Viquipèdia

Durban

ciutat de Sud-àfrica

Durban (antigament Port Natal; en zulu eThekwini, que significa 'el port'), anomenada Durbs,[1][2]) és una ciutat de Sud-àfrica dins la província de KwaZulu-Natal a la vora de l'oceà Índic. Amb 3.468.086 habitants[3] és la tercera ciutat del país, darrere de Johannesburg i la Ciutat del Cap. Durban forma part del municipi metropolità d'eThekwini, que inclou ciutats veïnes i té una població d'uns 3,44 milions d'habitants,[4] fent del municipi combinat una de les ciutats més grans de la costa de l'oceà Índic del continent africà. Durban també va ser una de les ciutats amfitriones de la Copa del Món de la FIFA 2010. És, a més, la més cosmopolita de totes tres, amb el zulu com a llengua que hi és més parlada, seguit de l'anglès, l'afrikaans i l'hindi.

Infotaula de geografia políticaDurban

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 29° 51′ 30″ S, 31° 01′ 30″ E / 29.8583°S,31.025°E / -29.8583; 31.025
EstatSud-àfrica
ProvínciaKwaZulu-Natal
Municipalitat metropolitanaeThekwini Metropolitan Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total595.061 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.634,06 hab./km²
Llengües més parladeszulú, anglès, afrikaans, hindi
Geografia
Superfície225,91 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud22 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1835
Identificador descriptiu
Codi postal4001 i 4000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic031 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webdurban.gov.za Modifica el valor a Wikidata

És un centre turístic important, però alhora el port de Durban és el més important de tot l'Àfrica (entre els generalistes) i allotja la terminal de contenidors més gran de l'hemisferi sud, a més d'un substancial sector industrial.

HistòriaModifica

Les proves arqueològiques de les muntanyes de Drakensberg suggereixen que l'àrea de Durban ha estat habitada per comunitats de caçadors-recol·lectors des del 100.000 aC. Aquestes persones vivien per tota la zona de KwaZulu-Natal fins que l'expansió dels agricultors i ramaders bantús del nord va veure el seu desplaçament, incorporació o extermini graduals. La història oral ha estat transmesa de generació en generació per la nació zulú, que eren habitants de la terra abans dels colonitzadors, però no hi ha història escrita de la zona fins que va ser albirada per l'explorador portuguès Vasco da Gama, que va navegar paral·lel al KwaZulu. -Costa de Natal durant el Nadal de 1497 mentre buscava una ruta d'Europa a l'Índia. Va anomenar la zona "Natal", o Nadal en portuguès.[5]

Poble abaMboModifica

El 1686, un vaixell de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals anomenat Stavenisse va naufragar a la costa oriental de Sud-àfrica. Alguns dels supervivents es van dirigir a la badia de Natal (Durban) on van ser acollits per la tribu Abambo, que estava dirigida pel cap Langalibale. La tripulació va començar a dominar l'idioma de la tribu i va ser testimoni dels seus costums. La tribu els va dir que la terra on vivia la gent d'Abambo s'anomenava Embo pels indígenes i que la gent era molt hospitalària. El 28 d'octubre de 1689, el galiot Noord va viatjar des de Table Bay fins a la badia de Natal per buscar la tripulació supervivent del Stavenisse i negociar un acord per comprar la badia. El Noord va arribar el 9 de desembre de 1689, després que la colònia holandesa del Cap va comprar la badia de Natal al poble d'Abambo per 1.650 lliures esterlines. Laurens van Swaanswyk va redactar un contracte formal i el va signar el cap del poble d'Abambo, amb la tripulació del Stavenisse fent de traductors.[6]

Primers colons europeusModifica

El 1822, el tinent James King, capità d'un vaixell britànic anomenat Salisbury, juntament amb el tinent Francis George Farewell, tots dos antics oficials de la Royal Navy de les Guerres Napoleòniques, es dedicaven al comerç entre el Cap i la badia de Delagoa. En un viatge de tornada al Cap el 1823, es van veure atrapats en una forta tempesta i van decidir fondejar a la badia de Natal. La travessia va sortir bé i van trobar àncora segura de la tempesta. El tinent King va decidir cartografiar la badia i va anomenar "illes Salisbury i Farewell". El 1824, el tinent Farewell, juntament amb una empresa comercial anomenada JR Thompson & Co., van decidir obrir relacions comercials amb Shaka, el rei zulú, i establir una estació comercial a la badia. Henry Francis Fynn, un altre comerciant de Delagoa Bay, també va participar en aquesta empresa. Fynn va sortir de la badia de Delagoa i va navegar cap a la badia de Natal en el bergantí Julia, mentre que Farewell va seguir sis setmanes més tard a l’Antílope. Entre ells hi javia 26 possibles pobladors, encara que només 18 es van quedar. En una visita al rei Shaka, Henry Francis Fynn va aconseguir fer-se amic del rei ajudant-lo a recuperar-se d'una punyalada que havia patit com a conseqüència d'un intent d'assassinat per part d'un dels seus germanastres. Com a mostra de la seva gratitud, el rei Shaka va concedir a Fynn una "faixa de costa de 25 milles". El 7 d'agost de 1824 van concloure les negociacions amb el rei Shaka per a una cessió de terres, inclosa la badia de Natal i terres que s'estenen deu milles al sud de la badia, vint-i-cinc milles al nord de la badia i cent milles terra endins. Farewell va prendre possessió d'aquesta subvenció i va aixecar l’Union Jack amb un Royal Salute, que consistia en 4 trets de canó i vint trets de mosquet. Només quedaven sis dels divuit aspirants a colons originals, i aquests sis es poden considerar els fundadors de Port Natal com a colònia britànica. A aquests sis es van unir el tinent James Saunders King i Nathaniel Isaacs el 1825.

