Obre el menú principal

Maria de Cervelló

artista espanyola
Per a l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, a Cervelló, vegeu: Santa Maria de Cervelló

Santa Maria de Cervelló és una santa nascuda i morta a Barcelona (1230-1290). Va fundar la branca femenina de l'orde mercedari. També és popularment coneguda com a Santa Maria del Socors o del Socós.

Infotaula de personasanta Maria de Cervelló, o
santa Maria dels Socors
Barcino-Sant Just 034.JPG
Talla del s. XVIII (Barcelona, Sants Just i Pastor)
Biografia
Naixement Maria de Cervelló
1 de desembre de 1230
Palau dels Cervelló (Barcelona, Comtat de Barcelona, Corona d'Aragó)
Mort 19 de setembre de 1290
Convent de la Mercè (Barcelona)
Lloc d'enterrament Basílica de Santa Maria de la Mercè (Barcelona) 
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Religiós cristià
Orde religiós mercedaris
verge i fundadora
Celebració Església Catòlica Romana
Festivitat 19 de setembre
Esdeveniment significatiu fundadora de la branca femenina de l'Orde de la Mercè
Iconografia com a monja, amb un vaixell petit a la mà
Patrona de ordes mercedaris, mariners, copatrona i protectora de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

VidaModifica

Maria nasqué al Palau dels Cervelló (actual Palau Cervelló-Giudice, al carrer de Montcada, seu de la Galeria Maeght) l'1 de desembre de 1230.[1] Era filla dels barons de Cervelló i fou batejada a l'església de Santa Maria del Mar. Va rebre direcció espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de la llavors fundada Orde de la Mercè.[2]

Als divuit anys, va fer vot privat de castedat i, des de llavors, incrementà les seves pràctiques pietoses. En morir son pare en 1260, Maria va convèncer la mare perquè venguessin el patrimoni patern i els títols nobiliaris: el producte va ser donat als pares mercedaris per a la redempció de captius,[1] mentre elles van anar a viure a una caseta de l'actual carrer Ample.[2]

Poc després (1265) va morir sa mare i Maria decidí de consagrar-se totalment a Déu. Va obtenir el permís del Capítol General de l'orde per a fundar, amb algunes companyes, la branca femenina de l'Orde de la Mercè, que també es dedicaria a la redempció de captius.[2] El primer monestir de monges mercedàries el va fundar conjuntament amb Eulàlia de Pinós i Isabel de Bertí, pertanyents a families importants de l'oligarquia barcelonina. Ben aviat esdevingué la primera superiora del nou orde.

Van fer-se conegudes les seves rigoroses penitències i la seva caritat envers els necessitats: demanava almoina per ells, els curava a l'hospital, etc. Cap al final de la seva vida va tenir els dons del consell (va aconsellar seglars i religiosos) i la profecia (va predir la victòria de les armes catalanes a Sicília i Calàbria, tempestes i el dia de la seva mort). Se'n feren famosos els seus miracles a favor dels pescadors i mariners, sobretot quan hi havia tempestes i temporals: es deia que s'hi apareixia caminant sobre les onades per a salvar els mariners en perill. D'aquí que fos coneguda amb el sobrenom de Sor Maria dels Socors i fos tinguda, més tard, com a patrona de la gent de mar.[1]

Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commoció a la ciutat, que ja llavors la considerava poc menys que santa.[2]

VeneracióModifica

Ja en vida va ser venerada com a santa. L'any 1380, Pere el Cerimoniós va patrocinar la translació del cos de la santa a l'Església de la Mercè. Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva la caixa de fusta, pintada amb un retrat de la santa, on fou col·locat llavors. Avui, el seu cos es conserva a una urna, també de fusta, folrada de vellut vermell i amb decoracions barroques d'argent, a l'altar del creuer (al costat de l'evangeli) de la mateixa església, en un altar barroc. La nova urna va ser oferta en 1692 pel Consell de Cent barceloní, en commemoració de la confirmació pontifícia del culte immemorial a la santa.[2] El seu culte como santa fou aprovat per Inocenci XII el 1692. Va ésser invocada com patrona dels mariners.

La seva festa és el 19 de setembre.

És copatrona i protectora de la ciutat de Barcelona juntament amb santa Eulàlia i santa Madrona.[2]

IconografiaModifica

Se la sol representar vestida amb l'hàbit mercedari que mostra l'escut de l'orde a l'alçada del pit (una creu patent com la del capítol de la catedral de Barcelona i els quatre pals del senyal reial). El seu atribut més característic és la maqueta d'un vaixell de vela que sosté amb una mà,[3] i que fa referència a la seva protecció sobre els mariners. Es el mateix atribut que caracteritza a Santa Madrona, una altra santa molt vinculada a Barcelona, però èl de Santa Maria de Cervelló es distingeix amb facilitat gràcies a l'escut mercedari.

Altres atributs menys freqüents són una flor de lliri, símbol de puresa, o bé un cérvol, que fa referència al seu cognom.

Obresː

  • Barcelona. Església de la Mercè.
  • Madrid. Relleu ceràmic obra de Chema Dapena i Alfredo R. Vázquez a la parròquia de Santa Maria de Cervelló.

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Cervelló
  1. 1,0 1,1 1,2 Rotger, Agnès. Elles! 65 dones oblidades de la història. (en català). Insttut Català de les Dones, octubre de 2017, p. 33. ISBN 9788439396079. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 219,220. ISBN 9788416166220. 
  3. «Goigs a santa Maria de Cervelló de la Basilica de la Mercè de Barcelona». [Consulta: 2015].

BibliografiaModifica

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.
  • Josep MAURI SERRAː Els sants de la diòcesi de Barcelona. Barcelona: Gràf. Marina, 1957.