Joaquín Aguirre de la Peña

Joaquín Aguirre de la Peña (ÁgredaSòria–, 20 de novembre de 1807 - Madrid, 19 de juliol de 1869) fou un polític i catedràtic espanyol. Va ser President de la Junta Provisional Revolucionària que va assumir el poder després de l'enderrocament de la reina Isabel II i president del Tribunal Suprem d'Espanya.

Infotaula de personaJoaquín Aguirre de la Peña
Cebrián-Retrato de Joaquín Aguirre.jpg
Retrat de Joaquín Aguirre, litografia de José Cebrián García. Biblioteca Nacional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1805 Modifica el valor a Wikidata
Ágreda (Sòria) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juliol 1869 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  President de la Junta Provisional Revolucionària
3 d'octubre de 1868 – 5 d'octubre de 1868
El mateix
(Com a President de la Junta Superior Revolucionària)

Francisco Serrano Domínguez
(Com a President del Govern Provisional)
Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg  President de la Junta Superior Revolucionària
5 d'octubre de 1868 – 19 d'octubre de 1868
El mateix
(Com a President de la Junta Provisional Revolucionària)
Dissolució de la Junta
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
29 de novembre de 1854 – 6 de juny de 1855
Lesser Royal Coat of Arms of Spain (1700-1868 and 1834-1930) Pillars of Hercules Variant.svg  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1868 – 1869
Activitat
OcupacióJurista
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya
Universidad Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista
Membre de

BiografiaModifica

Va cursar estudis universitaris a Saragossa i Alcalá d'Henares. En 1828 es va llicenciar en dret romà i canònic i en 1830 es va doctorar en jurisprudència. En 1835 va aconseguir la càtedra d'institucions canòniques.

A la dècada de 1840 va començar la seva carrera política. El seu primer càrrec en el govern va ser el d'Oficial tercer de la Secretaria del Despatx de Gràcia i Justícia, el 1841.

Després de les eleccions del 15 de setembre de 1843, va ser elegit diputat pel Partit Progressista per Navarra.[1] Després de la dissolució de les Corts el 28 de novembre i la dimissió del progressista Salustiano de Olózaga Almandoz com a President del Consell de Ministres, va passar a ocupar aquest càrrec l'1 de desembre el moderat Luis González Bravo. Aquest fet, que va significar el començament de l'anomenada Dècada moderada, va portar a Aguirre a renunciar a la seva ocupació en el Ministeri de Gràcia i Justícia el 7 de desembre.

Encara que va conservar el seu escó fins a la fi de la legislatura, el 23 d'octubre de 1844, durant la resta de la dècada moderada va abandonar la política per dedicar-se en exclusiva a l'ensenyament. En aquesta època, va ocupar dues càtedres a la Universitat de Madrid (per Reial Ordre del 29 d'octubre de 1836 la Universitat d'Alcalá de Henares s'havia traslladat a la capital). El 1845 se li va concedir la càtedra de disciplina eclesiàstica general i particular d'Espanya[2] i el 1850 la de jurisprudència.[3]

Després de la mort de Juan Nicasio Gallego, Aguirre va ser nomenat el 28 de gener de 1853 Vocal de la secció tercera del Reial Consell d'Instrucció Pública.[3]

El 4 de març de 1854 va ser nomenat Vicerector de la Universitat de Madrid.

El 7 de juliol de 1854, un pronunciament militar va donar origen a la revolució coneguda com la Vicalvarada. Aguirre es va unir a la Junta de Salvació, Armament i Defensa de Madrid, en què, pels seus estudis i experiència es va ocupar dels temes relacionats amb el dret, juntament amb Nicolás Salmerón. Després de l'entrada a la capital dels generals O'Donnell i Espartero, la reina va nomenar president del Consell de Ministres a aquest últim, tornant així el Partit Progressista al poder. El 8 d'agost va ser nomenat Sotssecretari del Ministeri de Gràcia i Justícia.[4]

En diferents eleccions fou elegit diputat per Sòria i Madrid.[1]El 29 de novembre va ser nomenat Ministre de Gràcia i Justícia, càrrec en el qual va romandre fins al 6 de juny de 1855.[5]

El 22 de juny de 1866 es va produir un nou pronunciament militar, conegut com la Revolta de la caserna de San Gil. El seu propòsit era apartar del poder a la Unió Liberal i enderrocar a la reina. El pronunciament va ser sufocat per les forces lleials al govern en poc temps. Aquesta revolta havia estat recolzada pel Partit Progressista i pel Democràtic, per la qual cosa els seus principals dirigents, entre els quals es trobava Aguirre (en aquell temps, un dels quatre vicepresidents del partit), van haver d'exiliar-se.

El 19 de setembre de 1868, un pronunciament militar va donar començament de la Revolució del 1868, que va enderrocar la reina Isabel II. Després de conèixer la notícia, Aguirre va tornar a Madrid,[6] on va ser nomenat el 2 d'octubre membre de la Junta Provisional Revolucionària.[7] L'endemà en va ser elegit president, en substitució de Pascual Madoz.[7]

El 5 d'octubre es va dissoldre la Junta Provisional Revolucionària, passant a formar-se la Junta Superior Revolucionària, elegida per sufragi universal.[8] Aguirre va ser també triat el seu president.[8]

El 13 d'octubre el Govern Provisional de Serrano el va nomenar President del Tribunal Suprem,[9] càrrec que ocuparia fins a la seva mort.

Després d'una llarga i penosa malaltia, va morir a Madrid el 19 de juliol de 1869.[10] Va ser enterrat l'endemà a la mateixa ciutat.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
José Alonso Ruiz de Conejares
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1854-1855
Succeït per:
Manuel Fuente Andrés
Precedit per:
Pascual Madoz Ibáñez
President de la Junta Provisional Revolucionària
 

1868
Succeït per:
Francisco Serrano Domínguez
(President del Govern Provisional)
Precedit per:
El mateix com a President de la Junta Provisional Revolucionària
President de la Junta Superior Revolucionària
1868
Succeït per:
Dissolució de la Junta
Precedit per:
Ramón María López Vázquez
President del Tribunal Suprem d'Espanya
 

1868-1889
Succeït per:
Pedro Gómez de la Serna y Tully
Premis i fites
Precedit per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1861-1862
Succeït per:
Salustiano de Olózaga Almandoz
Precedit per:
Francisco Martínez de la Rosa
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1863-1869
Succeït per:
Manuel Alonso Martínez