La ciutat moderna de Durban data, doncs, del 1824, quan l'assentament es va establir a la riba nord de la badia prop de l'actual plaça Farewell.[7]

Durant una reunió de 35 residents europeus al territori de Fynn el 23 de juny de 1835, es va decidir construir una ciutat capital i anomenar-la "D'Urban" en honor a Sir Benjamin D'Urban, que era el governador de la Colònia del Cap en aquell moment.[8]

República de NatalModifica

Els Voortrekkers van establir la República de Natal el 1839, amb la seva capital a Pietermaritzburg.

La tensió entre els Voortrekkers i els zulús va portar al governador de la Colònia del Cap a enviar una força sota el comandament del capità Charlton Smith per establir el domini britànic a Natal, per por de perdre el control britànic a Port Natal. La força va arribar el 4 de maig de 1842 i va construir una fortificació que més tard seria The Old Fort. La nit del 23 al 24 de maig de 1842 els britànics van atacar el campament de Voortrekker a Congella. L'atac va fracassar i els britànics van haver de retirar-se al⁷ seu campament que va ser assetjat. El comerciant local Dick King i el seu servent Ndongeni van poder escapar del bloqueig i van viatjar fins a Grahamstown, a una distància de catorze dies per demanar reforços. Els reforços van arribar a Durban 20 dies després; els Voortrekkers es van retirar i es va aixecar el setge.[9]

Un greu conflicte amb la població zulú va provocar l'evacuació de Durban i, finalment, els afrikaners van acceptar l'annexió britànica el 1844 sota pressió militar.

Insignia històrica de DurbanModifica

Quan el 1854 es va proclamar el municipi de Durban, el consistori es va haver de procurar un segell per als documents oficials. El segell es va crear el 1855 i es va substituir el 1882. El nou segell contenia un escut d'armes sense casc ni mantell que combinava els escuts de Sir Benjamin D'Urban i Sir Benjamin Pine. L'any 1906 es va presentar una sol·licitud per registrar l'escut al College of Arms, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada perquè el disseny implicava que D'Urban i Pine eren marit i muller. No obstant això, l'escut va aparèixer als documents del consistori a partir del 1912 aproximadament. L'any següent es va afegir un casc i un mantell a la papereria del consistori i al nou segell de la ciutat que es va fer l'any 1936. El lema diu "Debile principium melior fortuna sequitur": "La millor fortuna segueix un començament humil".>>

El blasó de les armes registrat per l'Oficina d'Heràldica de Sud-àfrica i concedit a Durban el 9 de febrer de 1979. L'escut d'armes va caure en desús amb la reorganització de l'estructura del govern local de Sud-àfrica l'any 2000. El segell es va deixar d'utilitzar l'any 1995.[10][11]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ «City nicknames in SA and across the world» (en anglès americà). [Consulta: 21 agost 2022].
  2. ↑ The names and the naming of Durban Website natalia.org.za (pdf).
  3. ↑ Statistics South Africa, Community Survey, 2007, Basic Results Municipalities (pdf-file) Arxivat 2013-08-25 a Wayback Machine. Consultat en 23/3/2008
  4. ↑ Statistics South Africa, Community Survey, 2007, Basic Results Municipalities (pdf file) Arxivat 2013-08-25 a Wayback Machine..
  5. ↑ Eric A. Walker. «Chapter I: The discovery». A: A History of Southern Africa. Londres: Longmans, 1964. 
  6. ↑ History of South Africa 1486 - 1691, George McCall Theal, London 1888.
  7. ↑ Eric A. Walker. «Chapter VII: The period of change 1823–36». A: A History of Southern Africa. Londres: Longmans, 1965. 
  8. ↑ Adrian Koopman. «The Names and the Naming of Durban». Natal, the Journal of the Natal Society. Arxivat de l'original el 3 novembre 2007. [Consulta: 9 juliol 2008].
  9. ↑ T.V. Bulpin. «Chapter XII: Twilight of the Republic». A: Natal and the Zulu Country. Cape Town: T.V. Bulpin Publications, 1977. 
  10. ↑ Bruce Berry. «Durban (South Africa) – Flags of the World», 08-05-2006. Arxivat de l'original el 13 juny 2010. [Consulta: 8 juliol 2010].
  11. ↑ Ralf Hartemink. «Durban – Civic Heraldry of South Africa». Arxivat de l'original el 5 desembre 2010. [Consulta: 8 juliol 2010].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Durban
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Durban&oldid=31409029»