Jaume Pi i Sunyer

metge català

Jaume Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà, 5 de gener de 1851 - ibídem, 16 d'abril de 1897) fou un metge català.

Infotaula de personaJaume Pi i Sunyer
Biografia
Naixement1851 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1897 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge, professor d'universitat i escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de la Santa Creu i Sant Pau
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsSantiago Pi i Sunyer
August Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fou pare d'August Pi i Sunyer, Carles Pi i Sunyer, Santiago Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer. Pel fet d'estar casat amb la seva cosina Carolina Sunyer i Quintana, empordanesa com ell, tant el pare com els seus fills portaren els mateixos cognoms Pi i Sunyer. El seu sogre fou el seu oncle, metge i polític de renom, Francesc Sunyer i Capdevila.

Estudià a Figueres a l'IES Ramon Muntaner. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitzà a la Universitat de Madrid el 1874. Un cop llicenciat tornà a Barcelona, i va començar la seva carrera mèdica a l'Hospital de la Santa Creu. El 1883 fou nomenat professor clínic de la facultat de Medicina i catedràtic de patologia general de la Universitat de Barcelona, on va voler donar un impuls decisiu a l'ensenyament clínic, que desenvoluparien més tard els seus fills.

Era molt amic de Ramon Turró i Darder, qui va deixar el periodisme que exercia a Madrid quan el va nomenar ajudant seu de càtedra, per tal que desenvolupés la investigació científica de laboratori. Fou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i formà part del comitè de redacció de La Gaceta Médica Catalana, on va publicar la major part del seu treball.

Va morir a Roses el 16 d'abril de 1897.[1]

ObresModifica

  • Doctrina moderna del edema (1886)
  • Problema actual de la Patología (1896)

ReferènciesModifica

  1. «Esquela». La Vanguardia, 18-04-1897, pàg. 1.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica