Joan d'Aragó i d'Anjou

Joan d'Aragó i d'Anjou (1301el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa. Sisè –o tercer– fill[1] del rei d'Aragó Jaume el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Nàpols.[2]

Plantilla:Infotaula personaJoan d'Aragó i d'Anjou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan de Aragón y Anjou Modifica el valor a Wikidata
1301 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1334 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
El Pobo (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca llatí d'Alexandria
27 agost 1328 – 18 agost 1334
← Oddone della SalaGuillaume de Chanac →
Arquebisbe de Tarragona
17 agost 1328 – 18 agost 1334
← Ximeno Martínez de Luna i AragóArnau Sescomes →
Arquebisbe de Toledo
14 novembre 1319 – 17 agost 1328
← Gonzalo Díaz PalomequeXimeno Martínez de Luna i Aragó →
Abat de Montaragó
1317 – 1320
Bisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióXimeno Martínez de Luna i Aragó Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJaume el Just Modifica el valor a Wikidata  i Blanca de Nàpols Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons el Benigne Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria. Fou germà petit del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. Va rebre la tonsura de nen amb només nou anys, de mans del papa Climent V i va residir a la cort papal d'Avinyó.[3]

El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo i ipso facto canceller major de Castella pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa. Va perdre aquest càrrec el 1326 per desavinences amb el rei Alfons XI i es va retreure a la Cartoixa d'Escaladei.[1] En compensació, l'any 1328 Joan XXII el promou Patriarca Llatí d'Alexandria i poc després arquebisbe de Tarragona.[2] Ambdós càrrecs va mantenir fins morir el 1334 amb només trenta anys.

Va ser sebollit a la Catedral de Tarragona. El seu sepulcre en estil gòtic, fet de marbre blanc, és considerat un dels més bells monuments funeraris gòtics de Catalunya.[4] Probablement va ser esculpit per un seguidor de Tino de Camaino.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Manote Clivilles, Maria Rosa «El sepulcre de Joan d’Aragó». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 17, 2003, pàg. 11-20.
  2. 2,0 2,1 «Joan d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Manote Clivilles, 2003, p. 11.
  4. «El sepulcre de Joan d’Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Catedral de Tarragona. Sepulcre de Joan d'Aragó - Tarragona». Pobles de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2024].


Precedit per:
Ximeno Martínez de Luna
Arquebisbe de Tarragona
1327-1334
Succeït per:
Arnau Sescomes