Obre el menú principal

Joaquim de Siena (Siena, República de Siena, 1258 - 16 d'abril de 1306) fou un frare servita, destacat per la seva caritat i devoció envers la Mare de Déu. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personaBeat Joaquim de Siena
San Clemente in Santa Maria dei Servi seen from Facciatone - Siena 2016 (2).jpg
Siena, amb el convent servita de San Clemente in Santa Maria dei Servi, lloc on visqué i morí el beat
Biografia
Naixement Chiaramonte; Gioacchino da Siena
1258
Siena (Toscana, Itàlia)
Mort 16 d'abril de 1306
Siena
Lloc d'enterrament Santa Maria dei Servi (Siena) 
Activitat
Orde religiós Servents de Maria
Religiós i confessor
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació Venerat des de la seva mort; culte confirmat el 14 d'abril de 1609 , Roma nomenat per Pau V
Pelegrinatge S. Maria dei Servi
Festivitat 16 d'abril
Iconografia Hàbit servita
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué a Siena el 1258, i fou anomenat Chiaramonte. Només a partir del segle XVI es comença a vincular a les famíies Pelacani i Piccolomini, però no hi ha cap prova d'aquests parentius a la primera biografia conservada, escrita només alguns anys després de la seva mort, potser obra de Lamberto da Prato.

Molt devot de la Mare de Déu, ingressà a l'Orde dels Servents de Maria només amb catorze anys, com a germà llec. El rebé al convent Filippo Benizi que n'era prior general, tot i que les constitucions de l'orde prohibien admetre ningú menor de setze anys. En ingressar, adoptà el nom de Joaquim.

Passà la resta de la seva vida a Santa Maria dei Servi de Siena, llevat d'un any passat a la comarca d'Arezzo, en 1288, convent aquest que destacava pel rigor de la seva disciplina i la fama de santedat (a més de Joaquim, també hi visqué, cap al 1290, el futur sant Pel·legrí Laziosi). Retornà a Siena i ja no en sortí més; hi destacava per la humilitat, la vocació de servei, l'obediència i la contemplació. Patia epilèpsia[1] Emmalaltí i tenia úlceres en algunes parts del cos, que ell amagava als seus companys. Morí el 1306, en Divendres Sant, als 47 anys.

VeneracióModifica

Als cinc anys de morir, van començar a atribuir-se miracles a la seva intercessió i d'exvots portats al seu sepulcre o a l'altar que se li havia dedicat i on se'n portaren relíquies. Entre 1320 i 1335, un escultor sienès desconegut esculpí el retaule de marbre del seu sepulcre, amb la seva vida i alguns miracles que féu en vida.

El Consell General de la Campana del municipi de Siena, en març de 1320, ja en parla de les festes del beat; el 19 d'abril de 1329 decreta que a la festa del beat, celebrada a l'església dels servites el dilluns de Pasqua, hi intervinguessin els Nou, el Podestà, el capità del poble i altres alts funcionaris municipals.

Pau V n'aprovà el culte el 14 d'abril de 1609. Les restes del beat, posades en 1636 en una arca de fusta, foren col·locades al transsepte, a la banda de l'Evangeli. L'orde servita en celebra la festa el 3 de febrer.

NotesModifica

  1. Una llegenda pietosa diu que la va contreure a Arezzo, quan en un hospital, i veient un epilèptic durant un atac, demanà a Déu que li traspassés la malaltia per deslliurar-ne el malalt.

BibliografiaModifica