Carla Prina

pintora italiana

Carla Prina (Como, 5 de desembre de 1911Cossonnay, 28 de març de 2008) va ser una pintora abstracta italiana.[1] Nascuda en el si d’una família benestant, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera entre 1932 i 1936 i durant l'any 1936 a l'Istituto di Alta Cultura de Rodi.[2] Un any després, el 1937, va ser alumna de la Scuola libera di nudo, i posteriorment de l’Acadèmia de França a Roma. A partir de llavors viatjà per diversos països europeus. El 1942 va conèixer l'arquitecte Alberto Sartoris a la XXIII Biennal de Venècia, amb qui es va casar aquell mateix any i es va traslladar a Lutry (Suïssa) el 1944. El 1949 va viatjar a Espanya i va viure un temps a Barcelona, on al maig de 1961 va participar en el Saló de maig.[3][4][5]

Plantilla:Infotaula personaCarla Prina
Biografia
Naixement30 novembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Como (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 2008 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Villars-Burquin (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Brera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAlberto Sartoris Modifica el valor a Wikidata

Formà part de la darrera generació futurista i del grup d'artistes abstractes de Como, del qual va ser creadora, integrat per Carla Badiali, Mario Radice i Manlio Rho. També va formar part del grup “Antonio Sant’Elia”. Va ser membre de la Primera i Segona Setmana de l'Escola d'Altamira, juntament amb el seu espòs. La seva participació en la segona edició li va permetre conèixer Antoni Miró, qui la va ajudar a identificar el seu surrealisme dins de l'abstracció.[5][6]

La seva obra apareix en diverses exposicions espanyoles, així com en col·leccions particulars d'Espanya, França, Suïssa, Anglaterra i Argentina. També es troben obres seves en el Museu d'Art Modern de Ceret, el Museu d'art contemporani Eduardo Westerdahl a Puerto de la Cruz, el Museo Reina Sofía, Barcelona, i Vilanova i la Geltrú (Biblioteca Museu Víctor Balaguer).[7][8][9] El seu treball ha format part de diverses exposicions sobre l’abstracció en els anys vuitanta i principis dels noranta.

Obres destacades

modifica
  • 1957 - Formes (oli sobre tela), conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.[9]

Referències

modifica
  1. «Prina, Carla | SIKART Dizionario sull'arte in Svizzera» (en italià). [Consulta: 3 desembre 2023].
  2. Alberto Sartoris: chiese 1920 - 1995 ; dalla Cappella Bar a Tor Tre Teste-Roma. Roma: Gangemi, 1997. ISBN 978-88-7448-763-9. 
  3. «V Salón de Mayo | MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona». [Consulta: 3 desembre 2023].
  4. «Addio a Carla Prina, l'ultima pittrice razionalista» (en italià), 29-03-2008. [Consulta: 3 desembre 2023].
  5. 5,0 5,1 Di Raddo, Elena. «[https://www.centrepompidou.fr/fileadmin/user_upload/symposium_women-in-abstraction_elena-di-raddo.pdf Carla Badiali, Cordelia Cattaneo, Carla Prina. The contribution of women artists from Como to Italian abstraction during the interwar period]» (en anglès). Symposium Proceeding Women in Abstraction. Another History of Abstraction in the 20th Century. Centre Pompidou, 2021. [Consulta: 2 desembre 2023].
  6. «Museu d'Història de Girona | Girona | Novetats». [Consulta: 3 desembre 2023].
  7. «Liste des artistes – Musée d'Art moderne de Céret» (en francès), 21-02-2022. [Consulta: 3 desembre 2023].
  8. «Carla Prina - Senza titolo (Sin título)» (en castellà). [Consulta: 3 desembre 2023].
  9. 9,0 9,1 «Museus en línia: Carla Prina». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 octubre 2019].

Enllaços externs

modifica