Cogomella esparracada
La cogomella esparracada[1] (Chlorophyllum rhacodes), també anomenada apagallums de cama blanca i paloma esparracada,[2][3] és una cogomella del grup de les cogomelles veres. Es caracteritza per l'envermelliment de la carn al tall i les grans escames del barret.
Chlorophyllum rhacodes  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Chlorophyllum | ||||||||
| Espècie | Chlorophyllum rhacodes Vellinga, 2002 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus rhacodes | ||||||||
| Sinònims | Macrolepiota rhacodes Agaricus rhacodes Agaricus rhacodes var. candidus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
_(d.j.b.)_01.jpg)
Taxonomia
modificaDescrita el 1835 com a Agaricus rachodes per Carlo Vittadini,[4] s'ha acceptat traslladar l'ortografia a Agaricus rhacodes per mantindre el sentit original. Else Vellinga[5][6]va combinar-la al gènere Chlorophyllum.
Descripció
modifica[7][8]Barret de fins a 20 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estès; recobriment superficial desfet en grans escames, de brunes a bru cremós, poligonals, disposades concèntricament, distants, que contrasten sobre un fons fibril·lós i blanc; escames poc adherides i de marges separats, lliures.
Làmines de blanques a cremoses, desiguals i lliures, distants de la cama, denses.
Cama poc ancorada al substrat, de fins a 20 cm de longitud i 3 cm de diàmetre, llisa, nua, sense escames, blanca o blanquinosa. S'enfosqueix al frec, de longitud similar al diàmetre del barret, amb peu bulbós, gros, de fins a 6 cm de diàmetre, però no abruptament bulbós; anell doble, engruixit, lliure, mòbil, fibril·lós, en forma de collaret, blanc però de revers bru, persistent.
Carn blanca, que en tallar-la pren un de color roig viu a roig safrà, més tard bru; olor i tast poc distintiu.
Esporada (6-13 x 5-9 µ) de color blanc, crema o groguenc.
Hàbitat
modificaDes de la primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de la muntanya mitjana, preferentment caducifolis, prats adobats, munts de compost o fulles en descomposició i en terra remogut[7][8][9]
Distribució geogràfica
modificaS'ha recol·lectat a Andorra, l'Alta Cerdanya,[9] Catalunya,[10] el País Valencià i Menorca.[11]
Espècies semblants
modificaSi la carn envermelleix de manera evident i la cama és llisa, la cogomella esparracada es pot confondre amb:
- La cogomella de làmines verdes (Chlorophyllum molybdites), de làmines madures tintades de verd per les espores.
- La cogomella de peu amb vora (Chlorophyllum brunneum), que té un anell simple, no doble i el bulb del peu emarginat.
- La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
- La cogomella terrosa (Chlorophyllum olivieri), d'escates de color beix, que no contrasten amb la superfície subjacent.
Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.
Comestibilitat
modificaÉs comestible, però pot causar trastorns gàstrics en algunes persones. Certs autors la consideren de qualitat superior a la cogomella (Macrolepiota procera).[9]
Referències
modifica- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Vittadini, Carlo. «Descrizione dei funghi mangerecci più comuni dell'Italia e de' velenosi che possono co' medesimi confondersi» p. 158, 1835.
- ↑ Vellinga, EC «New combinations in Chlorophyllum». Mycotaxon, 83, 2002, pàg. 415–417.
- ↑ «[javascript:popUp1("http://www.cybertruffle.org.uk/cyberliber/59575/0083/0416.htm") New combinations in Chlorophyllum]».
- ↑ 7,0 7,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 8,0 8,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 1. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, p. 1-264.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.