Viquipèdia

Jocs Olímpics d'Estiu de 1920

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, oficialment Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Anvers (Bèlgica) entre el 14 d'agost i el 12 de setembre de 1920. Hi van participar 2.626 atletes, entre ells 65 dones, de 29 comitès diferents que van competir en 154 proves de 22 esports olímpics diferents.

Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics d'Anvers de 1920
Cerimònia d'obertura14 d'agost de 1920
Inaugurats perAlbert I de Bèlgica
Cerimònia de clausura12 de setembre de 1920
Comitès participants29
Atletes participants2.626
Homes2.561
Dones65
Esdeveniments154 de 22 esports
Jurament Olímpic dels atletesVictor Boin
Jurament Olímpic dels jutgesno realitzat
Flama Olímpica-
Mascota-
Estadi OlímpicEstadi Olímpic d'Anvers
Països participants en els Jocs Olímpics de 1920. Les nacions ombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Antecedents

modifica

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1916 que s'havien de celebrar a la ciutat de Berlín, capital de l'imperi Alemany, es van haver de cancel·lar a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les seqüeles de la guerra i la Conferència de Pau de París, realitzada el 1919, afectaren els Jocs Olímpics no només a causa dels nous estats que es crearen en acabar la guerra, sinó també per l'aplicació de les sancions adoptades contra les nacions que van perdre la guerra i que foren acusades d'iniciar-la.

Budapest havia estat la ciutat seleccionada per a acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 per sobre de les candidatures d'Amsterdam i Lió, però com que l'Imperi Austrohongarès havia estat un aliat de l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial els Jocs van ser traslladats a Anvers l'abril de 1919, per retre tribut a les víctimes de la Primera Guerra Mundial.

Comitès participants

modifica

Participaren un total de 29 comitès nacionals, una més que en els anteriors Jocs d'Estocolm. Hongria, Alemanya, Àustria, Bulgària i Turquia foren excloses d'aquests Jocs per la seva participació en la Primera Guerra Mundial, exclusió que en el cas alemany durà fins al 1925. Dels nous estats creats després de la Guerra Mundial només participaren Estònia, Finlàndia (com a successora del Gran Ducat de Finlàndia) i Txecoslovàquia (com a successora de Bohèmia, que havia participat en les edicions de 1900, 1908 i 1912).

L'Argentina (anteriorment hi havien participat els seus atletes de forma individual), Iugoslàvia, el Brasil i Mònaco van participar per primera vegada en uns Jocs Olímpics. Nova Zelanda, que en les edicions de 1908 i 1912 havia competit en l'equip d'Australàsia juntament amb Austràlia, va competir amb el seu propi equip per primera vegada.[1]

Esports disputats

modifica

Un total de 22 esports foren disputats en aquests Jocs Olímpics, realitzant-se un total de 154 proves. La boxa, el joc d'estirar la corda, l'halterofília, el patinatge artístic, el polo, el tir amb arc, el rugbi foren reincorporats, s'eliminà el beisbol i s'introduí per primer cop l'hoquei sobre gel. Així mateix es realitzà una prova de demostració del korfball i es realitzà una nova prova d'arts.


  Esports als Jocs Olímpics d'Anvers

Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Joc d'estirar la corda | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre gel | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Patinatge artístic | Pentatló modern | Polo | Rem | Rugbi | Salts | Tennis | Tir | Tir amb arc | Vela | Waterpolo
demostració: Art | Corfbol

Seus

modifica

Fets destacats

modifica
 
Paavo Nurmi, un dels grans vencedors dels Jocs.

Per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics es realitzà el jurament olímpic, s'enlairaren coloms com a símbol de pau i fou hissada la bandera olímpica. Així mateix els participants en els Jocs Olímpics només podien participar-hi com a representants dels seus Comitès Olímpics Nacionals.

En aquests jocs debutà l'atleta Paavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la competició. L'esgrimista italià Nedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or, liderant així les victòries del seu equip. El nedador Duke Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la guerra i, novament, Oscar Swahn es convertí en el medallista de més edat en uns Jocs Olímpics en aconseguir la medalla de plata en una de les proves de tir als 72 anys.

Medaller

modifica
Article principal: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu de 1920

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1920. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1920  
Posició País             Total
1   Estats Units 41 27 27 95
2   Suècia 19 20 25 64
3   Regne Unit 15 15 13 43
4   Finlàndia 15 10 9 34
5   Bèlgica 14 11 11 36
6   Noruega 13 9 9 31
7   Itàlia 13 5 5 23
8   França 9 19 13 41
9   Països Baixos 4 2 5 11
10   Dinamarca 3 9 1 13

Medallistes més guardonats

modifica
Categoria masculina
Nom CON Disciplina       Total
Willis Lee   Estats Units Tir olímpic 5 1 1 7
Lloyd Spooner   Estats Units Tir olímpic 4 1 2 7
Hubert Van Innis   Bèlgica Tir amb arc 4 2 0 6
Carl Osburn   Estats Units Tir olímpic 4 1 1 6
Nedo Nadi   Itàlia Esgrima 5 0 0 5
Otto Olsen   Noruega Tir olímpic 3 2 0 5
Larry Nuesslein   Estats Units Tir olímpic 2 1 2 5
Julien Brulé   França Tir amb arc 1 3 1 5
Categoria femenina
Nom CON Disciplina       Total
Ethelda Bleibtrey   Estats Units Natació 3 0 0 3
Suzanne Lenglen   França Tennis 2 0 1 3
Kathleen McKane   Regne Unit Tennis 1 1 1 3
Frances Schroth   Estats Units Natació 1 0 2 3
Irene Guest   Estats Units Natació 1 1 0 2
Margaret Woodbridge   Estats Units Natació 1 1 1 2
Dorothy Holman   Regne Unit Tennis 0 2 0 2

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ (anglès) Olympic Countries Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Olímpics d'Estiu de 1920
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics_d%27Estiu_de_1920&oldid=34193085»