estat donada a l'Estany en època desconeguda per tal que la repoblés, cosa que suposa un despoblament a causa de les ràtzies musulmanes. Es trobava abandonada “perquè els homes de Guillem de Castellvell l'havien abandonada per temor dels sarraïns”. La invasió de sarraïns de què parla el document devia ser segurament la invasió dels almoràvits que va ser detinguda al congost de Martorell el 1114 per l'exèrcit del comte de Barcelona o per alguna expedició posterior. Guillem, en tornar-la a repoblar, va pretendre que era de domini seu. Després d'un llarg litigi en el qual actuaren de mediadors el bisbe Arnau Ermengol de Barcelona amb els seus canonges, Guillem de Castellvell va reconèixer el domini de l'Estany sobre la vila de Sant Andreu, que es destinava a la cera de Santa Maria, i el prior de l'Estany va reconèixer al senyor de Castellvell que dues terceres parts de les rendes que sortissin de l'exercici de les justícies de la vila serien per ell i només una tercera part per al monestir de l'Estany. No sembla que la iniciativa reeixís, ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau. En els pergamins conservats del monestir de Santa Maria de l'Estany consta que el 1142 hi va haver una discussió entre el prior Guillem d'Heures i el noble Guillem de Castellvell, sobre el domini de la vila de Sant Andreu.[1]

L'Estany cobrava encara censos i rendes a Sant Andreu de la Barca l'any 1596, quan ja s'havia extingit la vida regular.

A partir del 1305 i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.

Edat moderna

modifica

El 1527 Sant Andreu té una població de setanta veïns i vint-i-tres focs. Sant Andreu va patir força l'època del bandolerisme perquè els bandolers aprofitaven el congost per fer els seus robatoris al viatgers que anaven pel camí ral. El 1640 passen per Sant Andreu les tropes reials per sufocar la revolta del Corpus de Sang a Barcelona. La vila va patir el saqueig de les tropes com la majoria deis pobles del Baix Llobregat. Durant la Guerra de Successió Espanyola el 1713, les tropes borbòniques van ocupar tota la plana de Sant Andreu, tot preparant el setge de Barcelona.

Edat contemporània

modifica

Durant la Guerra del Francès el 1809 les tropes napoleòniques saquegen Sant Andreu i s'enduen el copó sagrat, els crismes, el cullerot de batejar i el pot de l'extremunció, tots d'argent. A més, van entrar a cases particulars i masies d'on es van emportar objectes de gran valor.

El 1845 són afusellats els germans Estapé: Isidre, Josep i Joan, carlins de Sant Andreu, fills d'una honorable família, que van formar una partida carlina que operava al Baix Llobregat.

El 5 d'octubre de 1855 a Masquefa es va capturar la partida carlina de Tòfol de Vallirana, els caps de la partida van ser afusellats allà mateix i la resta els van portar a Sant Andreu i, un dia després, van afusellar la resta de l'escamot format per unes vint-i-quatre persones. Van ser sepultats al cementiri de la vila. Durant molts anys, els carlins de Catalunya van retre homenatge davant de la tomba comuna, el 6 d'octubre.

El 1875 es crea a Sant Andreu el cos del Sometent.

A l'últim terç del s. XIX Sant Andreu patí l'impacte de la fil·loxera cosa que va provocar un gran trasbals a l'economia del poble.

A començaments de segle xx Sant Andreu de la Barca va comptar amb dues infraestructures per travessar el riu. Per un costat un aeri (que va durar fins als anys 20) i, posteriorment, una palanca de fusta (que durà fins als anys 90).

Durant la Guerra Civil els milicians cremen l'església i és deposat el govern municipal. Es canvia el nom de Sant Andreu pel d'Aigüestoses i, també, el d'alguns carrers.

El gener de 1939 entren les tropes franquistes a Sant Andreu. Amb la següent repressió. El 25 d'agost va morir a Alemanya, en un camp de concentració nazi, Pere Casas i Palau, alcalde de Sant Andreu de la Barca de 1937 a 1939.

El 1945 l'activitat del municipi està dedicada en un 69,27% a l'agricultura i en un 11,22% a la indústria. Trenta anys després (1975), l'agricultura representava ja l'1,72% i la indústria el 77,14%. A més, la població va créixer moltíssim arran de la continuada onada immigratòria d'Andalusia i d'altres regions del país cap a l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys han continuat arribant immigrants de fora de l'estat i creixent la indústria.

Geografia

modifica

El municipi se situa a la riba dreta del Llobregat, a l'est del poble, i s'estén d'allà cap a l'oest fins a la Vall del Palau, la Costa de la Dama i la Solella de Can Mitjans (que formen part de la part septentrional de la Serra de l'Ordal). Al sud, el terme municipal queda delimitat pels boscs del Llop i de Can Prats.[2]

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
25 22 28 160 662 898 864 849 814 817

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
818 1.008 929 886 1.524 4.870 13.085 15.405 15.348 15.348

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
18.332 18.854 20.140 22.396 23.675 25.383 26.752 26.682 27.306
27.268

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
27.434
27.332
27.569
26.965 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

[3]

Política

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Salmerón Salas PSC 19/04/1979 --
1983–1987 Manuel Salmerón Salas / Juan A. Sánchez Vicente PSC 28/05/1983 --
1987–1991 Juan A. Sánchez Vicente PSC 30/06/1987 --
1991–1995 Juan A. Sánchez Vicente PSC 15/06/1991 --
1995–1999 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 17/06/1995 --
1999–2003 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 16/06/2007 --
2011–2015 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 11/06/2011 --
2015–2019 Manel Enric Llorca Ibáñez PSC 13/06/2015 --
2019-2023 Manel Enric Llorca Ibáñez (fins 31 Juliol de 2021) i Ana Alba Aguilera PSC 15/06/2019 --
Des de 2023 Marc Giribet i Gavara ERC[4] 17/06/2023 --

Transport

modifica

La línia Llobregat-Anoia passa per Sant Andreu de la Barca on hi han dues estaciós dins el municipi amb serveis de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), adherits a la xarxa integrada de transport (Autoritat del Transport Metropolità).

Fills il·lustres

modifica

Llocs d'interès

modifica

Imatges

modifica

Referències

modifica
  1. Antoni Pladevall, Jordi. El monestir románic de Santa María de l'Estany. 1. ed.. Barcelona: Artestudi, 1978. ISBN 8485180089. 
  2. «AMB - Geoportal de Cartografia». [Consulta: 18 maig 2020].
  3. Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  4. NacióDigital. «Les 10 cares noves del municipalisme a Catalunya». [Consulta: 22 juny 2023].
  5. «Fitxa de Gaspar de Preses a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca». Arxivat de l'original el 2015-05-11. [Consulta: 22 desembre 2012].
  6. «Referència al naixement de Pere Rovira a l'Ajt. de Sant Andreu de la Barca». Arxivat de l'original el 2010-10-07. [Consulta: 22 desembre 2012].
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

modifica