Obre el menú principal

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.[1]

Infotaula de personaWerner Heisenberg
Bundesarchiv Bild183-R57262, Werner Heisenberg.jpg
Nom original (de) Werner Karl Heisenberg
Biografia
Naixement 5 desembre 1901
Würzburg
Mort 1 febrer 1976 (74 anys)
Munic
Causa de mort Renal cell carcinoma Tradueix i gallbladder cancer Tradueix
Lloc d'enterrament Waldfriedhof de Munich
Religió Luteranisme
Educat a Universitat de Munic
Es coneix per principi d'incertesa
microscopi d'Heisenberg
mecànica de matrius
fórmula Kramers-Heisenberg
grup Heisenberg
Isospin
Uranprojekt
Activitat
Director de tesi Arnold Sommerfeld
Camp de treball Física teòrica i matemàtiques
Ocupació Físic teòric, alpinista, acadèmic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, matemàtic i físic
Ocupador Universitat de Munic (1958–1958)
Universitat de St Andrews (1955–1956)
Universitat Humboldt de Berlín (1941–1941)
Universitat de Leipzig (1927–1941)
Universitat de Copenhaguen (1926–1927)
Universitat de Göttingen (1924–1924)
Estudiant Friedwardt Winterberg i Ivan Supek Tradueix
Obra
Estudiant doctoral Edward Teller, Felix Bloch, Carl Friedrich von Weizsäcker i Rudolf Peierls
Família
Cònjuge Elisabeth Heisenberg Tradueix (1937–)
Fill/a
Pares August Heisenberg TradueixAnnie Heisenberg Tradueix
Germà o germana
Premi rebut
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Würzburg, des de ben petit se sentí atret per les matemàtiques, i en menor grau per la física. L'any 1920, inicià el seu doctorat en matemàtiques, però Ferdinand von Lindemann el va rebutjar com a alumne perquè estava a punt de jubilar-se. El seu mestre recomanà a Heisenberg que fes els seus estudis de doctorat amb el físic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'acceptà de bon grat, compartint estudis amb Wolfgang Pauli.

Durant el seu primer any, prengué cursos de matemàtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingués l'oportunitat, però al cap de poc començà a interessar-se per la física teòrica. Intentà treballar en la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, però Pauli li aconsellà que es dediqués a la teoria atòmica en la qual encara existia gran discrepància entre teoria i experiment.

Heisenberg morí l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Munic.

Recerca científicaModifica

 
Heisenberg (1926)
 
Conferència Solvay de 1927. Podem veure Werner Heisenberg el tercer per la dreta de la fila superior

Immediatament després de l'obtenció del seu doctorat, el 1923 viatjà a Göttingen, on treballà com a assistent de Max Born. El 1924, se n'anà a Copenhaguen on conegué Niels Bohr.

L'any 1925, Heisenberg desenvolupà la seva teoria de la mecànica quàntica. En comptes de concentrar-se en l'evolució dels sistemes físics de principi a fi, va concentrar els seus esforços per a obtenir informació sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se gaire per conèixer de manera precisa el que ocorre entremig. Concep la idea d'agrupar la informació en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemàtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats més cridaners és que la multiplicació de matrius no és commutativa i, doncs, tota associació de quantitats físiques amb matrius haurà de reflectir aquest fet matemàtic, la qual cosa dugué Heisenberg a enunciar el principi d'incertesa.

La teoria quàntica conegué un èxit enorme i assolia explicar pràcticament tot el món microscòpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la creació de la mecànica quàntica, que ha permès el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen.

L'any 1935, arran de la jubilació de Sommerfeld, intentà reemplaçar-lo com a professor a Munic. Però, els nazis volien eliminar tota teoria física "d'arrels jueves", en la qual són integrades la mecànica quàntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein, respectivament, i impediren el seu nomenament. A desgrat d'això, el 1938, Heisenberg acceptà de dirigir l'intent nazi per obtenir una arma atòmica. Durant molts anys, va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per imperícia de part dels seus integrants o perquè Heisenberg i els seus col·laboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atòmica. Només molts anys després, el 1995, es va saber que els càlculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenció de construir la bomba.

ReconeixementsModifica

En honor seu, s'anomenà l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de març de 1995 per Freimut Börngen.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Werner Heisenberg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica