Pedro Gómez de la Serna y Tully

Pedro Gómez de la Serna i Tully (Maó, 21 de febrer del 1806Madrid, 12 de desembre del 1871)[1] va ser un jurista i polític espanyol que va arribar a ser ministre de Governació en l'últim govern de la regència de Baldomero Espartero i ministre de Gracia i Justícia el 1854 en el regnat d'Isabel II. Entre 1869 i 1871, durant el període del Sexenni Democràtic, presidí el Tribunal Suprem d'Espanya.

Infotaula de personaPedro Gómez de la Serna y Tully

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pedro Gómez de la Serna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1806 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1871 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de la Governació
19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
  Ministre de Gràcia i Justícia
19 de juliol de 1854 – 30 de juliol de 1854
  President del Tribunal Suprem d'Espanya
1869 – 1871
Dades personals
FormacióUniversidad Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómagistrat, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista
Membre de

Biografia

modifica

Va estudiar Cànons i Lleis[2] a la Universitat d'Alcalá i a la Central de Madrid. Amb vint anys guanyà la càtedra de dret romà d'Alcalá, i es mantingué en la docència des d'aquest primer moment de la seva vida fins al 1836, any en què fou nomenat Cap Polític de la Província de Guadalajara. Vinculat al Partit Progressista, amb la mort de Ferran VII i l'inici del període moderadament liberal de la regència de Maria Cristina en nom d'Isabel II es va incorporar a l'activitat política. A l'últim gabinet de la regència de Baldomero Espartero va ocupar la cartera de Governació (1843) i va ser l'impulsor de la creació de la Facultat de Jurisprudència de Madrid. En produir-se la caiguda d'Espartero el va seguir al seu exili al Regne Unit, del qual no en tornà fins al 1846 i romanent fidel a les seves idees progressistes, ara en la persona de Salustiano de Olózaga Almandoz. Després ocuparia el ministeri de Gracia i Justícia, si bé la major part de la seva activitat seria de caràcter i contingut professional.

Sense renunciar al seu ideari i després de passar en diverses ocasions pel Congrés dels Diputats i el Senat, on dugué a terme una destacada tasca en els processos de codificació legislativa, la llei d'enjudiciament civil i el dret processal, va ser President del Tribunal Suprem, on havia exercit un temps com a fiscal-cap, rector de la Universitat Central de Madrid, membre de les reials acadèmies d'Història, Jurisprudència, Ciències Morals i Polítiques i codirector de la Revista General de Legislación y Jurisprudencia.

Va morir el 12 de desembre de 1871 a Madrid.[3][4]

Referències

modifica
  1. «Académicos Numerarios - Relación de Medallas: 29». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r novembre 2015].
  2. Ruiz Ballón, 2013, p. 301.
  3. VV.AA «157.— D. Pedro Gómez de la Serna y Tully». Boletín de la Real Academia de la Historia, CLXXV, 3, 1978, pàg. 551-552. ISSN: 0034-0626.
  4. Ruiz Ballón, 2013, p. 159.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Fermín Caballero
Jacint Feliu Domènech i Sastre
Ministre de Gràcia i Justícia
 

(maig-juliol) 1843
(juliol) 1854
Succeït per:
Fermín Caballero
José Alonso Ruiz de Conejares
Precedit per:
Vicente González Arnao
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1840-1841
Succeït per:
Joaquín Gómez de la Cortina
Precedit per:
Joaquín Aguirre de la Peña
President del Tribunal Suprem d'Espanya
 

1869-1871
Succeït per:
Cirilo Álvarez Martínez
Premis i fites
Precedit per:
Pedro Sáinz de Baranda
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 29

1856 - 1871
Succeït per:
Juan de Dios de la Rada y Delgado
Precedit per:
'
 
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 5

1857-1871
Succeït per:
Víctor Arnau Lambea
Precedit per:
Manuel Cortina y Arenzana
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1857
Succeït per:
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez