Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 [1] - 15 de novembre de 1920[2]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Pompeyo Gener Babot 23 juny 1846 Barcelona |
| Mort | 15 novembre 1920 (74 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Positivisme i catalanisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, assagista |
| Nom de ploma | Peius J.M. Buscaengrunas |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de Cambrils, i de Magdalena Babot, natural de Beseit, va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Amic de Ramon Casas des de la infància. Les seves famílies eren amigues.[3] Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment modernista, viatjà sovint per diversos països d'Europa, acompanyat en diverses ocasions per Apel·les Mestres. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.[4] Va contribuir a la gestació del modernisme.[5] Víctor Balaguer li va encarregar que guiés el seu bibliotecari Joan Oliva i Milà per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.[6]
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia republicana i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra Heretgies del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.
Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L'Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut.[7] Com a assagista, una de les seves obres, Un somni futurista espaterrant, publicada el 1910 és un dels primers relats de ciència-ficció en català.[8] Com a curiositat, Gener apareix com a personatge a la novel·la Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Vallès.[8]
Obres publicades modifica
- La Mort et le Diable (1880)
- Los cent consells del Consell de Cent (1891)
- Literaturas malsanas (1894)
- El caso Clarín (1894)
- Amigos y maestros (1898)
- Senyors de paper! (1901-02)
- Inducciones. Ensayos de Filosofia y de Crítica (1901)
- Historia de la literatura (1902)
- Leyendas de amor (1902)
- Monòlegs Humorístics (1903)
- L’agència d’informes comercials (1905)
- La Muerte y el Diablo (1907)
- Dònes de cor (1907)
- Un somni futurista espaterrant (1910)
- Intelecto y Belleza (1916)
- Coses d'en Peius, pòstuma (1922)
- Últimos momentos de Miguel Servet
- Filosofemas.
- Un pontífice del oculistmo
- El intelecto helénico.
- Servet. Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo.
- Monòlegs humorístics i extravagants. Martorell: Adesiara Editorial, 2023.
Fons personal modifica
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats de Pompeu Gener i de personatges del món de la cultura i l'espectacle. Les fotografies estan dedicades i mostren la relació que Peius, nom amb què es coneixia Pompeu Gener, mantingué amb el moviment cultural del seu temps.[9]
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva, també, una part del fons personal de Pompeu Gener, en aquest cas integrat per documentació per a les seves memòries, treballs periodístics, manuscrits de teatre i correspondència.[10]
-
Monòlegs humorístics de Pompeyus Gener, publicats a Barcelona l'any 1903 -
Peius vist per Ramon Casas (MNAC). -
Peius vist per Francesc Inglada (MNAC).
_Retrat_de_Pompeu_Gener_-_Francesc_Inglada_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Naixements.1846.Llibre 2.Registre núm.429». Catàleg en línia de l'Arxiu Municipal de Barcelona, 23-06-1846. [Consulta: 24 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Los que mueren - Pompeyo Gener». La Vanguardia, 16-11-1920, pàg. 18.
- ↑ Gener, Pompeyo, 1848-1920.. Mis antepasados y yo : apuntes para unas memorias. 1. ed. Lleida: Punctum & Aula Màrius Torres, 2007, p. 85-91. ISBN 978-84-934802-8-8.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Vall i Ontiveros, Xavier. Pompeu Gener i el nacionalisme regeneracionista (1887-1906): La intel·lectualitat, la nació i el poder a Catalunya. (Tesi: Doctorat). Universitat Autònoma de Barcelona, 2012-10-03.
- ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 56. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ Revista Coup de fouet
- ↑ 8,0 8,1 Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció. Antologia a cura d'A. Munné-Jordà. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció "El Garbell", Desembre de 1985, p. 172. ISBN 84-297-2373-0.
- ↑ Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 266. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ Inventari del Fons personal de Pompeu Gener. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Bibliografia modifica
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- Gener, Pompeyo. Mis antepasados y yo. Barcelona: Punctum, 2007, p. 361pp. (Philologica). ISBN 978-84-934802-8-8.
Enllaços externs modifica
- Fons Pompeu Gener de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona[Enllaç no actiu]. Catàleg en línia
- Pompeu Gener i Babot a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
- ‘Peius' Gener.per JORDI LLOVET .l Diari Ara el
- https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pompeu-gener-i-babot