- Països Catalans
- Resta del món
- 1356 - En la Batalla de Poitiers els anglesos derroten els francesos.[2]
- 1893 - Nova Zelanda és el primer país del món en atorgar el dret de vot a les dones.[3]
- 1928 - Walt Disney estrena la primera pel·lícula sonora d'animació, Steamboat Willie, protagonitzada per Mickey Mouse.
- 1941 - EUA: es publica More Fun Comics nº73 que conté la primera aparició d'Aquaman, un superheroi de DC creat per Paul Norris i Mort Weisinger.
- 1957 - Primera bomba nuclear provada sota terra als EUA.
- 1959 - Califòrnia (EUA): Nikita Khrusxov es queda sense visitar Disneyland.[4]
- 1991 - Alps d'Ötztal, Tirol del Sud (Itàlia): dos alpinistes alemanys troben l'home d'Ötzi, la mòmia més antiga d'Europa.
- 1994 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Andrew Wiles troba el desllorigador que li mancava per demostrar el Teorema de Fermat-Wiles, 358 anys després d'haver-se plantejat.
- 2004 - Pequín (la Xina): en el plenari del Partit Comunista Xinès, Jiang Zemin cedeix el poder militar del país a Hu Jintao, president del partit.
- 2009 - Es troba el cadàver de Yoshito Usui, dibuixant de la sèrie de dibuixos animats Shin Chan.
- 2021 - El Paso (illa de La Palma): després d'uns dies d'augment de la sismicitat s'inicia l'erupció volcànica del Cumbre Vieja.[5]
- Països Catalans
- 1618 - Peralada: Pràxedis de Rocabertí Safortesa, noble i pedagoga catalana (m. 1665).[6]
- 1732 - Barcelona: Josep Martí, frare premonstratenc abat de Bellpuig de les Avellanes i historiador.
- 1772 - València: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II
- 1900 - Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).[7]
- 1928 - Barcelona: Elvira Quintillà i Ramos, actriu catalana de teatre, cinema i televisió (m. 2013).[8]
- 1929 - Barcelona: Maria Dolors Cortey de Ribot, escriptora catalana (m. 1997).
- 1930 - Barcelona: Montserrat Carulla i Ventura, actriu catalana (m. 2020).[9]
- 1946 - Josep Montràs i Rovira, alcalde de Moià (1983 -2011).
- 1968 - Barcelona: Helena Garcia Melero, periodista i professora universitària catalana.
- 1983 - Vinaròs, Baix Maestrat: Blanca Gil Sorli, jugadora de waterpolo mallorquina, d'origen valencià.[10]
- Resta del món
- 86 - Antoní Pius, emperador de Roma.
- 1705 - París: Marguerite-Antoinette Couperin, clavecinista francesa de la cort reial francesa (m. c. 1778).[11]
- 1737 - Annapolis, Maryland: Charles Carroll conegut com a Charles Carroll de Carrollton o Charles Carroll III per distingir-lo d'altres familiars seus, fou un ric agricultor de Maryland i un dels primers en advocar en favor de la independència envers el Regne de Gran Bretanya (m. 1832).[12]
- 1806 - Aberdeen (Escòcia): William Dyce, pintor i pedagog escocès (m. 1864).[13]
- 1888 - Sea Bright, Nova Jersey, Estats Units: James Alexander, matemàtic estatunidenc.
- 1899 - Nova York, Estats Units: Ricardo Cortez, actor i director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
- 1902 - Saragossaː Jenara Vicenta Arnal Yarza, primera doctora en Ciències Químiques d'Espanya (m. 1960).[14]
- 1908 - Hèlsinki (Finlàndia): Mika Waltari, escriptor finlandès (m. 1979).[15]
- 1909 - Carhaix-Plouguer: Vefa de Bellaing, escriptora i intel·lectual bretona (m. 1998).[16]
- 1911 - Newquay, Anglaterra: William Golding, escriptor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1983 (m. 1993).[17]
- 1915 - Monessen, Pennsilvània: Blanche Thebom, mezzo-soprano nord-americana d'origen suec (m. 2010).[18]
- 1921 - Recife, Brasil: Paulo Freire, pedagog, autor de la Pedagogia de l'Oprimit i precursor de l'ensenyament per adults analfabets (m.1997).[19]
- 1926 - Toyohashi, Aichi, Japó: Masatoshi Koshiba, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2002.[20]
- 1927 - París, Françaː Hélène Langevin-Joliot, física nuclear francesa, investigadora, filla i neta de la família Curie.[21]
- 1931 - Kispest, Budapestː Márta Mészáros, directora de cinema hongaresa, amb una obra cinematogràfica molt personal.[22]
- 1935 -
- 1948 - Cowes, Illa de Wight: Jeremy Irons, actor de cinema, televisió i teatre anglès.
- 1949 - Neasden, Londres, Anglaterra: Twiggy, nascuda Lesley Hornby, actualment coneguda pel seu nom de casada, Twiggy Lawson, model, actriu i cantant anglesa.[24]
- 1956 - Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: José Luis Doreste Blanco, regatista canari.
