Werner Heisenberg

físic alemany

Werner Heisenberg (alemany: Werner Karl Heisenberg) (Würzburg, 5 de desembre de 1901 - Múnic, 1 de febrer de 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.[1][2]

Infotaula de personaWerner Heisenberg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Werner Karl Heisenberg Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Múnic (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Carcinoma de cèl·lules renals i càncer de vesícula biliar Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaWaldfriedhof de Munic, Block 163 48° 06′ 20″ N, 11° 29′ 48″ E / 48.105646°N,11.496684°E / 48.105646; 11.496684 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Múnic (1920–1923)
Maximilians Gymnasium (1911–1920) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber Stabilität und Turbulenz von Flüssigkeitsströmen  (1923 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiArnold Sommerfeld Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Leipzig
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic (1958–1958)
Universitat de St Andrews (1955–1956)
Institut Max Planck de Física (1946–1970)
Uranprojekt (1941–1945)
Universitat Humboldt de Berlín (1941–1941)
Universitat de Leipzig (1927–1941)
Universitat de Copenhaguen (1926–1927)
Universitat de Göttingen (1924–1924) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesErich Bagge Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1927Cinquè Congrés Solvay Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEdward Teller, Felix Bloch, Carl Friedrich von Weizsäcker, Rudolf Peierls, Friedwardt Winterberg, Hermann Arthur Jahn, Wang Fushan, Șerban Țițeica, Richard J. Eden, Peter Mittelstaedt, Wilhelm Brenig, Kurt Symanzik, Bernhard Kockel, Werner Güttinger, Wilhelm Macke, Ivan Supek, Viktor Garten, Fritz Kluge, Gerhard Börner, Hans Fiedler, Ludwig Bewilogua, Edwin Gora, Detlof Lyon, Alfred Recknagel, Hildegard Geest, Gerhard Martin, Willem van der Grinten, Horst Müller, Otto Günther i Hans Euler Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabeth Schumacher Heisenberg (1937–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJochen Heisenberg, Christine Mann, Barbara Heisenberg, Wolfgang Heisenberg, Martin Heisenberg, (Anna) Maria Heisenberg, Verena Heisenberg Modifica el valor a Wikidata
ParesAugust Heisenberg Modifica el valor a Wikidata  i Annie Wecklein Heisenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansErwin Heisenberg Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1943-15 octubre 1945Operació Alsos
Operació Epsilon Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0afcf108-2ad6-42f3-ae3d-68ca3e49b358 Discogs: 2915633 Find a Grave: 61842518 Modifica el valor a Wikidata

Va publicar el seu treball el 1925 a l'article revolucionari Über quantentheoretische Umdeutung kinematischer und mechanischer Beziehungen. A la sèrie posterior d'articles amb Max Born i Pascual Jordan, durant el mateix any, es va elaborar substancialment la seva formulació matricial de la mecànica quàntica. És conegut per formular el principi d'incertesa, que va publicar el 1927. Aquest principi afirma que és impossible mesurar simultàniament de manera precisa la posició i el moment lineal d'una partícula.[2]

Biografia modifica

Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Würzburg, des de ben petit se sentí atret per les matemàtiques, i en menor grau per la física. L'any 1920, inicià el seu doctorat en matemàtiques, però Ferdinand von Lindemann el va rebutjar com a alumne perquè estava a punt de jubilar-se. El seu mestre recomanà a Heisenberg que fes els seus estudis de doctorat amb el físic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'acceptà de bon grat, compartint estudis amb Wolfgang Pauli.

Durant el seu primer any, prengué cursos de matemàtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingués l'oportunitat, però al cap de poc començà a interessar-se per la física teòrica. Intentà treballar en la teoria de la relativitat d'Albert Einstein, però Pauli li aconsellà que es dediqués a la teoria atòmica en la qual encara existia gran discrepància entre teoria i experiment.

Heisenberg morí l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Múnic.

Recerca científica modifica

 
Heisenberg (1926)
 
Conferència Solvay de 1927. Podem veure Werner Heisenberg el tercer per la dreta de la fila superior

Immediatament després de l'obtenció del seu doctorat, el 1923 viatjà a Göttingen, on treballà com a assistent de Max Born. El 1924, se n'anà a Copenhaguen on conegué Niels Bohr.

L'any 1925, Heisenberg desenvolupà la seva teoria de la mecànica quàntica. En comptes de concentrar-se en l'evolució dels sistemes físics de principi a fi, va concentrar els seus esforços per a obtenir informació sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se gaire per conèixer de manera precisa el que ocorre entremig. Concep la idea d'agrupar la informació en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemàtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats més cridaners és que la multiplicació de matrius no és commutativa i, doncs, tota associació de quantitats físiques amb matrius haurà de reflectir aquest fet matemàtic, la qual cosa dugué Heisenberg, amb Edwin Schrödinger i Paul Dirac,[3] a enunciar el principi d'incertesa.

La teoria quàntica conegué un èxit enorme i assolia explicar pràcticament tot el món microscòpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la creació de la mecànica quàntica, que ha permès el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen.

L'any 1935, arran de la jubilació de Sommerfeld, intentà reemplaçar-lo com a professor a Múnic. Els nazis, però, volien eliminar tota teoria física "d'arrels jueves", en la qual són integrades la mecànica quàntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein, respectivament, i impediren el seu nomenament. A desgrat d'això, el 1938, Heisenberg acceptà de dirigir l'intent nazi per obtenir una arma atòmica. Durant molts anys, va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per imperícia de part dels seus integrants o perquè Heisenberg i els seus col·laboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atòmica. Només molts anys després, el 1995, es va saber que els càlculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenció de construir la bomba.

Reconeixements modifica

En honor seu, s'anomenà l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de març de 1995 per Freimut Börngen.

Referències en la cultura i la televisió modifica

  • A la sèrie de televisió nord-americana Breaking Bad (2008-2013), el professor de Química i protagonista de l'acció Walter White utilitza el cognom de "Heisenberg" com pseudònim per fer-se conèixer en el món del [narcotràfic]. Al seu torn, dins del mateix univers creat per Vince Gilligan, un personatge de la quarta temporada de la sèrie Better Call Saul (2015-2022) Werner Ziegler, porta el seu nom, fent referència al científic alemany, atès que també era la nacionalitat del personatge.[4]
  • A la sèrie The Man in the High Castle s'al·ludeix que la seva participació en el programa nuclear de l'Alemanya nazi va ser un èxit que va conduir a la victòria nazi a la mateixa línia de temps. La bomba desenvolupada per ell en la sèrie és esmentada com a "Dispositiu Heisenberg".[cal citació]

Referències modifica

  1. «Werner Heisenberg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 NobelPrize.org. «Werner Heisenberg Biographical» (en anglès). [Consulta: 16 setembre 2021].
  3. Hawking, Stephen; Mlodinow, Leonard. Brevísima historia del tiempo (en castellà). 1a edició. Barcelona: Crítica, 2005, p. 121. ISBN 978-84-9892-794-8. 
  4. Tzanelli, Rodanthi & Majid Yar. «Breaking Bad, making good: Notes on a televisual tourist industry» (en anglès), 2016.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica