L'Alfàs del Pi

municipi del País Valencià

L'Alfàs del Pi és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Infotaula de geografia políticaL'Alfàs del Pi
Escut de l'Alfàs del Pi
Escut de l'Alfàs del Pi Modifica el valor a Wikidata
Playa del Racó del Albir.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de l'Alfàs del Pi respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 34′ 46″ N, 0° 06′ 07″ O / 38.579444444444°N,0.10194444444444°O / 38.579444444444; -0.10194444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarquesMarina Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total20.482 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.057,95 hab/km²
GentiliciAlfassí, Alfassina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície19,36 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud88 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialBenidorm
Dades històriques
PatrociniJosep de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDivendres
Festa majorDel 31 d'octubre al 10 de novembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicente Arqués Cortés Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03580 i 03581 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE03011 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03011 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc weblalfas.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El terme municipal té 19,30 km². Cal destacar la serra Gelada que és un paratge poblat de pins, on es troba el far. Amb 4 quilòmetres de costa, l'Alfàs del Pi compta amb bones platges com la del Racó de l'Albir, factor determinant per al desenvolupament turístic del municipi.

NuclisModifica

El municipi està dividit en dos nuclis importants: l'Alfàs, que és el nucli principal, i l'Albir, situat a la vora de la mar als peus de Serra Gelada i forma un contínuum amb Benidorm i Altea.

LímitsModifica

El terme municipal limita amb els d'Altea, Benidorm i La Nucia.

AccésModifica

S'accedeix a l'Alfàs del Pi per l'autopista AP-7 (eixida 65) o per la carretera nacional N-332 que creua el terme entre els nuclis de l'Alfàs i l'Albir.

HistòriaModifica

La denominació del lloc prové del topònim àrab al-fas que significa "terra fèrtil". L'afegit "del Pi" se li dóna pel pi que els alfassins que volien la independència de Polop van plantar a la plaça l'any 1786 i que posteriorment s'ha anat replantant. L'origen de la vida és la d'un castell morisc erigit per defensar dels atacs de la pirateria barbaresca la veïna població de Polop, de la qual baronia depenia i rebia el nom. La seua economia tradicional es basava en arbres fruitals i ametlers. Actualment el turisme és la seua principal font d'ingressos.

Existeix un jaciment arqueològic junt a la platja d'Albir on es mostra la presència de colons romans durant els segles II a IV de la nostra era. Compartien l'espai amb una població que, assentada allí des del Neolític, havia experimentat a partir del segle V aC. la presència de grups d'ibers que deixaren importants vestigis i toponímia en la comarca.

Són molt limitats els vestigis de la dominació àrab de la zona (711 a 1258), però un dels factors més decisius de la localitat s'ha de buscar en els enfrontaments que al llarg dels segles XVII i XVIII hagué de patir tota la comarca per part dels pirates i corsaris nord-africans.

Al segle XVI, el nom del municipi va ser Alfàs del Polop. Durant aquelles dates, la baronessa Beatriz Fajardo de Mendoza inicia la construcció d'un sistema de rec, l'anomenat Reig Major d'Alfàs, amb el fi d'augmentar la riquesa agrícola de les seues terres. Es tracta d'una séquia que recull les seues aigües en el Mont Ponotx i que transcorre per les poblacions de Polop de la Marina, La Nucia, l'Alfàs del Pi i Benidorm.

Pel seu recorregut s'instal·laren una gran quantitat de sénies, algunes de les quals encara estan en peu, a més a més de fonts i safareigs. Eixa xarxa de séquies, que hui dia encara funciona, va fomentar un notable augment de la producció agrícola i de la població assentada a la zona. Finalment, en 1836, l'Alfàs s'independitza de Polop i passa a anomenar-se l'Alfàs del Pi, en honor del pi plantat en 1786 a la plaça Major, amb la qual cosa eixe arbre va passar a simbolitzar una fita d'independència municipal.

Des dels 250 veïns censats en 1836, l'Alfàs del Pi s'ha convertit en una població amb vora 22.000 habitants. És un dels municipis alacantins més turístics de la Costa Blanca, amb més de cent nacionalitats diferents convivint en una perfecta qualitat de vida. Tot i això, el seu nucli urbà encara conserva racons de l'antiga vila. Els carrers Baldons, Calvari, el Gall o Baixa, amb el seu traçat estret i les seues cases tradicionals, o la plaça Major, amb el pi i l'església de Sant Josep, evoquen una època on la vida s'organitzava al voltant dels cercles agrícoles.

Demografia i EconomiaModifica

El seu veïnatge amb Benidorm va ser la causa que es vera beneficiada per l'auge turístic de la dècada dels seixanta i que en tan sols cinc anys, entre 1960 i 1965, veiés augmentada la seua població en un 45%: els 1.400 habitants (alfassins) a les primeries dels setanta van passar a ser en els trenta anys següents (cens de 2002) 15.848. A la població s'han instal·lat ciutadans de fins a 64 nacionalitats diferents que, a hores d'ara, ja superen en el cens als autòctons. El poble s'ha vist afligit sota la influència d'altres cultures i llengües, per tant la llengua pròpia del municipi ha quedat estancada i l'escàs interés del govern local dificulta el seu ús normalitzat. Malgrat que la principal riquesa del municipi és el turisme manté una vigorosa agricultura amb tarongers, nesprers, oliveres, ametlers, etc.

Evolució demogràfica
1857 1887 1910 1930 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2000 2002 2004 2006 2008 2011
1.035 1.200 1.138 1.104 952 955 2.527 5.040 6.671 12.547 14.139 15.848 14.656 18.469 20.939 21.670

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 14 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Podem.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - l'Alfàs del Pi

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Vicente Arques Cortés 3.369 59,51% 14 ( +2)
Partit Popular   Juan Rodenas Soler 1.018 17,98% 4 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Isabel Torres Limiñana 546 9,64% 2 ( )
Podem   Antonio Muñoz Pina 466 8,23% 1 ( -1)
Altres candidatures[a]   223 3,94% 0
Vots en blanc   39 0,69%
Total vots vàlids i regidors 5.661 100 % 21
Vots nuls 68 1,19%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.729 54,08%**
Abstenció 4.865* 45,92%**
Total cens electoral 10.594* 100 %**
Alcalde: Vicente Arques Cortés (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[2] Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2007 l'alcalde de l'Alfàs del Pi és Vicente Arques Cortés de PSPV-PSOE.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Antonio Fuster García PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Antonio Fuster García
Juan Davó Soler
AIDDA[b]
PP
03/07/1999
22/05/2002
Moció de censura PP+PSOE
--
2003–2007 Gabriel Such Pérez PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Vicente Arques Cortés PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

AgermanamentsModifica

MonumentsModifica

 
Torre Bombarda
  • Torre Bombarda. Restes d'una torre de guaita que formava part d'un sistema de vigilància i defensa de la ciutat situada a la Serra Gelada. El 1985 va ser declarada Bé d'Interès Cultural.
  • Església del Bon Crist de l'Encert. Edifici de 1784.
  • Necròpoli i termes romanes.

Llocs d'interésModifica

  • Serra Gelada. Serra a escassa distància del municipi declarada parc natural que permet la pràctica del senderisme.
  • Castell Comte d'Alfàs. Parc d'atraccions amb recreacions medievals i instal·lacions hostaleres.

FestesModifica

  • Festes de la Creueta. L'1 de maig se celebra una festa al voltant de la Creu de Pedra situada al carrer Ferreries de l'Alfàs amb actes religiosos i populars.
  • Festes de l'Albir. Festes estiuenques del nucli de l'Albir, al voltant del 15 d'agost. Són de caràcter popular.
  • Festes del Jubileu i del Crist del Bon Encert. Festes majors del municipi, del 7 al 10 de novembre.
  • Copletes. El mes de setembre, se celebra la festa de caràcter tradicional i folklòric on es canten coples i es ballen danses.

CulturaModifica

Pel juliol s'hi celebra el Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi que en 2015 ha arribat a la seua 27a edició. També el municipi compta amb el Festival L'Alfàs en Jazz (amb 20 edicions, el 2014) i que se celebra en octubre, i d'altres esdeveniments culturals que consoliden una nodrida agenda.

Personatges il·lustresModifica

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. També participà a les eleccions municipals de 2019 Vox (223 vots, 3,94%) que no va obtindre cap regidor.
  2. AIDDA són les sigles de l'Agrupación Independiente Democrática de l'Alfàs.

ReferènciesModifica

  1. Pingarrón, Mª José (Secretària accidental) «Acta del Ayuntamiento Pleno de fecha 15 de junio de 2019. Sesión extraordinaria, especial y constitutiva del Ayuntamiento y elección del alcalde. Primera convocatoria» (en castellà). Llibre d'actes dels plens municipals, 15-06-2019.
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 3 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de la Vila Joiosa «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 1-4. inserció 4534/2019 [Consulta: 3 abril 2020].
  4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a l'Alfàs del Pi», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. l'Alfàs del Pi. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 15 juny 2017].

Enllaços externsModifica