Rossinyol (bolet)
El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola[2][3] és un tipus de bolet excel·lent comestible, molt buscat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa…) és conegut com a vaqueta, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.
Cantharellus cibarius  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Cantharellus | ||||||||
| Espècie | Cantharellus cibarius Fr., 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Craterellus cibarius Cantharellus neglectus Cantharellus cibarius f. neglectus Cantharellus carneoalbus Cantharellus rufipes Cantharellus cibarius var. flavipes Cantharellus cibarius var. rufipes Cantharellus cibarius var. squamulosus Cantharellus cibarius subsp. squamulosus Cantharellus cibarius var. albidus Cantharellus cibarius var. albipes Cantharellus cibarius var. carneoalbus Cantharellus cibarius var. inodorus Cantharellus cibarius var. latifolius Cantharellus cibarius var. longipes Cantharellus cibarius var. multiramis Cantharellus cibarius var. nanus Cantharellus cibarius var. neglectus Cantharellus cibarius var. pallidifolius Cantharellus cibarius var. pallidus Cantharellus cibarius var. salmoneus Cantharellus cibarius var. squamosus Merulius alectorolophoides Merulius cibarius Agaricus alectorolophoides
| ||||||||
.svg){kind=icon}
Creix a Europa des d'Escandinàvia fins a la conca del Mediterrani, principalment als boscos de coníferes caducifolis.[2][4][5][6] Pel seu color i forma característics, és fàcil de distingir-lo dels bolets amb potencial toxicitat desaconsellats pel consum humà. Es cull normalment des de finals d'estiu fins a finals de tardor a Europa.[2]
Taxonomia
modificaAntigament, s'havien classificat altres bolets dins aquesta denominació. Mitjançant l'anàlisi d'ADN, des de llavors s'ha demostrat que són un grup d'espècies relacionades conegudes com a grup o complex d'espècies Cantharellus cibarius, amb C. cibarius sensu stricto restringit a Europa.[5][6][7] L'any 1997 es va identificar el C. formosus i C. cibarius var. roseocanus,[8] seguit de C. cascadensis el 2003[9] i C.californicus el 2008.[10] L'any 2018 es va descriure i seqüenciar una espècie asiàtica pertanyent al complex de C. cibarius, C. anzutake, registrada al Japó i Corea.[11]
Descripció
modificaÉs un bolet fàcil de detectar i reconèixer en la natura.[2] Amb una amplada de 3 a 10 cm i una llargada de 5 a 10 cm, el seu color varia del groc daurat a l'ataronjat.[2][4] Hi ha taques vermelles a la part superior del bolet quan està danyat.[12] El seu aroma és lleuger i el gust té similituds amb l'albercoc.[2][4] Té formes molt variables, amb barret irregular. Per exemple, n'hi ha de carns primes amb barret obert als castanyers, o colors grocs intensos amb barrets atapeïts en brucs i alzines.[13]
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.
Gastronomia
modificaEls rossinyols s'utilitzen en molts plats.[2][4] Té una carn dura i compacta molt apreciada[13] amb capacitat per absorbir aigua i especialment gustosa.[14] Es pot conservar assecant-lo o congelant-lo. No s'ha d'emprar en un forn per assecar-lo.[2] Es pot consumir tant cru com cuinat en plats molt diversos com estofats o arrossos.[15]
Perill de confusió
modificaHi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.[16] També es pot confondre amb la llengua de bou (Hydnum repandum).[17]
Referències
modifica- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Cantharellus cibarius Fr. - Chanterelle». First Nature, 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ «Golden chanterelle (girolle)». Missouri Department of Conservation, 2020. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Learn about chanterelle mushrooms». Forbes Wild Foods, 13-04-2017. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Cantharellus "cibarius"». [Consulta: 1r setembre 2018].
- ↑ 6,0 6,1 Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie; Olariaga, Ibai «Setting the Record Straight on North American Cantharellus». Cryptogamie, Mycologie, 37, 3, 9-2016, pàg. 405–417. DOI: 10.7872/crym/v37.iss3.2016.405.
- ↑ Thorn, R. Greg; Kim, Jee In; Lebeuf, Renée; Voitk, Andrus «The golden chanterelles of Newfoundland and Labrador: a new species, a new record for North America, and a lost species rediscovered». Botany, 95, 6, 6-2017, pàg. 547–560. Arxivat de l'original el 5 d’agost 2021. DOI: 10.1139/cjb-2016-0213 [Consulta: 2 octubre 2019].
- ↑ Redhead, S.A.; Norvell, L.L.; Danell, E. «Cantharellus formosus and the Pacific Golden Chanterelle harvest in Western North America». Mycotaxon, 65, 1997, pàg. 285–322.
- ↑ «Analysis of nrDNA sequences and microsatellite allele frequencies reveals a cryptic chanterelle species Cantharellus cascadensis sp. nov. from the American Pacific Northwest». Mycological Research, 107, 10, 2003, pàg. 1163–77. DOI: 10.1017/s0953756203008475. PMID: 14635765.
- ↑ Arora, D.; Dunham, S.M. «A new, commercially valuable chanterelle species, Cantharellus californicus sp. nov., associated with live oak in California, USA». Economic Botany, 62, 3, 2008, pàg. 376–91. Arxivat de l'original el 2018-12-22. DOI: 10.1007/s12231-008-9042-7 [Consulta: 17 juliol 2023].
- ↑ Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie; Ryoo, Rhim; Ka, Kang-Hyeon; Antonín, Vladimír «New Cantharellus species from South Korea» (en anglès). MycoKeys, 76, 22-12-2020, pàg. 31–47. DOI: 10.3897/mycokeys.76.58179. ISSN: 1314-4049. PMC: 7772287. PMID: 33384572.
- ↑ «Cantharellus "cibarius" (MushroomExpert.Com)». [Consulta: 22 octubre 2019].
- ↑ 13,0 13,1 Font, Jaume Carles i. La cuina tradicional dels bolets (segona edició). Cossetània Edicions, 2002, p. 53. ISBN 978-84-95684-99-8.
- ↑ Gràcia, Enric. Puc sembrar rovellons al meu jardí?. Enric Gràcia, 2006, p. 173. ISBN 978-84-7871-765-1.
- ↑ Giró, Josep Lladonosa i. La cuina catalana: 800 receptes d'avui i de sempre. Penguin Random House Grupo Editorial España, 2022-11-17. ISBN 978-84-18033-92-6.
- ↑ Phillips, Roger. Mushrooms and Other Fungi of North America. Buffalo, NY: Firefly Books, 2010, p. 248. ISBN 978-1-55407-651-2.
- ↑ Rius, Jordi; Batlle, Albert; Grau, Albert; Marieges, Albert. Mushtool, las setas: La app en libro (en castellà). Mushtool, 2014-09-08. ISBN 978-84-617-1246-5.
