Joaquim de Siena
Joaquim de Siena (Siena, República de Siena, 1258 - 16 d'abril de 1306) fou un frare servita, destacat per la seva caritat i devoció envers la Mare de Déu. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Chiaramonte; Gioacchino da Siena 1258 Siena (Toscana, Itàlia) |
| Mort | 10 abril 1305 (46/47 anys) Siena |
| Sepultura | Santa Maria dei Servi (Siena) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Servents de Maria |
| Religiós i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Venerat des de la seva mort; culte confirmat el 14 d'abril de 1609 , Roma nomenat per Pau V |
| Pelegrinatge | S. Maria dei Servi |
| Festivitat | 16 d'abril |
| Iconografia | Hàbit servita |
Biografia modifica
Nasqué a Siena el 1258, i fou anomenat Chiaramonte. Només a partir del segle xvi es comença a vincular a les famíies Pelacani i Piccolomini, però no hi ha cap prova d'aquests parentius a la primera biografia conservada, escrita només alguns anys després de la seva mort, potser obra de Lamberto da Prato.
Molt devot de la Mare de Déu, ingressà a l'Orde dels Servents de Maria només amb catorze anys, com a germà llec. El rebé al convent Filippo Benizi que n'era prior general, tot i que les constitucions de l'orde prohibien admetre ningú menor de setze anys. En ingressar, adoptà el nom de Joaquim.
Passà la resta de la seva vida a Santa Maria dei Servi de Siena, llevat d'un any passat a la comarca d'Arezzo, en 1288, convent aquest que destacava pel rigor de la seva disciplina i la fama de santedat (a més de Joaquim, també hi visqué, cap al 1290, el futur sant Pel·legrí Laziosi). Retornà a Siena i ja no en sortí més; hi destacava per la humilitat, la vocació de servei, l'obediència i la contemplació. Patia epilèpsia[1] Emmalaltí i tenia úlceres en algunes parts del cos, que ell amagava als seus companys. Morí el 1306, en Divendres Sant, als 47 anys.
Veneració modifica
Als cinc anys de morir, van començar a atribuir-se miracles a la seva intercessió i d'exvots portats al seu sepulcre o a l'altar que se li havia dedicat i on se'n portaren relíquies. Entre 1320 i 1335, un escultor sienès desconegut esculpí el retaule de marbre del seu sepulcre, amb la seva vida i alguns miracles que feu en vida.
El Consell General de la Campana del municipi de Siena, en març de 1320, ja en parla de les festes del beat; el 19 d'abril de 1329 decreta que a la festa del beat, celebrada a l'església dels servites el dilluns de Pasqua, hi intervinguessin els Nou, el Podestà, el capità del poble i altres alts funcionaris municipals.
Pau V n'aprovà el culte el 14 d'abril de 1609. Les restes del beat, posades en 1636 en una arca de fusta, foren col·locades al transsepte, a la banda de l'Evangeli. L'orde servita en celebra la festa el 3 de febrer.
Notes modifica
- ↑ Una llegenda pietosa diu que la va contreure a Arezzo, quan en un hospital, i veient un epilèptic durant un atac, demanà a Déu que li traspassés la malaltia per deslliurar-ne el malalt.