Obre el menú principal

Lluïsa Denís i Reverter

autora teatral, compositora i pintora catalana (1862 - 1946)

Lluïsa Denís i Reverter (Barcelona, 20 de maig de 1862[1] - Barcelona, 28 de gener de 1946)[2][3] fou una artista polifacètica: autora teatral, compositora i pintora catalana, de pare francès qui també va escriure poesia i teatre. Esposa de Santiago Rusiñol, va escriure Els caçadors furtius (1931), Una venjança com n'hi ha poques (1931), i el text i la música de diverses sarsueles i de cançons.

Infotaula de personaLluïsa Denís i Reverter
Biografia
Naixement 20 maig 1862
Barcelona
Mort 28 gener 1946 (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Dramaturga, compositora, pintora, dramaturga i escriptora
Família
Cònjuge Santiago Rusiñol i Prats
Modifica les dades a Wikidata

ObraModifica

Una part de l'obra de Lluïsa Denís (quadres i dibuixos) la trobem al Museu de Cau Ferrat de Sitges, escenari de diverses festes de caràcter modernista entre els anys 1892 i 1899[4] i que va ser cedit a la ciutat l'any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, tal com posava al seu testament.[5]

Entre la seva obra trobem les peces teatrals Els caçadors furtius : comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques : tragèdia en un acte (1931); i un recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet que porta el nom de L'alegre cantaire.[4]

Bibliografia d'obra pròpia[6]Modifica

  • Tres piezas. Música impresa : para canto y piano. Madrid: R. Guardia, [entre 1882 i 1902].
  • Versos per a cançons [lletra i música de l'autora]. Barcelona: López Llausàs Imp., [192?], 63 pp., 18 cm.
  • Contes d'amor. [cançons amb lletra i música de l'autora]. Barcelona: Salvador Bonavía, 1924, 81 pp.
  • Els caçadors furtius : comèdia en un acte i dos quadros. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 34 pp.
  • Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 24 pp.
  • Records de joventut. [poesies]. Barcelona: Sanxo, 1934, 43 pp.
  • L'alegre cantaire. [Cançons per a cant i piano; "recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet"]. Barcelona: Josep Maria Parés, [19--?], 48 pp.
  • Compositores modernistes (12 Cançons per a veu i piano), a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Vàries autores (Casagemas, Lluïsa - Denís, Lluïsa - Escalas, Matilde - Freixas, Narcisa - Güell, Isabel - Karr, Carme). Partitures. Casa Beethoven, Barcelona, s.d.
  • Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, núm. catàleg MG455, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].

Matrimoni amb Santiago RusiñolModifica

Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol es coneixen a Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut[7] i el 19 de juny de l'any 1886 es casen, a l'Església de Santa Anna de Barcelona.[8][9]

L'any 1885 Rusiñol pinta un quadre què és un retrat de Lluïsa Denís i el titula La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina, el sobrenom que va acompanyar Lluïsa Denís al llarg de la seva vida.[10]

Després de passar la seva lluna de mel a París, van viure a Manlleu i a la Gran Via de Barcelona. Després que el 22 de maig de 1887 nasqués la seva filla Maria Agustina (1887-1972),[11] Rusiñol va començar a viatjar per arreu del món. A finals de segle, Rusiñol es posa malalt a causa de la seva addicció a la morfina i a l'absenta i entre el seu germà Alberto i Lluïsa el convencen a entrar a una clínica de desintoxicació, quan ja era un artista reconegut. Va ser llavors quan Lluïsa Denís i la seva filla Maria van traslladar-se a Passy, prop de la clínica.

Després de la mort de Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles.[12] En paraules de Màrius Carol, la Monina era una mujer de talento, que dedicó su vida a un hombre, que la empezó rechazando pero que acabó dependiendo enteramente de ella.[13]

Obra pictòricaModifica

A finals de 1928 va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich, autors que van repetir experiència a la mateixa galeria d'art dos anys més tard.[14]

En el catàleg de les Galeries d'Art Jorba del 1929 consta com un dels artistes que durant l'any hi van exposar.[15]

ReferènciesModifica

  1. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, pàgina 199, número de registre 2384.
  2. «Necrológicas - Doña Luisa Denís, viuda de Rusiñol». La Vanguardia, 29-01-1946, pàg. 14.
  3. «La viuda de Santiago Rusiñol». ABC, 29-01-1946, pàg. 29.
  4. 4,0 4,1 Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].
  5. «Pat.mapa - Arquitectura.». [Consulta: 28 octubre 2017].
  6. Lluísa Denís al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya [accedit el 12-07-2019].
  7. Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 57. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  8. «Santiago Rusiñol .:. Cronologia | Clàssics Catalans». [Consulta: 15 octubre 2017].
  9. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 1134.
  10. Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 58. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  11. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 2658.
  12. Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 60. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  13. Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 61. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  14. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 112, cat. 795 i 796. ISBN 84-7283-444-1. 
  15. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 171, cat. 517. ISBN 84-7283-661-4. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica