Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1301 – el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa. Sisè –o tercer– fill[1] del rei d'Aragó Jaume el Just, i la seva segona esposa, Blanca de Nàpols.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Juan de Aragón y Anjou  1301 valor desconegut | ||
| Mort | 19 agost 1334 (32/33 anys) El Pobo (província de Terol) | ||
| Patriarca llatí d'Alexandria | |||
| 27 agost 1328 – 18 agost 1334 ← Oddone della Sala – Guillaume de Chanac → | |||
 Arquebisbe de Tarragona | |||
| 17 agost 1328 – 18 agost 1334 ← Ximeno Martínez de Luna i Aragó – Arnau Sescomes → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |||
 Arquebisbe de Toledo | |||
| 14 novembre 1319 – 17 agost 1328 ← Gonzalo Díaz Palomeque – Ximeno Martínez de Luna i Aragó → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |||
| Abat de Montaragó | |||
| 1317 – 1320 | |||
| Bisbe | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| Consagració | Ximeno Martínez de Luna i Aragó | ||
| Família | |||
| Pares | Jaume el Just i Blanca de Nàpols | ||
| Germans | Alfons el Benigne | ||
 | |||
Per línia paterna era net del comte-rei Pere el Gran i Constança de Sicília, i per línia materna de Carles II de Nàpols i Maria Arpad d'Hongria. Fou germà petit del també comte-rei Alfons el Benigne, així com dels comtes Pere IV de Ribagorça i Ramon Berenguer I d'Empúries. Va rebre la tonsura de nen amb només nou anys, de mans del papa Climent V i va residir a la cort papal d'Avinyó.[3]
El 1319 fou consagrat a Lleida arquebisbe de Toledo i ipso facto canceller major de Castella pels arquebisbes de Tarragona i Saragossa. Va perdre aquest càrrec el 1326 per desavinences amb el rei Alfons XI i es va retreure a la Cartoixa d'Escaladei.[1] En compensació, l'any 1328 Joan XXII el promou Patriarca Llatí d'Alexandria i poc després arquebisbe de Tarragona.[2] Ambdós càrrecs va mantenir fins morir el 1334 amb només trenta anys.
Va ser sebollit a la Catedral de Tarragona. El seu sepulcre en estil gòtic, fet de marbre blanc, és considerat un dels més bells monuments funeraris gòtics de Catalunya.[4] Probablement va ser esculpit per un seguidor de Tino de Camaino.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Manote Clivilles, Maria Rosa «El sepulcre de Joan d’Aragó». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 17, 2003, pàg. 11-20.
- ↑ 2,0 2,1 «Joan d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Manote Clivilles, 2003, p. 11.
- ↑ «El sepulcre de Joan d’Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Catedral de Tarragona. Sepulcre de Joan d'Aragó - Tarragona». Pobles de Catalunya. [Consulta: 6 octubre 2024].
| Precedit per: Ximeno Martínez de Luna |
Arquebisbe de Tarragona 1327-1334 |
Succeït per: Arnau Sescomes |