Vuit mil (alpinisme)

article de llista de Wikimedia

Un vuit mil o vuitmil és una elevació del terreny per damunt dels 8.000 metres sobre el nivell del mar. El terme vuit mil s'ha estès i consolidat a la terminologia alpinística per a designar les catorze muntanyes de la Terra que arriben als 8.000 metres d'altitud o més. Totes es troben a la serralada de l'Himàlaia i del Karakoram, ambdues a l'Àsia.

El Cho Oyu, el Lhotse, el Makalu i l'Everest vistos des de l'Estació Espacial Internacional.

La primera persona a completar l'ascensió als catorze vuit mil fou Reinhold Messner, qui va concloure la seva gesta el 16 d'octubre de 1986 sense utilitzar oxigen i a l'estil tradicional. Un any després, el 1987, Jerzy Kukuczka en fou el segon i, fins al 2005, l'alpinista que va culminar els 14 cims en menys temps, encara que va usar oxigen en algunes de les seves ascensions. Fins al 2007, 14 alpinistes havien aconseguit escalar les 14 muntanyes.

El primer vuitmil realitzat per alpinistes catalans fou l'Annapurna Est, assolit el 29 d'abril de 1974 per Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i Emili Civis que van assolir el cim sense fer servir oxigen i sense l'ajuda de xerpes.[1]

Llista de vuit mils modifica

 
Situació geografica dels 14 vuit mils.

Dades d'ascensions i morts actualitzades a març del 2013.[2]

Pic Altura [en metres] Lloc Primera ascensió Primers alpinistes al cim Ascensions Morts
Everest 8 848 m Tibet / Nepal 29 de maig, 1953 Edmund Hillary i Tenzing Norgay 5656 223
K2 8 611 m Tibet / Pakistan[3] 31 de juliol de 1954 Achille Compagnoni i Lino Lacedelli 306 81
Kanchenjunga 8 586 m Índia / Nepal 25 de maig de 1955 George Band i Joe Brown 283 40
Lhotse 8 516 m Tibet / Nepal 18 de maig, 1956 Fritz Luchsinger i Ernst Reiss 461 13
Makalu 8 463 m Tibet / Nepal 15 de maig, 1955 Jean Couzy i Lionel Terray 361 31
Cho Oyu 8 201 m Tibet / Nepal 19 d'octubre, 1954 Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama, i Herbert Tichy 3138 44
Dhaulagiri 8 167 m Nepal 13 de maig de 1960 Kurt Diemberger, Peter Diener, Nawang Dorje, Nima Dorje, Ernst Forrer i Albin Schelbert 448 69
Manaslu 8 163 m Nepal 9 de maig, 1956 Toshia Imanishi i Gyalzen Norbu 661 65
Nanga Parbat 8 125 m Pakistan[3] 3 de juliol de 1953 Hermann Buhl 335 68
Annapurna 8 091 m Nepal 3 de juny de 1950 Maurice Herzog, Louis Lachenal 191 61
Gasherbrum I 8 068 m Tibet/Pakistan[3] 5 de juliol de 1958 Andrew Kauffman, Peter Schoening 334 29
Broad Peak 8 047 m Xina/Pakistan[3] 9 de juny de 1957 Hermann Buhl, Kurt Diemberger, Marcus Schmuck i Fritz Wintersteller 404 21
Gasherbrum II 8 035 m Xina/Pakistan[3] 8 de juliol de 1956 Josef Larch, Fritz Moravec, Hans Willenpart 930 21
Shishapangma 8 027 m Tibet 2 de maig de 1964 Deu escaladors dirigits per Hsu Ching 302 25


Alpinistes que han fet els 14 vuit mils modifica

Actualment fins a 51 alpinistes (46 homes i 5 dones) han acreditat haver pujat els 14 vuit mils.[4] A l'esquerra es mostra una taula dels alpinistes que ho han aconseguit sense utilitzar oxigen suplementari, a la dreta la taula mostra cronològicament tant els que ho han aconseguit amb oxigen suplementari com els que no l'han usat.