- 1960 - Lutsk: Oksana Zabujko, escriptora ucraïnesa.[25]
- 1961 - Bilbao, País Basc, Espanya: Rafael Álvarez Ibarra, jugador i entrenador d'escacs basc, que té el títol de Mestre Internacional des de 1986.
- 1965 - Euclid, Ohio: Sunita Williams, astronauta estatunidenca d'ascendència índia que va tenir el rècord del vol espacial més llarg per una dona.[26]
- 1974 - Skellefteå, Suècia: Victoria Silvstedt, model, actriu, cantant sueca.
- 1986 - Klaipėda, República Socialista Soviètica de Lituàniaː Silvana Imam, cantant sueca de música rap.[27]
- Països Catalans
- 1290 - Barcelona: Maria de Cervelló, fundadora de la branca femenina de l'orde mercedari, santa de l'Església Catòlica.[28]
- 1933 - Sabadell: Maria Teresa Duran i Nogués, escriptora i activista feminista catalana.[29]
- 1951 - Barcelona: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (79 anys).
- 1958 - Sant Rafèu, Occitània: Josep Irla i Bosch, polític català, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili.
- 1962 - Sillaː Carmen Valero Gimeno, mestra, intel·lectual, feminista i sindicalista valenciana (n. 1893).[30]
- 1980 - Tarragona: Bonaventura Gassol i Rovira (Ventura Gassol), poeta i polític català. Conseller de Cultura i president interí de la Generalitat de Catalunya.
- 1987 - Sant Vicenç dels Horts: Narcís Lunes i Boloix, poeta, escriptor i assagista. Mestre en Gai Saber.
- Resta del món
- 1797 - Viena: Johann Friedrich Daube, compositor, musicòleg i llaütista.
- 1881 - Elberon (Nova Jersey), EUA: James Garfield, advocat i 20è president dels Estats Units (49 anys).[31]
- 1895 - La Haia, Països Baixos: Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen, pintora neerlandesa del segle xix (n. 1827).[32]
- 1898 - París, França: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
- 1902 - Tòquio (Japó): Masaoka Shiki, poeta japonès (n. 1867).[33]
- 1918 - Pinner, Middlesex: Liza Lehman, cantant i compositora d'òpera anglesa, coneguda per les seves composicions vocals (m. 1918).[34]
- 1920 - Scheveningen, La Haia: Adrienne van Hogendorp-s' Jacob, pintora de Natures mortes neerlandesa (n. 1857).[35]
- 1938 - Beverly Hills (Estats Units): Pauline Frederick, actriu estatunidenca de cinema mut.[36]
- 1967 - París, França: Zinaïda Serebriakova, pintora russa.
- 1973 - Santiago de Xile: Joan Alsina i Hurtós, capellà català, assassinat a Xile pel règim de Pinochet.
Festes i commemoracions
Modifica
- ↑ «Magda Nos Loppe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Battle of Poitiers | Summary» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ New Zealand History New Zealand women and the vote
- ↑ Sean's Russia Nikita Khruschev doesn't go to Disneyland
- ↑ «LA PALMA UPDATE: The intensity of earthquakes has increased» (en anglès). Canarian Weekly [Tenerife], 19-09-2021 [Consulta: 20 octubre 2021].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Práxedes Rocabertí» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Elvira Quintillà i Ramos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Montserrat Carulla i Ventura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Blanca Gil Sorli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Couperin Marguerite-Antoinette (1705-1778)». Musicologie.org, 08-02-2015. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Charles Carroll | United States statesman» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ «William Dyce | British artist» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Arnal Yarza, Jenara Vicenta JAE educa. Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936) Consulta 6 de desembre del 2016
- ↑ «Mika Waltari | Finnish author» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Ebauche d'un Dictionnaire Biographique du Mouvement Breton (1790-2000), p. 9.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1983» (en anglès americà). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Mor la mezzosoprano Blanche Thebom als 94 anys» (en anglès). Teatral.net, 03-04-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Paulo Freire : una bibliografía. México: Siglo Veintiuno, 2001. ISBN 968-23-2321-5.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2002» (en anglès americà). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Fills i néts de quatre premis Nobel». RAED. Reial Acadèmia Europea de Doctors, 17-04-2019. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ «Márta Mészáros» (en anglès). Budapesti Operettszínház (Teatre de l’Opereta de Budapest). [Consulta: 30 juliol 2021].
- ↑ «Encarna Sánchez (1935-1996)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Twiggy | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Robert Stech, Marco. «Zabuzhko, Oksana». Enciclopèdia d'Ucraïna, 1998. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Sunita Williams» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Aahlin, Audun Kjus. «Silvana Imam» (en noruec). Store norske leksikon, 14-10-2016. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ «Maria de Cervelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
- ↑ Antich Brocal, Josep. «Carmen Valero Gimeno - Crónica de una luchadora» (en castellà) p. 21-25. Magazine Municipal. [Consulta: 13 juliol 2022].
- ↑ «James A. Garfield | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Masaoka Shiki | Japanese author» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016-08-04. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ «Adrienne van Hogendorp-s' Jacob» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Pauline Frederick (1883-1938) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «CALVINO, Italo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
