Vicent Berenguer i Micó
Vicent Berenguer (Banyeres de Mariola, l'Alcoià, 12 de novembre de 1955) és un poeta, traductor i editor valencià.[1][2][3] Diplomat de Professorat d'EGB, filologia francesa, per la Universitat de València, i estudis de filologia hispànica, inacabats, a la mateixa Universitat. La seva poesia es caracteritza per «narrar la quotidianitat, tot trencant-la amb imatges plenes d'intensitat, preses de la realitat exterior però profundament subjectivades».[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 novembre 1955 (68 anys) Banyeres de Mariola (l'Alcoià) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, editor |
Reconegut dinamitzador cultural,[5] el 1986 creà la col·lecció de poesia «Edicions de la Guerra», integrada posteriorment (1997-2017) en l'Editorial Denes[6] la qual ha dirigit fins al 2017. Des d'aleshores dirigeix la col·lecció de poesia de la Institució Alfons el Magnànim.
En l'àmbit de la traducció ha publicat, al castellà, de Gemma Gorga, Libro de los minutos y otros poemas (Denes, 2009); del gallec, de Xosé Maria Díaz Castro, Nimbes (Denes, 1997); del portugués, d'Eugenio de Andrade, Matèria solar (Gregal, 1987); de Mário de Sá-Carneiro, Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa (Lletra Impresa, 2017); de Rubem Fonseca, El cas Morel (Bromera, 1994; 2003), i de José Cardoso Pires, Llibre de bord. Veus, mirades, records (PUV, 2008), entre altres autors. Del poeta portugués Alexandre O'Neill ha publicat la traducció d'onze poemes en la revista L'Aiguadolç, «Dossier Enric Balaguer», núm. 50, tardor 2021, pp. 221-245.
Obres modifica
Poesia modifica
- Guants de macam. València: El Cingle, 1985.
- Carmí vora els llavis. València: El Cingle, 1986.
- Dalila. València: La Forest d'Arana, 1987.
- La terra interior. Paiporta: Denes, 1989; col. «Edicions de la Guerra» 6.
- Imitació de la soledat. València: Uberto Stabile, València, 1990.
- L'home no confia en la ciutat. Alzira: Bromera, 1996.
- La terra interior i altres poemes. Pròleg de D. Sam Abrams. Paiporta: Denes, 2011; col. «Edicions de la Guerra» 100.
- Paradís en perill. Postfaci d'Enric Estrela. Catarroja: Perifèric, 2023; col. «Poesia» 36.
Teatre modifica
- La llegenda del drac i la princesa. Juntament amb Jordi Garcia Vilar. Alzira: Bromera, 1997; 5a ed, 2010; col. «Micalet Teatre» 8.
Premis [3] modifica
Referències modifica
- ↑ «Literatura Valenciana Actual 1968-1998». Universitat d'Alacant. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 30 juliol 2014].
- ↑ «Vicent Berenguer Micó». Barcelona Poesia. [Consulta: 30 juliol 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Berenguer Micó, Vicent». Institució de les Lletres Catalanes (ILC) [Consulta: 6 agost 2016].
- ↑ Sala-Valldaura, Josep Maria. L'agulla en el fil. Poesia catalana 1980-1986. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987, p. 128. ISBN 9788472028968.
- ↑ Sòria, Enric «Banyeres: Vicent Berenguer». El País, 15-08-2002.
- ↑ «Vicent Berenguer Micó». Poetes. Oficina d'Informació Cultural del Palau de la Virreina. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 6 agost 2016].
Enllaços externs modifica
- Poemes de Vicent Berenguer Arxivat 2014-08-31 a Wayback Machine. Poesia Catalana d'Ahir i d'Avui
- La terra interior i altres poemes (audiovisual)