Viquipèdia

Lluïsa Denís i Reverter

artista

Lluïsa Denís i Reverter (Barcelona, 20 de maig de 1862[1] - Barcelona, 28 de gener de 1946)[2][3] fou una artista polifacètica: autora teatral, compositora i pintora catalana, de pare francès qui també va escriure poesia i teatre. Va escriure Els caçadors furtius (1931), Una venjança com n'hi ha poques (1931), i el text i la música de diverses sarsueles i de cançons.[4]

Infotaula de personaLluïsa Denís i Reverter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, escriptora, dramaturga, pintora, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSantiago Rusiñol i Prats (1886–1931), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Rusiñol i Denís Modifica el valor a Wikidata
La Font de la Verge (Xàtiva), 1922. Museu del Cau Ferrat.
Jardí de la Isla d'Aranjuez, 1919. Museu de Maricel.

Orígens familiars modifica

L'avi patern, François Denis, era originari de París i arribà a Catalunya com a soldat d'artilleria de l'exèrcit de Napoleó. Participà al setge de Girona i s'establí a Barcelona pocs anys després, on es casà amb Lluïsa Gené, viuda de Ramon Via i hereva de diverses possessions a la Barceloneta. El fill major de la parella, Agustí Denis, va estar molt implicat en la vida política i social de la ciutat i es presentà a les eleccions municipals de Barcelona en diverses ocasions. El 1858 es casà amb Dolors Reverter, filla d'un treballador de la fàbrica que dirigia i originària de Vinaròs. D'aquest matrimoni en va néixer Lluïsa Denís i Reverter el 20 de maig de 1862.[5]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Joseph Denis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. François Denis
1787-1847
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Simone Rosselin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Agustí Denis i Gené
1819-1884
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Diego Gené
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Lluïsa Gené i Mitjavila
1782-1850
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa Mitjavila
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluïsa Denís i Reverter
1862-1946
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Agustí Reverter
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Bautista Reverter
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Maria Martínez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Dolors Reverter i Angelon
1836-1924
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Salvador Angelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Fructuosa Angelon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Fresquet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Obra modifica

Una part de l'obra de Lluïsa Denís (quadres i dibuixos) la trobem al Museu de Cau Ferrat de Sitges, escenari de diverses festes de caràcter modernista entre els anys 1892 i 1899[6] i que va ser cedit a la ciutat l'any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, tal com posava al seu testament.[7]

Entre la seva obra trobem les peces teatrals Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte (1931); i un recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet que porta el nom de L'alegre cantaire.[6]

Bibliografia d'obra pròpia[8] modifica

  • Tres piezas. Música impresa : para canto y piano. Madrid: R. Guardia, [entre 1882 i 1902].
  • Versos per a cançons [lletra i música de l'autora]. Barcelona: López Llausàs Imp., [192?], 63 pp., 18 cm.
  • Contes d'amor. [cançons amb lletra i música de l'autora]. Barcelona: Salvador Bonavía, 1924, 81 pp.
  • Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 34 pp.
  • Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 24 pp.
  • Records de joventut. [poesies]. Barcelona: Sanxo, 1934, 43 pp.
  • L'alegre cantaire. [Cançons per a cant i piano; "recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet"]. Barcelona: Josep Maria Parés, [19--?], 48 pp.
  • Compositores modernistes (12 Cançons per a veu i piano) Arxivat 2019-07-12 a Wayback Machine., a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Vàries autores (Casagemas, Lluïsa - Denís, Lluïsa - Escalas, Matilde - Freixas, Narcisa - Güell, Isabel - Karr, Carme). Partitures. Casa Beethoven, Barcelona, s.d.
  • Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, núm. catàleg MG455, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].

Matrimoni amb Santiago Rusiñol modifica

Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol es coneixen a Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut[9] i el 19 de juny de l'any 1886 es casen a l'Església de Santa Anna de Barcelona.[10][11]

L'any 1885 Rusiñol pinta un quadre què és un retrat de Lluïsa Denís i el titula La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina, el sobrenom que va acompanyar Lluïsa Denís al llarg de la seva vida.[12]

Després de passar la seva lluna de mel a París, van viure a Manlleu i a la Gran Via de Barcelona. Després que el 22 de maig de 1887 nasqués la seva filla Maria Agustina (1887-1972),[13] Rusiñol va començar a viatjar per arreu del món. Lluïsa es va quedar a Barcelona amb la filla de quatre mesos, a qui el pare no va veure fins al cap de quatre anys.[14]

A finals de segle, Rusiñol es posa malalt a causa de la seva addicció a la morfina i a l'absenta i entre el seu germà Alberto i Lluïsa el convencen a entrar a una clínica de desintoxicació, quan ja era un artista reconegut. Va ser llavors quan Lluïsa Denís i la seva filla Maria van traslladar-se a Passy, prop de la clínica. Anys després el pintor va tornar amb la seva família i van passar els darrers anys de la seva vida a Aranjuez.[14]

Després de la mort de Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles.[15] En paraules de Màrius Carol, la Monina era una mujer de talento, que dedicó su vida a un hombre, que la empezó rechazando pero que acabó dependiendo enteramente de ella.[16]

Obra pictòrica modifica

A finals de 1928 va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich, autors que van repetir experiència a la mateixa galeria d'art dos anys més tard.[17]

En el catàleg de les Galeries d'Art Jorba del 1929 consta com un dels artistes que durant l'any hi van exposar.[18]

Referències modifica

  1. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, pàgina 199, número de registre 2384.
  2. ↑ «Necrológicas - Doña Luisa Denís, viuda de Rusiñol». La Vanguardia, 29-01-1946, pàg. 14.
  3. ↑ «La viuda de Santiago Rusiñol». ABC, 29-01-1946, pàg. 29.
  4. ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
  5. ↑ Rodríguez Esteban, Juan Carlos «A l'ombra del Rossinyol. Genealogia de Lluïsa Denis». Paratge, num. 35, 2022. ISSN: 1130-3395.
  6. ↑ 6,0 6,1 Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].
  7. ↑ «Pat.mapa - Arquitectura.». [Consulta: 28 octubre 2017].
  8. ↑ Lluísa Denís[Enllaç no actiu] al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya [accedit el 12-07-2019].
  9. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 57. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  10. ↑ «Santiago Rusiñol .:. Cronologia | Clàssics Catalans». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 15 octubre 2017].
  11. ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 1134.
  12. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 58. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  13. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 2658.
  14. ↑ 14,0 14,1 Dels fons a la superfície. Obres d'artistes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 16-17 i 58. ISBN 97884612-2004-5. 
  15. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 60. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  16. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 61. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  17. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 112, cat. 795 i 796. ISBN 84-7283-444-1. 
  18. ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 171, cat. 517. ISBN 84-7283-661-4. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluïsa_Denís_i_Reverter&oldid=32863056»