Sense O2
# Nom Període Temps País Any naix. Edat
1 Reinhold Messner 1970-1986 16   Itàlia 1944 42
2 Erhard Loretan 1982-1995 13   Suïssa 1959 36
3 Juanito Oiarzabal 1985-1999 14   País Basc 1956 43
4 Alberto Iñurrategi 1991-2002 11   País Basc 1968 33
5 Ed Viesturs 1989-2005 16   Estats Units 1959 46
6 Silvio Mondinelli 1993-2007 14   Itàlia 1958 49
7 Iván Vallejo 1997-2008 11   Equador 1959 49
8 Denis Urubko 2000-2009 9   Kazakhstan 1973 35
9 Veikka Gustafsson 1993-2009 16   Finlàndia 1968 41
10 João Garcia 1993-2010 17   Portugal 1967 43
11 Gerlinde Kaltenbrunner 1998-2011 13   Àustria 1970 40
12 Maxut Zhumayev 2001-2011 10   Kazakhstan 1977 34
13 Mario Panzeri 1988-2012 24   Itàlia 1964 48
14 Kim Chang-Ho 2005-2013 8   Corea del Sud 1970 43
15 Radek Jaroš 1998-2014 16   Txèquia 1964 50
16[a] Nives Meroi 1998-2017[5] 19   Itàlia 1961 55
16[a] Romano Benet 1998-2017[5] 19   Itàlia /   Eslovènia 1962 55
18 Azim Gheychisaz 2008-2017[6][7] 9   Iran 1981 36
19 Òscar Cadiach 1984-2017[8][9] 33   Catalunya 1952 64


Amb i sense O2
# Nom Tots sense O2 Període Temps País Any naix. Edat
1 Reinhold Messner 1 1970-1986 16   Itàlia 1944 42
2 Jerzy Kukuczka 1979-1987 8   Polònia 1948 39
3 Erhard Loretan 2 1982-1995 13   Suïssa 1959 36
4 Carlos Carsolio 1985-1996 11   Mèxic 1962 33
5 Krzysztof Wielicki 1980-1996 16   Polònia 1950 46
6 Juanito Oiarzabal 3 1985-1999 14   País Basc 1956 43
7 Sergio Martini 1983-2000 17   Itàlia 1949 51
8 Park Young-Seok 1993-2001 8   Corea del Sud 1963 38
9 Um Hong-Gil 1988-2001 13   Corea del Sud 1960 40
10 Alberto Iñurrategi 4 1991-2002 11   País Basc 1968 33
11 Han Wang-Yong 1994-2003 9   Corea del Sud 1966 37
12 Ed Viesturs 5 1989-2005 16   Estats Units 1959 46
13 Silvio Mondinelli 6 1993-2007 14   Itàlia 1958 49
14 Iván Vallejo 7 1997-2008 11   Equador 1959 49
15 Denis Urubko 8 2000-2009 9   Kazakhstan 1973 35
16 Ralph Dujmovits 1990-2009 19   Alemanya 1961 47
17 Veikka Gustafsson 9 1993-2009 16   Finlàndia 1968 41
18 Andrew Lock 1993-2009 16   Austràlia 1961 48
19 João Garcia 10 1993-2010 17   Portugal 1967 43
20 Piotr Pustelnik 1990-2010 20   Polònia 1951 58
21 Edurne Pasaban 2001-2010 9   País Basc 1973 36
22 Abele Blanc 1998-2011 13   Itàlia 1954 56
23 Mingma Sherpa 2000-2011 11   Nepal 1978 33
24 Gerlinde Kaltenbrunner 11 1998-2011 13   Àustria 1970 40
25 Vassily Pivtsov 2001-2011 10   Kazakhstan 1975 36
26 Maxut Zhumayev 12 2001-2011 10   Kazakhstan 1977 34
27 Kim Jae-Soo 2000-2011 11   Corea del Sud 1961 50
28 Mario Panzeri 13 1988-2012 24   Itàlia 1964 48
29 Hirotaka Takeuchi 1995-2012 17   Japó 1971 41
30 Chhang Dawa Sherpa 2001-2013 12   Nepal 1982 30
31 Kim Chang-Ho 14 2005-2013 8   Corea del Sud 1970 43
32 Jorge Egocheaga 2002-2014 12   Espanya 1968 45
33 Radek Jaroš 15 1998-2014 16   Txèquia 1964 50
34[a] Nives Meroi 16[a] 1998-2017[5] 19   Itàlia 1961 55
34[a] Romano Benet 16[a] 1998-2017[5] 19   Itàlia /   Eslovènia 1962 55
36 Peter Hámor 1998-2017[10] 19   Eslovàquia 1964 52
37 Azim Gheychisaz 18 2008-2017[6][7] 9   Iran 1981 36
38 Ferran Latorre 1999-2017[11] 18   Catalunya 1970 46
39 Òscar Cadiach 19 1984-2017[8][9] 33   Catalunya 1952 64
40 Kim Mi-gon 2000-2018 18   Corea del Sud 1973 45
41 Sanu Sherpa 2006-2019 13   Nepal 1975 44
42 Nirmal Purja 2014-2019 5   Regne Unit 1983 36
43 Mingma Gyabu Sherpa 2010-2019 9   Nepal 1989 30
44 Kim Hong-bin 2006-2021 15   Corea del Sud 1964 57
45 Nima Gyalzen Sherpa 2004-2022 18   Nepal 1985 37
46 Dong Hong Juan 2015-2023 8   R.P. de la Xina 1985 42
47 Kristin Harila 2021-2023 2   Noruega 1981 37
48 Sophie Lavaud 2012-2023 11   Suïssa /   França /   Canadà 1986 55
49 Tunç Fındık 2001-2023 22   Turquia 1972 51
50 Tenjen Lama Sherpa 2016-2023 7   Nepal 1982/83 35
51 Gelje Sherpa 2017-2023 6   Nepal 1992 30

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nives Meroi i Romano Benet escalaren els vuit mils junts, per tant els dos acabaren els 14 vuit mils alhora.

Referències modifica

  1. esport3. «Mig segle del primer vuitmil català», 29-04-2024. [Consulta: 30 abril 2024].
  2. «Daily chart:Stairway to heaven» (en anglès). The Economist. [Consulta: 15 maig 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Les muntanyes anomenades es troben en una regió amb la sobirania en disputa. Aquesta regió també es reclamada per part de l'Índia junt al Caixmir.
  4. «Climbers - First 14» (en anglès). 8000ers.com. [Consulta: 10 maig 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Nives Meroi and Romano Benet summit Annapurna, their 14th 8000er» (en anglès), 11-05-2017. [Consulta: 21 maig 2017].
  6. 6,0 6,1 «Azim Gheychisaz completes climbing the world's 14 highest summits» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 maig 2017].
  7. 7,0 7,1 «АЗИМ ГАЙЧИСАЗ СТАЛ ПЕРВЫМ АЛЬПИНИСТОМ ИЗ ИРАНА, КТО ПРОШЁЛ ВСЕ 14 ВОСЬМИТЫСЯЧНИКА МИРА!» (en rus). [Consulta: 21 maig 2017].
  8. 8,0 8,1 «Cadiach, camino del campo 3 tras coronar el Broad Peak». La Vanguardia. [Consulta: 27 juliol 2017].
  9. 9,0 9,1 «Òscar Cadiach fa història i es converteix en el primer català que corona els catorze vuit mils sense oxigen». VilaWeb. [Consulta: 27 juliol 2017].
  10. «Slovak climbers Hámor and Sabovčík reach the summit of Dhaulagiri in the Himalayas» (en anglès), 16-05-2017. [Consulta: 21 maig 2017].
  11. «Ferran Latorre fa el cim de l'Everest i es converteix en el primer català que conquereix els catorze vuit mil». [Consulta: 27 maig 2017].

Enllaços externs modifica