Rossinyol (bolet)
El rossinyol[1] (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible, i molt cercat. En algunes regions de Catalunya (Gironès, Alta Garrotxa...) és conegut com a vaqueta, picornell a Mallorca, i a Cerdanya també se'n diu bolet de vaca.
Cantharellus cibarius  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Cantharellus | ||||||||
| Espècie | Cantharellus cibarius Fr., 1821 | ||||||||
DescripcióModifica
És tot massís i de color groguenc, groc daurat o ataronjat, però el peu és més atenuat a la base. El barret, de 4 a 10 cm, primer és convex, després aplanat deprimit i finalment en forma d'embut; el seu marge és ondulat. Fa una olor agradable, afruitada, i el seu gust és dolç.
Els rossinyols tenen la particularitat de no corcar-se mai i es poden collir molts dies després del seu naixement. En fer-se vell, negreja a les puntes del capell i el groc es torna amarronat.
HàbitatModifica
Es fa als boscos de planifolis (alzinars, suredes, fagedes, castanyedes i rouredes) i coníferes, des de la primavera fins a la tardor, segons la pluja.
GastronomiaModifica
Sol utilitzar-se en guisats i és apte per a assecar o salar. També es pot menjar cru.
Perill de confusióModifica
Hi ha dos bolets que s'assemblen al rossinyol amb una coloració similar. Són, d'una banda, el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), que és comestible i, per l'altra, la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), que és tòxica.
ReferènciesModifica
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
