El Recinte emmurallat d'Alzira, al municipi del mateix nom, a la comarca de la Ribera Alta, a la Província de València, és considerat com bé d'interès cultural, segons consta en la Fitxa BIC’s de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport;[2] amb declaració genèrica, categoria de monument, i anotació ministerial R-I-51-0011038. El recinte emmurallat es troba al centre de la població, i no en roman actualment restes de muralles i torrasses, encara que el traçat original pot localitzar-se a través dels plans viaris de 1864 i 1870[2]
Davant la bifurcació dels camins que condueixen a Algemesí i Alberic s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori, que permetia l'accés a la Fortalesa Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seva esquerra aconseguia l'eixida del Carrer Salineries amb mur i set torrasses. D'allí al carrer D. Bernardo, amb quatre torrasses. Passat el carrer de Carnissers s'arriba al carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí- Sant Bernat); d'aquest tram subsistixen dos torrasses embeguts en habitatges i a la Ronda amb un tram de muralla, merlets i anador que dona al carrer Major Santa Maria. Des del pont i paral·lelament al carrer de la Llotja (actual Faustino Blasco) s'arriba a la plaça de l'antic mercat, on recentment s'ha urbanitzat el seu espai recuperant un tram de muralla amb tres torrasses i un camí de ronda interior. Fins a la recent riuada de 1982 subsistien dues torrasses. A partir del carrer Saludador es manté el major sector pervivent de muralla amb vuit torrasses. La seva construcció data originàriament dels primers segles islàmics estant construïda amb pedra de paredar de cudols. Malgrat el terraplenament actual, presenten una alçada les torres de 7-10 metres i 6 metres per a la muralla, sent el seu gruix d'1,20 metres. La muralla es perd a l'altura de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se al costat de l'obra de l'església de Santa Maria amb el «Castellet de Sant Pere». La muralla va prestar refugi als habitants de la vila en accions bèl·liques (Alfons el Batallador, Cid Campeador, almohades, Rei En Jaume, comunitats, Germanies i conteses civils) i enfront dels desbordaments del riu. Perduda la seva valoració estratègica i autoritzant al llarg de segle xix la construcció d'habitatges sobre els merlets, va culminar en 1899 amb l'acord d'enderrocament de les mateixes per propiciar els eixamples.
