Virolet

revista infantil i suplement del patufet

Virolet és una revista infantil amb periodicitat setmanal que va aparèixer el gener de 1922 com a suplement de la revista En Patufet. El redactor i l'administrador de la revista era Cardenal Casañas. Era editada per la mateixa empresa editora d'En Patufet, la llibreria de Josep Bagunyà. Pel que fa al format de la revista, el número tenia 8 pàgines amb una grandària de 300x210 mm. S'imprimia a la casa E. I J. Solà al carrer de València, 200 de Barcelona. Tanmateix, a partir de l'any 1924, es va començar a imprimir a una impremta de la llibreria Josep Bagunyà al carrer de Muntaner que tenia una rotativa que imprimia a 4 colors. La subscripció anual costava 5,50 pessetes i el número sol, 0,10 pessetes.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesVirolet
Portada revista Virolet.jpg
Portada de la revista "Virolet" Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciógener 1922 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Virolet va desaparèixer el 3 de gener de 1931, 9 anys més tard d'haver-se engegat, amb un total de 469 números publicats. La seva desaparició va coincidir amb el naixement d'una altra revista infantil de l'empresa d’En Patufet anomenada l’Esquitx.[2]

Temes i col·laboradorsModifica

La revista portava per subtítol: Noi bellugadís i alegre, que no s'està mai quiet. Virolet anava dedicada d'una manera molt específica als infants de pocs anys. Hi predominaven els ninots damunt dels textos, les historietes, els acudits i les auques. També hi havia grans obres de la literatura universal molt ben il·lustrades.[2]

Entre els col·laboradors de la revista trobem a Josep Carner, Apel·les Mestres, Joaquim Ruyra i Oms, Martínez i Ferrando, Carles Soldevila, Clovis Eimeric i Josep Maria Folch i Torres, entre altres. També hi havia dibuixants com Junceda i Cornet, Lola Anglada, Josep Serra i Massana, etc.[3] Virolet constitueix una de les temptatives més reeixides de revista infantil en català”.[3]

ReferènciesModifica

  1. GIVANEL, Joan. Bibliografia catalana: premsa. Barcelona: Institució Patxot, 1931-1937(1070)
  2. 2,0 2,1 TORRENT, Joan; TASIS, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966.(volum I- pàg. 588)
  3. 3,0 3,1 «Virolet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica